Neoloteca

ca flip, n m
es flip, n m
fr flip, n m
en flip, n

Esport > Twirling

Definition

Material de contacte en què el twirler impulsa el bastó amb el polze de manera que descrigui un gir en l'aire, per sota de l'altura del cap.

Note

1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme flip:

El manlleu flip és l'única denominació utilitzada per a designar el concepte. En anglès, flip significa 'fer voltar, llançar a l'aire, amb un moviment ràpid'.

El Consell Supervisor fa notar que flip és una forma ja normalitzada en català en diversos esports (tennis, hoquei sobre gel, patinatge, etc.).

Es descarta la forma volta baixa, difosa fins ara des del Termcat, perquè no té ús.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

ca flip, n m
es flip
fr flip
en flick
en flip

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula

Definition

Cop d'atac que es fa sobre pilotes curtes.

ca flip, n m
es pase elevado
fr passe levée
en flip pass

Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel

Definition

Passada consistent a aixecar el disc per mitjà d'un moviment ràpid dels canells, amb acompanyament de la pala de l'estic, per superar per sobre l'estic d'un adversari.

ca flip-flop, n m
es flip-flop
fr flip-flop
en flip-flop

Electrònica

Definition

Biestable amb sincronització per flanc.

ca floccus, adj
es floccus
fr floccus
en floccus

Física > Meteorologia

Definition

Dit de l'espècie de núvol del gènere cirrus, cirrocúmulus o altocúmulus, que apareix aïllat en forma de ganxo, amb una aparença de cúmulus i una base escantellada, sovint acompanyada per una virga.

ca flonjall, n m
es blandón

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definition

Tros d'un carreu menys dur que la resta del bloc.

ca flonjall, n m
es blandón
fr flache
en depression

Construcció > Obres públiques

Definition

Zona d'un ferm de carretera menys compactada que les zones veïnes i que, a conseqüència d'això, es deforma.

ca flops, n m
es flop, n m
es flops, n m
es operaciones de coma flotante por segundo, n f pl
es FLOPS·, n m sigla
fr flop, n m
fr flops, n m
fr opérations en virgule flottante par seconde, n f pl
fr FLOPS·, n m sigla
it flop, n m
it flops, n m
it FLOPS·, n m sigla
pt flop, n m
pt flops, n m
pt FLOPS·, n m sigla
en floating-point operations per second, n pl
en flop, n
en FLOP/S·, n
en flop/s, n
en flops, n
en floating point operations per second, n pl var. ling.
en FLOPS·, n sigla
de Flop, n m
de Flops, n m
de Gleitkommaoperationen pro Sekunde, n f pl
de FLOPS·, n m sigla
sbl flops
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Informàtica, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**

Definition

Unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.

Note

1. La forma flops és un acrònim procedent de l'anglès floating-point operations per second ('operacions de coma flotant per segon').
2. La forma flop, documentada en català i en altres llengües com a nom d'aquesta unitat, respon a una interpretació errònia de flops com a forma plural. Es considera, per tant, una denominació estrictament inadequada.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme flops

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació flops com a nom d'unitat de mesura i, alhora, com a símbol corresponent a aquesta unitat.

Criteris aplicats

Pel que fa al substantiu flops, manlleu de l'anglès, acrònim lexicalitzat de la sigla FLOPS, corresponent a floating-point operations per second ('operacions de coma flotant per segon'):

·És una denominació sintètica, com la forma de partida.

·S'integra fàcilment, des del punt de vista morfològic, gràfic i fonètic, en el sistema de la llengua.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català creades per acronímia, com ara bit, byte o pàrsec, que també designen unitats de mesura, o radar, sonar o làser, amb altres sentits.

·Des del punt de vista morfològic, és una forma anàloga a altres substantius acabats en -s que són singulars, com ara absis, bíceps, fòrceps o globus.

·És la designació habitual del concepte.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·És una denominació d'abast internacional i es documenta també en la resta de llengües properes.

Quant al símbol flops:

·Tot i que no s'ha trobat recollit com a forma estandarditzada en cap norma, es considera un símbol correcte anàleg a bit (de l'anglès binary dígit).

·És una forma utilitzada ja amb normalitat i des de fa temps en l'àmbit com a símbol.

·Els especialistes troben que és una solució adequada.

·És un símbol internacional, documentat també en la resta de llengües romàniques.

Formes desestimades

Es descarta la forma flop, malgrat que es documenta tant en català com en altres llengües, perquè respon a una interpretació errònia de flops com a forma plural i és, per tant, una denominació estrictament inadequada.

Es descarten igualment les denominacions descriptives operacions de coma flotant per segon i nombre d'operacions amb nombres decimals per segon perquè són molt llargues, no tenen ús i els especialistes no han manifestat que siguin necessàries.

Es prescindeix també de les formes flo/s i flop/s perquè no són gaire usuals.

[Acta 665, 10 de juny de 2020]

ca aflorament, n m
ca flor, n f sin. compl.
es blanqueamiento, n m
es eflorescencia, n f
fr blanchiment, n m
it efflorescenza, n f
en bloom, n
en blooming, n
en chocolate bloom, n
en chocolate blooming, n

Indústria > Indústria alimentària

Definition

Alteració física de la xocolata consistent en l'aparició d'una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat.

Note

1. L'aflorament pot ser degut a una recristal·lització de la mantega de cacau (aflorament de greix o flor de greix) o bé a una recristal·lització del sucre (aflorament de sucre o flor de sucre).
2. La denominació flor s'aplica especialment a la capa blanquinosa que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):

S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sinònims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius següents:

Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,

·són formes lingüísticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acció i efecte d'aflorar", i aflorar és "Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra"), el qual, per extensió de significat, s'adequa bé al concepte i pot designar tant el procés d'alteració de la xocolata com el resultat d'aquest procés;

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·si bé no són estrictament calcs de l'anglès,(1) segueixen el paral·lelisme de les denominacions angleses, també creades sobre el substantiu flor (bloom, en anglès) i d'algunes formes documentades en altres llengües (eflorescencia, en castellà; efflorescenza, en italià);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,

·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;

·són denominacions lingüísticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pruïna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superfície exterior d'una pell adobada."

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;

·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)

·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;

·emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres llengües es documenten designacions anàlogues, però són formes poc precises;

·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;

·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
-d'acord amb l'opinió majoritària dels especialistes i amb els usos en altres llengües-, per denominacions amb formants populars.

També s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest procés d'alteració, les formes gebre (paral·lela al francès givre) i pruïna (calc de pruine, també del francès), però s'han descartat en favor de flor, que és una forma que ja té ús.

(1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.

(2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca aflorament de greix, n m
ca flor de greix, n f sin. compl.
es blanqueamiento graso, n m
es blanquecimiento graso, n m
es eflorescencia de grasa, n f
fr blanchiment gras, n m
fr givre de gras, n m
fr pruine du corps gras, n f
it efflorescenza del grasso, n f
en bloom, n
en fat bloom, n
en fat blooming, n
de Fettreif, n m

Indústria > Indústria alimentària

Definition

Aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, després que s'hagi fos i desplaçat des de l'interior a la superfície com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o d'un temps d'emmagatzematge massa llarg, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau.

Note

1. La denominació flor de greix s'aplica especialment a la capa blanquinosa de greix que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):

S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sinònims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius següents:

Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,

·són formes lingüísticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acció i efecte d'aflorar", i aflorar és "Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra"), el qual, per extensió de significat, s'adequa bé al concepte i pot designar tant el procés d'alteració de la xocolata com el resultat d'aquest procés;

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·si bé no són estrictament calcs de l'anglès,(1) segueixen el paral·lelisme de les denominacions angleses, també creades sobre el substantiu flor (bloom, en anglès) i d'algunes formes documentades en altres llengües (eflorescencia, en castellà; efflorescenza, en italià);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,

·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;

·són denominacions lingüísticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pruïna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superfície exterior d'una pell adobada."

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;

·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)

·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;

·emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres llengües es documenten designacions anàlogues, però són formes poc precises;

·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;

·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
-d'acord amb l'opinió majoritària dels especialistes i amb els usos en altres llengües-, per denominacions amb formants populars.

També s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest procés d'alteració, les formes gebre (paral·lela al francès givre) i pruïna (calc de pruine, també del francès), però s'han descartat en favor de flor, que és una forma que ja té ús.

(1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.

(2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."

[Acta 619, 31 de març de 2017]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note