Neoloteca
PresentationFull records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.
Música
- ca death-metal [en], n m
- es death metal, n m
- fr death metal, n m
- en death metal, n
Música
Definition
Note
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:
D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.
1. Adopció directa del manlleu
En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:
a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.
b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.
2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana
En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.
b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.
c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.
d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.
3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu
En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.
b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).
c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.
[Acta 584, 18 de desembre de 2014]
Empresa
- ca debilitat, n f
- ca punt feble, n m
- es debilidad
- es punto débil
- fr faiblesse
- fr point faible
- en weakness
Empresa
Definition
Note
- La debilitat és un dels factors integrants de la matriu DAFO.
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**
- ca chaînés [fr], n m pl
- ca déboulé [fr], n m
- es chaîné, n m
- es déboulé, n m
- fr déboulé, n m
- fr tours chaînés, n m pl
- en chainé, n
- en chaînés, n pl
- en déboulé, n
- en tours chaînés déboulés, n pl
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**
Definition
Note
- 1. Els chaînes també poden fer-se mostrant una 5a posició.
- 2. La denominació chaînés prové probablement del verb francès enchaîner, que significa 'encadenar', i la denominació déboulé prové del verb francès débouler, que significa 'caure donant voltes sobre un mateix'.
- 3. Altres denominacions que de vegades s'utilitzen per a designar aquesta seqüència de mitjos girs, de les quals deriven les formes simples i més habituals chaînés i déboulé, són tours chaînés, chaînés déboulés i tours chaînés déboulés.
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental, Protecció civil, Psicologia
- ca debrífing, n m
- es debriefing, n m
- fr bilan post-traumatique, n m
- fr débriefing, n m
- fr séance de verbalisation, n f
- en critical incident stress debriefing, n
- en debriefing, n
- de Debriefing, n n
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental, Protecció civil, Psicologia
Definition
Note
- 1. Convé distingir el debrífing del defúsing, que és una intervenció més breu i menys estructurada que es practica immediatament després de l'esdeveniment crític.
- 2. Actualment el debrífing també s'aplica a les víctimes directes d'una catàstrofe o d'un altre esdeveniment crític, fins i tot de manera individual, si bé aquesta pràctica s'allunya de la concepció original de la intervenció i no té el suport de tots els professionals de l'àmbit.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme debrífing:
S'aprova el terme debrífing pels motius següents:
·és una adaptació catalana de l'anglès debriefing, especialització semàntica a partir de la forma de la llengua general to debrief, del prefix de- 'des-' + brief 'escrit, instruccions', que significa "To make or to elicit a report after a mission or event"(1);
·implica una modificació gràfica mínima respecte del substantiu anglès, que és el més utilitzat entre els especialistes;
·en aquest sentit, es considera que pot introduir-se sense gaire dificultats;
·cal tenir en compte, d'altra banda, que a l'acta núm. 267 el Consell Supervisor ja va aprovar l'adaptació del substantiu briefing (brífing) en l'àmbit de la publicitat(2), al costat dels termes relacionats brífing creatiu, brífing de mitjans, contrabrífing i contrabrífing de mitjans, formes que, malgrat que pertanyen a un altre àmbit temàtic, estan emparentades etimològicament i formalment amb el concepte de psiquiatria;
·l'adaptació del manlleu també es documenta en francès (débriefing);
·els especialistes consultats no s'han mostrat contraris a l'adaptació, malgrat que habitualment utilitzen el manlleu.
Es descarten les alternatives recapitulació, verbalització, esbravament, alleujament psicològic, desactivació emocional, buidatge emocional i intervenció immediata de suport, perquè no es consideren prou precises.
També s'ha descartat la forma desbrífing, adaptació gràfica i morfològica del manlleu (trasllat del prefix anglès de- al prefix català des-), perquè és una forma sense ús i perquè l'adaptació del prefix no afegeix transparència a la forma resultant, ja que brífing en català no té sentit genèric i és una forma coneguda només en publicitat.
(1)Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. [eds.]. Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000.
(2)Es tracta d'un "Document, elaborat generalment per l'anunciant, que recull informació sobre el mercat, el producte, el consumidor, la competència, la distribució, els objectius de màrqueting, els objectius de comunicació, el pressupost de què es disposa per a fer una campanya publicitària, etc., i que es presenta a l'agència de publicitat perquè l'utilitzi com a guia d'instruccions per a elaborar l'estratègia publicitària".
[Acta 435, 7 de setembre de 2006]
Ciències de la salut > Medicina clínica
- ca debut, n m
- es debut
- fr début
- en debut
Ciències de la salut > Medicina clínica
Definition
Esport
- ca debutant, n m, f
- es debutante
- es novato
- es rookie
- fr débutant
- fr recrue
- en rookie
Esport
Definition
Ciències de la salut > Medicina clínica
- ca debutar, v intr
- es debutar
- fr débuter
Ciències de la salut > Medicina clínica
Definition
Note
- No té el mateix sentit que començar o iniciar-se una malaltia, perquè debutar fa referència a les primeres manifestacions d'una malaltia que potser ja es tenia abans d'aquestes manifestacions. També és diferent el fet de detectar una malaltia (que implica la intervenció del professional mèdic) i el fet que una malaltia debuti (que no implica aquesta intervenció).
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció
- ca decadència orbital, n f
- es decadencia orbital
- es decaimiento orbital
- es declinación orbital
- fr déclin d'orbite
- en orbit decay
- en orbital decay
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció
Definition
Note
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:
El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:
·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);
·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);
·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);
·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);
·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.
El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:
·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;
·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;
·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.
El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.
D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.
[Acta 550, 6 de setembre de 2012] -
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme decadència orbital:
El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació decadència orbital, proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització, perquè, si bé decadència, derivat de decaure, sol tenir un significat metafòric, es pot justificar a partir del significat d'aquest verb recollit al diccionari normatiu: "1 v. intr. [LC] Passar gradualment d'un estat més perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució. Envoltat d'enemics, l'Imperi romà finalment decaigué. La festa, quan te'n vas anar, va començar a decaure. 2 v. intr. [LC] [MD] Disminuir en salut, força, vigor. El malalt ha decaigut aquesta matinada."
El Consell Supervisor descarta l'alternativa decaïment orbital perquè el substantiu decaïment, també derivat del verb decaure, sol fer referència a un estat i no a una acció.
També es desestima la denominació declinació orbital perquè els especialistes assistents a la sessió de normalització consideren que podria ser confusionària tenint en compte el significat del substantiu declinació en l'àmbit de la física ("Angle que forma un pla vertical amb el meridià, o l'agulla imantada amb el meridià magnètic").
[Acta 550, 6 de setembre de 2012]
Informàtica, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**
- ca decaflops, n m
- es decaflop, n m
- es decaflops, n m
- fr décaflop, n m
- fr décaflops, n m
- en decaflop, n
- en decaflops, n
- sbl daflops
- cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
Informàtica, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**
Definition
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme decaflops
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la denominació decaflops i el símbol daflops.
Criteris aplicats
Pel que fa al substantiu decaflops:
·És una denominació lingüísticament adequada que s'ha format seguint les normes del sistema internacional d'unitats (SI), a partir del nucli flops ('unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon') i la forma prefixada deca- (del mot grec déka 'deu'), ja recollida al diccionari normatiu, que en el SI indica el múltiple d'una unitat igual a deu vegades (101) aquesta unitat.
·S'integra fàcilment, des del punt de vista morfològic, gràfic i fonètic, en el sistema de la llengua.
·És un neologisme que ha esdevingut pràcticament internacional.
Quant al símbol daflops:
·És una forma adequada, creada sobre els símbols flops (equivalent al flops) i da, equivalent en el sistema internacional a deca-, que indica 'deu vegades la unitat'.
Formes desestimades
Es descarta la forma decaflop, malgrat que es documenta tant en català com en altres llengües, perquè el nom de la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador, sobre el qual es crea aquesta denominació, no és flop, sinó flops (veg. també aquest terme). La forma flop s'ha creat per una interpretació errònia de flops com a forma plural i es considera, per tant, estrictament inadequada.
[Acta 665, 10 de juny de 2020]
Física, Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Locució verbal**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 3: Locució verbal**
- ca desplaçar-se cap al roig, v intr pron
- ca decalar-se, v intr pron sin. compl.
- ca decalar-se cap al roig, v intr pron sin. compl.
- es correrse al rojo, v intr pron
- es correrse hacia el rojo, v intr pron
- es desplazarse al rojo, v intr pron
- es desplazarse hacia el rojo, v intr pron
- fr décaler vers le rouge, se, v intr pron
- en redshift, to, v intr
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Física, Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Locució verbal**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 3: Locució verbal**
Definition
Note
- Per exemple, La llum de la majoria de galàxies es desplaça cap al roig, o, per extensió, La majoria de galàxies es desplacen cap al roig.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes desplaçament cap al roig (sin. compl. decalatge; decalatge cap al roig) i desplaçar-se cap al roig (sin. compl. decalar-se; decalar-se cap al roig)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les denominacions desplaçament cap al roig, decalatge i decalatge cap al roig com a formes sinònimes equivalents de la forma anglesa redshift (decalatge i decalatge cap al roig com a sinònims complementaris), juntament amb els verbs relacionats desplaçar-se cap al roig, decalar-se i decalar-se cap al roig com a equivalents de to redshift.
Criteris aplicats
·Són alternatives catalanes al manlleu de l'anglès redshift, que, com a substantiu, té ús en català entre els especialistes.
·Les formes desplaçament cap al roig i desplaçar-se cap al roig són calcs de l'anglès, però són descriptives i també lingüísticament adequades en català, motivades pel fet que l'increment de la longitud d'ona de la radiació (o la reducció de la freqüència) comporta, en la representació, el desplaçament de la intensitat de la radiació cap a l'extrem roig de l'espectre.
·Les formes decalatge cap al roig i decalar-se cap al roig, al seu torn, són calcs del francès, però són també solucions descriptives en català i lingüísticament adequades, tenint en compte el sentit general de decalatge: "Desplaçament en el temps o en l'espai", segons el diccionari normatiu. La forma decalatge és una reducció de decalatge cap al vermell; és una reducció ja habitual, especialment en cosmologia, atès que el decalatge cap al vermell és el que es produeix més sovint. En el cas de desplaçament cap al vermell, la reducció no se sol fer perquè desplaçament té un sentit molt general i sovint pot resultar una solució imprecisa.
·Són formes ja àmpliament documentades en català, especialment els substantius, tant en textos especialitzats com en fonts terminològiques o, fins i tot, lexicogràfiques.
·Tenen el vistiplau dels especialistes, que consideren que són les solucions més clares i amb més possibilitats d'ús real.
·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.
Formes desestimades
Es descarta el manlleu redshift perquè es considera innecessari.
Com a alternatives al manlleu també s'han descartat les formes següents:
-corriment cap al roig (i córrer(-se) cap al roig): És una forma adequada i es documenta, però força menys que desplaçament cap al roig i decalatge cap al roig, que probablement són també denominacions més formals.
-desplaçament al roig (i desplaçar-se al roig): És una solució possible, però s'han preferit desplaçament cap al roig i decalatge cap al vermell per motius de precisió.
-enrogiment (i enrogir-se): No és una solució semànticament adequada. Els especialistes expliquen que l'enrogiment és l'efecte que produeix l'absorció de la pols. La llum dels estels que veiem darrere els núvols de pols queda enrogida, igual que el Sol quan és vist a través de l'atmosfera en la sortida o la posta de Sol.
-Transrogiment (i transrogir-se): És una forma neològica, creada sobre l'adjectiu roig, per analogia amb enrogiment. Semànticament no acaba de ser una solució adequada, ja que la forma prefixada trans- significa 'a través de' o 'a l'altra banda', i remetria a l'acció de passar a través del roig o a l'altra banda del roig, mentre que la noció fa referència a tendir cap al roig. Si bé és cert que també podrien arribar a interpretar-se com a acrònims a partir de translació i roig, fet que permetria justificar-los semànticament, el fet que siguin formes amb poc ús i sense paral·lelisme en altres llengües romàniques, i, sobretot, el fet que la majoria d'experts s'hagin mostrat més favorables a desplaçament cap al roig i decalatge cap al roig han fet descartar aquestes solucions.
-Transroig: Presenta els mateixos inconvenients que transrogiment, amb l'afegit que no remet, com el concepte de partida, a una acció.
Motius per a la sinonímia
S'opta per acceptar com a sinònims desplaçament cap al roig i decalatge cap al roig (i els verbs corresponents) perquè totes dues formes són adequades i tenen ús. D'acord amb la recerca feta, desplaçament cap al roig sembla més habitual, però decalatge i decalatge cap al roig es recullen també en obres lexicogràfiques catalanes considerades referencials, al costat de desplaçament cap al roig.(1) Decalatge cap al roig permet sovint, a més, la reducció en decalatge sense pèrdua de precisió, fet positiu a l'hora de competir amb una denominació com redshift, caracteritzada per la brevetat. En el cas de desplaçament cap al roig la reducció no sempre és possible, atès el sentit més general del nucli desplaçament.
(1) Apareixen, concretament, a Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2019. <www.diccionari.cat/>
[Acta 649, 10 d'abril de 2019]