Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  drogoaddicció, n f
  • ca  drogodependència, n f
  • ca  toxicomania, n f
  • es  drogadicción
  • es  drogodependencia
  • es  toxicomanía
  • fr  toxicomanie
  • en  drug addiction
  • en  drug dependence

Ciències de la salut, Psicologia

Definition
Addicció a una droga.
  • ca  drogoaddicte | drogoaddicta, n m, f
  • ca  drogodependent, n m, f
  • ca  toxicòman | toxicòmana, n m, f
  • es  drogadicto
  • es  drogodependiente
  • es  toxicómano
  • fr  toxicomane
  • en  drug addict
  • en  drug dependent

Ciències de la salut, Psicologia

Definition
Persona addicta a una droga.
  • ca  dromàdids, n m pl
  • nc  Dromadidae

Zoologia > Ocells

Definition
Família d'ocells de l'ordre dels caradriformes.
  • ca  dromos, n m
  • es  dromos
  • en  dromos

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definition
Passadís llarg que condueix a la cambra funerària d'un tolos prehel·lènic.

Note

  • Per analogia, qualsevol passadís que condueix a un recinte sagrat en construccions funeràries i religioses.
  • ca  dromos, n m
  • es  dromos
  • en  dromos

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definition
Pista per a curses d'un estadi.
  • ca  dron, n m
  • ca  vehicle aeri no tripulat, n m
  • ca  UAV, n m sigla
  • es  aeronave no tripulada, n f
  • es  dron, n m
  • es  vehículo aéreo no tripulado, n m
  • es  UAV, n m sigla
  • es  VANT, n m sigla
  • fr  drone, n m
  • fr  véhicule aérien sans pilote, n m
  • fr  UAV, n m sigla
  • it  aeromobile a pilotaggio remoto, n m
  • it  drone, n m
  • it  velivolo non pilotato, n m
  • it  APR, n m sigla
  • it  UAV, n m sigla
  • pt  aeronave não tripulada, n f
  • pt  drone, n m
  • pt  veículo aéreo não tripulado, n m
  • pt  UAV, n m sigla
  • pt  VANT, n m sigla
  • en  drone, n
  • en  unmanned aerial vehicle, n
  • en  unmanned aircraft, n
  • en  RPA, n sigla
  • en  UA, n sigla
  • en  UAV, n sigla

Transports > Transport aeri > Aeronaus

Definition
Aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d'autonomia, que obeeix les indicacions remotes d'un pilot o bé la programació introduïda.

Note

  • 1. La denominació dron és una adaptació de la forma anglesa, que prové de la paraula de llengua general drone 'abellot', probablement pel soroll de l'aparell quan vola.
  • 2. La sigla UAV correspon a l'equivalent anglès unmaned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dron (sin. vehicle aeri no tripulat; sigla UAV):

    Es revisa la forma drone, difosa fins ara des del Cercaterm com a manlleu no adaptat, i s'aprova en el seu lloc l'adaptació dron, pels motius següents:

    ·amb adaptació o sense, el manlleu anglès (aplicat a partir del mot de la llengua original drone 'borinot', segons diverses fonts per la similitud del soroll) és clarament la forma més estesa per a fer referència al concepte, tant en català com en la resta de llengües romàniques estudiades;

    ·l'adaptació dron s'ajusta perfectament a la pronúncia del terme que es fa habitualment en català, ja que en general no es fa la diftongació de la vocal tònica que indiquen les fonts lexicogràfiques angleses;

    ·es tracta d'un terme utilitzat en molts àmbits (fotografia aèria, teledetecció, indústria militar, transport, lleure, etc.), alguns de molt populars, circumstància que l'acosta molt a la llengua general;

    ·en casos similars de modificacions gràfiques menors que afectaven poc la pronúncia de les vocals, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació del manlleu original (per exemple, chicane > xicana, composite > compòsit, baguette > baguet, etc.);

    ·els especialistes consultats prefereixen la forma adaptada dron (amb el plural regular drons), perquè consideren que evita dubtes de pronúncia;

    ·en les altres llengües romàniques es detecta en general un acostament de l'original anglès drone a l'ortografia i la pronúncia pròpies, tal com mostren el castellà dron (amb el plural regular drones), l'italià drone (majoritàriament pronunciat com un mot bisíl·lab, [dróne] i amb el plural regular droni) i fins i tot el francès drone (amb el plural drones, ja que la forma francesa porta a la pronúncia [dron], aproximadament igual a l'original).

    Tot i que el manlleu és la forma més estesa en català, també s'utilitzen altres denominacions, de tipus sintagmàtic:

    Pel que fa a vehicle aeri no tripulat,

    ·és una forma transparent, creada com a calc de l'anglès unmanned aerial vehicle;

    ·té una àmplia extensió d'ús, sobretot en els àmbits especialitzats;

    ·es documenten formes paral·leles en totes les llengües estudiades.

    Pel que fa a UAV,

    ·és la sigla corresponent a l'anglès unmanned aerial vehicle, que és l'original del calc vehicle aeri no tripulat;

    ·té una proporció d'ús en català molt més elevada que les alternatives creades sobre denominacions d'origen català (per exemple, VANT, a partir de vehicle aeri no tripulat);

    ·es documenta en totes les llengües estudiades.

    A més, s'han descartat denominacions també documentades, com ara aeronau no tripulada i VANT, per la seva baixa freqüència enfront de les denominacions triades.

    Amb relació a l'abast de la definició, s'ha establert una sinonímia absoluta entre dron i vehicle aeri no tripulat pels motius següents:

    ·tot i que algunes fonts consideren que hi ha hagut una extensió impròpia del significat de dron, la majoria de contextos especialitzats actuals consideren que dron i vehicle aeri no tripulat designen un únic concepte i atribueixen les reticències envers la sinonímia a una qüestió estilística;

    ·els especialistes consultats es mostren del tot favorables a una sinonímia absoluta;

    ·la identificació majoritària entre dron/drone i les formes sintagmàtiques descriptives es dona en totes les llengües estudiades;

    ·l'extensió de dron/drone és tan gran que en determinades llengües (sobretot en francès, però també en portuguès) ha arribat a prendre el significat general de vehicle no tripulat, tant si pertany al medi aeri com si pertany al medi terrestre o al medi aquàtic.

    [Acta 589, 30 d'abril de 2015]
  • ca  dropar, v tr
  • es  dropar
  • fr  dropper
  • fr  plomber
  • en  drop, to

Esport > Esports de pilota > Golf

Definition
Posar la bola en joc en un alleujament deixant-la caure amb la mà situada a l'altura del genoll.
  • ca  dropatge, n m
  • es  dropaje
  • fr  drop
  • fr  largage
  • en  drop

Esport > Esports de pilota > Golf

Definition
Acció de posar la bola en joc en un alleujament deixant-la caure amb el braç estès a l'altura del genoll.
  • ca  drugstore [en], n m
  • es  drugstore
  • fr  drugstore
  • it  drugstore
  • en  drugstore

Economia > Comerç

Definition
Establiment comercial constituït per un conjunt de botigues independents agrupades en un mateix edifici, obertes permanentment dia i nit, l'oferta de les quals se centra fonamentalment en productes farmacèutics, cosmètics, perfumeria, regals, tabac i premsa.
  • ca  drum-and-bass [en], n m
  • es  drum and bass, n m
  • fr  drum and bass, n m
  • en  drum and bass, n

Música

Definition
Estil musical de música electrònica originat durant els anys noranta del segle XX al Regne Unit, que es caracteritza per l'ús d'una base de bateria i baix.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]