Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  guiatge, n m
  • fr  suivi, n m
  • fr  tracking, n f
  • it  tracking, n f
  • en  tracking, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Llengües, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Acció d'una persona amb sordceguesa però que conserva restes de visió d'agafar-se a l'avantbraç o el canell de la persona que signa per orientar-se, seguir-ne millor els moviments i ajudar-la a mantenir els signes dins del seu camp de visió.

Note

  • El guiatge s'utilitza en la llengua de signes guiada.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme guiatge

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma guiatge.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació sobre el verb guiar ("[Algú, un principi, una inclinació] dirigir [algú] en els passos a seguir per al bon desenvolupament [d'una acció, d'un treball, de la vida]", d'acord amb el Diccionari essencial).

    ·És una solució coherent amb la forma llengua de signes guiada, que designa la modalitat de la llengua de signes en què s'utilitza aquesta pràctica.

    ·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

    Formes desestimades

    -seguiment: Els especialistes s'han mostrar més partidaris de la forma aprovada, qeu consideren més adequada semànticament i més precisa.

    -signació guiada: No designa exactament el mateix concepte.

    [Acta 737, 12 de maig de 2025]
  • ca  guilloixat, n m
  • es  guilloque
  • fr  guilloché
  • it  godronato
  • en  engine-turned

Joieria. Orfebreria. Bijuteria

Definition
Acabat d'una superfície, fet a màquina, en forma de dibuix geomètric que es va repetint.
  • ca  guinyada, n f
  • es  guiñada
  • fr  lacet
  • en  yaw

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definition
Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix vertical.

Note

  • L'angle de guinyada, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb κ.
  • En les maniobres aeronàutiques la guinyada es combina amb el balanceig.
  • La denominació guinyada també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix vertical
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes guinyada i deriva:

    La denominació guinyada, que prové de la terminologia nàutica,(1) ja té ús en l'àmbit de l'aeronàutica amb un significat paral·lel i es recull amb aquest sentit a l'Enciclopèdia catalana.

    La denominació deriva és una forma semànticament motivada a partir del significat que té aquest substantiu en nàutica: "Desviació d'una nau que se separa del seu rumb per efecte d'un corrent, mesurada per l'angle que fa la carena amb la direcció del moviment de la nau", segons el diccionari normatiu. (2) El substantiu rem es recull al Diccionari català-valencià-balear, com a deformació dialectal de reng, amb els significats propis de l'àmbit de l'agricultura següents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada prèviament pel davanter o majoral".

    (1) Segons el diccionari normatiu, guinyada té únicament el significat següent, de l'àmbit dels transports per aigua: "Alteració momentània de la derrota quan el timoner no manté el rumb."

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • ca  guió animat, n m
  • es  animatic
  • fr  animatic
  • fr  scénarimage animée
  • en  animatic
  • en  video storyboard

Comunicació > Publicitat

Definition
Esbós animat en suport vídeo d'un guió il·lustrat per a facilitar la comprensió d'una campanya publicitària a l'anunciant o per a fer proves prèvies a la realització final de l'anunci.
  • ca  guió de rodatge, n m
  • es  guión de rodaje
  • es  script
  • fr  script
  • en  script

Arts > Cinema

Definition
Guió que conté detalladament tots els elements que intervenen en cada pla, tant els elements argumentals com els formals i ambientals.
  • ca  guió il·lustrat, n m
  • es  storyboard
  • fr  scénarimage
  • fr  scénario illustré
  • fr  storyboard
  • en  storyboard

Comunicació > Publicitat

Definition
Conjunt de vinyetes il·lustratives dels plans principals d'un anunci de televisió o de cinema en procés de creació i aprovació, cadascuna de les quals va acompanyada generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.
  • ca  gula, n f
  • ca  surimi d'angula, n m
  • es  angula de surimi, n f
  • es  gula, n f
  • es  sucedáneo de angula, n m
  • es  surimi de angula, n m
  • fr  gula, n f
  • fr  succédané de civelle, n m
  • fr  succédané de civelles, n m
  • it  gula, n f
  • it  surrogato di cecoline, n m
  • en  elver substitute, n
  • en  gula, n
  • en  surimi elver, n

Peix. Marisc > Producte elaborat

Definition
Succedani de peix elaborat a base de surimi que imita la forma, la textura i el gust de l'angula.

Note

  • 1. La denominació gula prové de la forma GULAS®, marca notòria registrada per Angulas Aguinaga SAU.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gula (sin. surimi d'angula):

    S'aproven les denominacions gula i surimi d'angula, com a sinònimes, pels motius següents:

    Pel que fa a gula,

    ·és una denominació procedent de la forma GULAS®, marca notòria registrada per Angulas Aguinaga SAU, probablement a partir del creuament, en castellà, entre els mots angula ('Forma postlarval de l'anguila') i gula (en català, gola, és a dir, 'Apetit desordenat de menjar i beure');

    ·és una forma ja molt estesa com a designació genèrica del concepte i es documenta en diccionaris generals en castellà (entre d'altres, al DRAE(1)) i en nombrosos contextos divulgatius (receptaris, programes de cuina, articles, pagines de supermercats, etc.) en català i en altres llengües.

    Quant a surimi d'angula,

    ·és una denominació explicativa del concepte i ben formada lingüísticament, construïda amb el nucli surimi, que s'aplica aquí, per extensió de significat, al producte elaborat amb surimi(2), i el complement d'angula, referit al producte que s'imita;

    ·és una forma ja documentada per a fer referència al concepte, tant en català com -la denominació anàloga- en altres llengües;

    ·és una solució anàloga a surimi de cranc o surimi de llagosta, que també es documenten per a designar productes substitutius del cranc i de la llagosta, respectivament;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

    -succedani d'angula: aquesta forma es considera vàlida com a definició tècnica del producte (es documenta, de fet, en l'àmbit tècnic i de l'etiquetatge), però com a denominació es prefereix recórrer a la forma, també explicativa, surimi d'angula;

    -angula de surimi: seria una denominació explicativa i adequada, però s'ha preferit surimi d'angula, per paral·lelisme amb surimi de cranc i altres denominacions de productes anàlegs.

    (1)REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española [en línia]. 23a ed. Madrid: Real Academia Española, 2014. <<dle.rae.es/?w=diccionario&gt;>

    (2)El surimi és, estrictament, el producte amb què s'elaboren succedanis de peix o de marisc, com ara aquest.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]
  • ca  gunitar, v tr
  • es  gunitar
  • fr  projeter de la gunite
  • en  spray gunite, to

Construcció

Definition
Llançar a raig morter o formigó sobre una superfície amb una mànega que transporta el material i l'empeny mitjançant aire comprimit.
  • ca  gunkan, n m
  • es  gunkan, n m
  • es  gunkanzushi, n m
  • fr  gunkan, n m
  • fr  gunkan maki, n m
  • fr  gunkan maki-sushi, n m
  • it  gunkan, n m
  • it  gunkanzushi, n m
  • pt  gunkan, n m
  • pt  gunkanzushi, n m
  • en  gunkan, n
  • en  gunkan maki, n
  • ja  gunkanzushi, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del japonès**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del japonès**

Definition
Varietat de sushi consistent en una cistelleta d'alga nori farcida amb una base d'arròs compactat a mà i ingredients diversos per sobre, generalment trossos de peix o ous de peix i verdures.

Note

  • 1. El gunkan es considera, estrictament, un tipus de niguiri, ja que l'arròs es compacta a mà, a diferència del que es fa amb els makis, en què s'utilitza una estoreta de bambú.
  • 2. La forma gunkan prové del japonès i significa 'cuirassat', perquè aquest tipus de sushi recorda la forma i el color d'un vaixell de guerra.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gunkan

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma gunkan.

    Criteris aplicats

    ·Prové de la denominació japonesa originària (gunkanzushi), que significa 'sushi cuirassat' (de gunkan 'cuirassat' i zushi, variant intervocàlica de sushi), perquè recorda la forma i el color d'un vaixell de guerra.

    ·Lingüísticament segueix el paral·lelisme d'altres manlleus ja incorporats al català procedents del japonès, com ara haiku, karate o kamikaze, adoptats d'acord amb la transcripció internacional.

    ·Té una implantació important i s'utilitza amb normalitat en cartes de restaurants i, en general, en l'àmbit de la cuina japonesa, molt estesa darrerament als països occidentals.

    ·En altres llengües és també una forma força implantada i es documenta en fonts lexicogràfiques i terminològiques.

    [Acta 718, 4 de març de 2024]
  • ca  qin [zh], n m
  • ca  guqin [zh], n m sin. compl.
  • es  guqin
  • es  qin
  • fr  guqin
  • fr  qin
  • en  guqin
  • en  qin
  • zh  琴
  • zh  古琴
  • zh  gŭqín
  • zh  qín

Música > Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular, d'uns 125 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, amb un extrem més estret que l'altre i amb la taula harmònica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix separades de la taula amb dos ponts fixos, que es toca en posició horitzontal.

Note

  • El qin ha representat històricament la imatge de la cultura i la música xineses. Afinat en la gamma pentatònica, l'intèrpret en selecciona els sons per mitjà d'una celleta mòbil que desplaça al llarg de les cordes amb la mà lliure. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin són qín i gŭqín, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són ch'in i ku ch'in, respectivament.