Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  epílit, n m
  • ca  epíliton, n m
  • es  epiliton
  • fr  épilithon
  • en  epilithon

Medi ambient

Definition
Capa fina que cobreix les pedres submergides en els rius, composta per una matriu de polisacàrids complexa en què abunden bacteris i algues.
  • ca  epílit, n m
  • ca  epíliton, n m
  • es  epiliton
  • fr  épilithon
  • en  epilithon

Medi ambient

Definition
Capa fina que cobreix les pedres submergides en els rius, composta per una matriu de polisacàrids complexa en què abunden bacteris i algues.
  • ca  epinètron, n m
  • es  epínetron
  • en  epinetron

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definition
Instrument grec de forma arrodonida i còncava, utilitzat per a protegir el genoll i la cuixa en cardar la llana.
  • ca  epíquisis, n f
  • es  epíquisis
  • en  epichysis

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definition
Enòcoa amb el coll molt llarg i estret.
  • ca  episodi de tornados, n m
  • es  brote de tornados, n m
  • es  episodio de tornados, n m
  • es  oleada de tornados, n f
  • fr  éruption de tornades, n f
  • fr  famille de tornades, n f
  • pt  onda de tornados, n f
  • en  family of tornadoes, n
  • en  tornado outbreak, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Física > Meteorologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Conjunt de tornados simultanis o separats per un període de temps relativament curt en una determinada regió i que van associats a tempestes violentes provocades per una mateixa pertorbació meteorològica.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme episodi de tornados

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma episodi de tornados.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, tenint en compte la definició del nom episodi en el Diccionari essencial de la llengua catalana: "Esdeveniment de característiques específiques que forma part [d'un període de temps, d'una successió de temps]."

    ·És una forma més natural, més neutra i menys forçada que altres alternatives.

    ·És una forma paral·lela a altres expressions habituals de l'àmbit de la meteorologia, en què s'utilitza el mot episodi per a designar un seguit de fenòmens del mateix tipus en un període determinat: "episodi de pluges", "episodi de tempestes", "episodi de ventades", "episodi de pedregades", etc.

    ·És la denominació més estesa per a designar aquest concepte, que es documenta en molts contextos procedents de mitjans de comunicació.

    ·Té el vistiplau d'alguns dels experts consultats.

    ·En castellà es documenta la forma anàloga (episodio de tornados).

    Tot i que podria semblar una denominació poc precisa (perquè podria remetre a qualsevol conjunt de tornados i no concretament a un conjunt de tornados associats a tempestes violentes provocades per una mateixa pertorbació meteorològica), actualment episodi de tornados no designa cap altre concepte específic, de manera que es pot especialitzar amb aquest sentit més concret. A més, la resta d'alternatives plantejades en català tampoc aporten aquesta restricció semàntica i tenen, per tant, el mateix inconvenient.

    Formes desestimades

    -onada de tornados: Tot i que sembla que és una de les denominacions més habituals en català, l'ús del mot onada no és del tot adequat semànticament (d'una banda, perquè es pot associar a l'aparició de tornados seguint una mateixa línia i, de l'altra, perquè en l'àmbit de la meteorologia el mot onada ja està molt marcat per a designar una manifestació sobtada i molt intensa i no un conjunt de fets del mateix tipus: onada de calor i onada de fred). A més, en general aquesta alternativa no té el vistiplau dels experts consultats.

    -brot de tornados: No es considera del tot adequada des d'un punt de vista semàntic, perquè el mot brot remet més aviat a les primeres aparicions d'un fenomen i no a tot un conjunt de fenòmens, i es percep com una forma poc natural en català. De fet, diversos experts consultats rebutgen explícitament aquesta denominació.

    -sèrie de tornados: És una denominació que, tenint en compte el significat del mot sèrie ("Seguit de coses que se succeeixen les unes a les altres relacionades d'alguna manera entre elles") pot excloure els tornados que ocorren simultàniament, i no té l'aval dels experts.

    -tongada de tornados: Tot i que es podria considerar semànticament adequada des d'un punt de vista semàntic a partir de la definició del mot tongada ("Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període de temps"), es percep com una forma poc natural, no té l'aval dels experts i pràcticament no té ús.

    -família de tornados: D'acord amb algunes fonts, la forma anàloga en anglès designa un terme més específic, és a dir, un cas concret de tornado outbreak; la majoria d'experts tampoc no donen suport a aquesta proposta.

    [Acta 739, 18 de juny de 2025]
  • ca  epítet específic, n m
  • ca  nom específic, n m
  • es  epíteto específico, n m
  • es  nombre específico, n m
  • fr  épithète spécifique, n m
  • fr  nom spécifique, n m
  • en  species epithet, n
  • en  specific epithet, n
  • en  specific name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definition
Segon component del nom científic d'una espècie o d'un tàxon de categoria inferior, que distingeix l'espècie de la resta d'espècies del mateix gènere.

Note

  • 1. La denominació epítet específic (i les formes anàlogues en la resta de llengües) s'utilitza en botànica, i la denominació nom específic (i les formes anàlogues en la resta de llengües), en zoologia.
  • 2. L'epítet específic o nom específic pot ser un adjectiu (per exemple, japonica en Aralia japonica, o fulgens en Ailurus fulgens) o un substantiu (per exemple, scolopax en Ophrys scolopax, o duvaucellii en Vanellus duvaucelii).
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

    S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

    ·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

    ·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

    ·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

    Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

    Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]
  • ca  epítet subespecífic, n m
  • ca  nom subespecífic, n m
  • es  epíteto subespecífico, n m
  • es  nombre subespecífico, n m
  • fr  épithète subspécifique, n m
  • fr  nom subspécifique, n m
  • en  subspecies epithet, n
  • en  subspecific epithet, n
  • en  subspecific name, n

Ciències de la vida > Biologia

Definition
Tercer component del nom científic d'una subespècie o d'un tàxon de categoria inferior, que distingeix la subespècie de la resta de subespècies de la mateixa espècie.

Note

  • 1. La denominació epítet subespecífic (i les formes anàlogues en la resta de llengües) s'utilitza en botànica, i la denominació nom subespecífic (i les formes anàlogues en la resta de llengües), en zoologia.
  • 2. L'epítet subespecífic o nom subespecífic pot ser un adjectiu (per exemple, ascendens en Satureja calamintha subsp. ascendens, o pulcherrimus en Stichaeus punctatus pulcherrimus) o un substantiu (per exemple, bouchonii en Amaranthus hybridus subsp. bouchonii o tigris en Panthera tigris tigris).
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nom científic, nom comú (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom genèric (sin. nom de gènere), epítet específic (sin. nom específic) i epítet subespecífic (sin. nom subespecífic):

    S'aproven les denominacions nom científic, nom comú (amb el sinònim absolut nom vernacle i el sinònim complementari nom vulgar), nom genèric (amb el sinònim complementari nom de gènere), epítet específic (amb el sinònim nom específic) i epítet subespecífic (amb el sinònim nom subespecífic) pels motius següents:

    ·són formes descriptives dels conceptes respectius i lingüísticament adequades;

    ·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

    ·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Les formes consignades com a sinònims complementaris (nom vulgar respecte de nom comú i nom vernacle, i nom de gènere respecte de nom genèric) responen a usos actualment menys habituals.

    Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

    Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]
  • ca  època de parts, n f
  • es  parición
  • es  paridera
  • fr  saison de mise bas
  • en  parturition season

Veterinària

Definition
Període de l'any durant el qual pareixen la majoria de femelles d'un ramat.
  • ca  equació de Debye-Hückel, n f
  • es  ecuación de Debye-Hückel
  • en  Debye-Hückel equation

Química > Química analítica

Definition
Equació semiempírica que descriu la relació entre el coeficient d'activitat mitjà d'un electròlit fort i la força iònica de la seva solució.
  • ca  equació de Henderson-Hasselbach, n f
  • es  ecuación de Henderson-Hasselbach
  • en  Henderson-Hasselbach equation

Química > Química analítica

Definition
Equació que es deriva de l'expressió logarítmica de la constant d'acidesa i que expressa la variació del valor del pH en un procés de neutralització en funció d'aquesta constant i de la relació entre les concentracions de les formes àcida i bàsica en equilibri.