Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  inadequació afectiva, n f
  • es  inadecuación afectiva
  • fr  discordance affective
  • en  affective inappropriateness
  • en  inappropriateness of affect

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definition
Discordança entre l'expressió emocional i el contingut del discurs o del pensament.
  • ca  inamovibilitat, n f
  • ca  inamobilitat, n f sin. compl.
  • es  inamovibilidad, n f
  • es  inamovilidad, n f
  • fr  inamovibilité, n f
  • it  inamovibilità, n f
  • pt  inamovibilidade, n f
  • en  irremovability, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**

Definition
Prerrogativa dels jutges i els magistrats consistent en la impossibilitat de ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per motius que no siguin els establerts per la llei.

Note

  • La inamovibilitat és una manifestació del dret a la independència judicial.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme inamovibilitat (sin. compl. inamobilitat)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma inamobilitat com a sinònim complementari de la forma normativa inamovibilitat.

    Criteris aplicats

    ·Es tracta d'una variant lingüística de la forma normativa inamovibilitat creada per haplologia, és a dir, per reducció d'una de les síl·labes, en aquest cas de la síl·laba vi, que fonèticament es realitza igual que la síl·laba següent (bi) en la majoria de dialectes catalans. La reducció permet evitar la repetició seguida del mateix so en posició medial.

    ·En la llengua ja hi ha altres casos de mots creats per haplologia, amb reducció de síl·labes idèntiques o similars, com ara tragicòmic (en comptes de tragicocòmic), cunicultura (al costat de cuniculicultura), politòleg i politologia (al costat de politicòleg i politicologia) o al·lergen (al costat de al·lergogen).

    ·Malgrat que no es recull als diccionaris, és una forma àmpliament utilitzada en textos especialitzats, fins i tot més que la forma normativa.

    ·Els experts confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·El fet que ni en francès ni en italià es produeixi aquesta reducció (només es fa en català i castellà) respon probablement al fet que en aquestes llengües les síl·labes vi i bi es pronuncien de manera diferent (vi amb labiodental i bi amb bilabial) i, per tant, no hi ha repetició del mateix so.

    Es manté la forma inamovibilitat com a denominació preferent perquè és la forma normativa, perquè etimològicament manté explícita la relació amb l'adjectiu de procedència (inamovible) i pel registre culte especialitzat a què pertany el terme.

    Formes desestimades

    -inamovilitat: Es considera més adequada la forma inamobilitat, perquè conserva la relació amb l'adjectiu català de base, que s'escriu amb be alta (mòbil).

    [Acta 742, 29 de setembre de 2025]
  • ca  inamovibilitat, n f
  • ca  inamobilitat, n f sin. compl.
  • es  inamovibilidad, n f
  • es  inamovilidad, n f
  • fr  inamovibilité, n f
  • it  inamovibilità, n f
  • pt  inamovibilidade, n f
  • en  irremovability, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**

Definition
Prerrogativa dels jutges i els magistrats consistent en la impossibilitat de ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per motius que no siguin els establerts per la llei.

Note

  • La inamovibilitat és una manifestació del dret a la independència judicial.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme inamovibilitat (sin. compl. inamobilitat)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma inamobilitat com a sinònim complementari de la forma normativa inamovibilitat.

    Criteris aplicats

    ·Es tracta d'una variant lingüística de la forma normativa inamovibilitat creada per haplologia, és a dir, per reducció d'una de les síl·labes, en aquest cas de la síl·laba vi, que fonèticament es realitza igual que la síl·laba següent (bi) en la majoria de dialectes catalans. La reducció permet evitar la repetició seguida del mateix so en posició medial.

    ·En la llengua ja hi ha altres casos de mots creats per haplologia, amb reducció de síl·labes idèntiques o similars, com ara tragicòmic (en comptes de tragicocòmic), cunicultura (al costat de cuniculicultura), politòleg i politologia (al costat de politicòleg i politicologia) o al·lergen (al costat de al·lergogen).

    ·Malgrat que no es recull als diccionaris, és una forma àmpliament utilitzada en textos especialitzats, fins i tot més que la forma normativa.

    ·Els experts confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·El fet que ni en francès ni en italià es produeixi aquesta reducció (només es fa en català i castellà) respon probablement al fet que en aquestes llengües les síl·labes vi i bi es pronuncien de manera diferent (vi amb labiodental i bi amb bilabial) i, per tant, no hi ha repetició del mateix so.

    Es manté la forma inamovibilitat com a denominació preferent perquè és la forma normativa, perquè etimològicament manté explícita la relació amb l'adjectiu de procedència (inamovible) i pel registre culte especialitzat a què pertany el terme.

    Formes desestimades

    -inamovilitat: Es considera més adequada la forma inamobilitat, perquè conserva la relació amb l'adjectiu català de base, que s'escriu amb be alta (mòbil).

    [Acta 742, 29 de setembre de 2025]
  • ca  incendi de toll, n m
  • ca  incendi de bassal, n m sin. compl.
  • es  charco de fuego, n m
  • es  incendio de charco, n m
  • fr  feu de flaque, n m
  • fr  feu de nappe, n m
  • fr  feu en nappe, n m
  • it  incendio di pozza, n m
  • pt  fogo em poça, n m
  • pt  fogo em reservatório, n m
  • pt  incêndio em charco, n m
  • pt  incêndio em poça, n m
  • en  pool fire, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Enginyeria industrial > Enginyeria química, Protecció civil > Bombers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Incendi produït per la crema dels vapors que es generen quan un líquid inflamable forma una capa de combustible que es manté immòbil sobre una superfície, ja sigui sòlida o líquida, generalment perquè hi ha uns límits físics que la contenen.

Note

  • A l'aire lliure, els incendis de toll s'originen quan es produeix una fuita o el vessament d'un líquid inflamable.

    Un incendi de toll pot esdevenir un incendi de vessament si es deterioren els límits físics que el mantenen confinat.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme incendi de toll (sin. compl. incendi de bassal)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes incendi de toll i, com a sinònim complementari, incendi de bassal.

    Criteris aplicats

    ·Són formes descriptives lingüísticament adequades, basades en la forma que pren el combustible vessat que ocasiona l'incendi (forma de toll o bassal).

    ·Són formes ja utilitzades i documentades en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    Les formes bassal i toll es recullen al diccionari normatiu com a sinònimes amb el sentit de "Sot ple d'aigua de la pluja o d'altra procedència" i totes dues tenen una presència notable dins el territori, motiu pel qual incendi de toll i incendi de bassal es fan constar com a sinònims. D'acord amb el diccionari normatiu, es fa constar la forma amb toll com a prioritària. (1)

    Formes desestimades

    -bassal de foc i toll de foc: Aquestes formes no s'utilitzen.

    -foc de bassal i foc de toll: Aquestes formes tenen poc ús i els especialistes han donat preferència al nucli incendi, que en aquest cas és més precís (un incendi és un foc violent que es propaga i fa estralls).

    (1) Les formes bassiot i pèlec, sinònimes de toll al diccionari normatiu, tenen un ús territorial força menor: bassiot és únicament balear i pèlec s'utilitza en algunes zones del central. Vegeu:
    VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-
    <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    [Acta 717, 19 de febrer de 2024]
  • ca  incendi de toll, n m
  • ca  incendi de bassal, n m sin. compl.
  • es  charco de fuego, n m
  • es  incendio de charco, n m
  • fr  feu de flaque, n m
  • fr  feu de nappe, n m
  • fr  feu en nappe, n m
  • it  incendio di pozza, n m
  • pt  fogo em poça, n m
  • pt  fogo em reservatório, n m
  • pt  incêndio em charco, n m
  • pt  incêndio em poça, n m
  • en  pool fire, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Enginyeria industrial > Enginyeria química, Protecció civil > Bombers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Incendi produït per la crema dels vapors que es generen quan un líquid inflamable forma una capa de combustible que es manté immòbil sobre una superfície, ja sigui sòlida o líquida, generalment perquè hi ha uns límits físics que la contenen.

Note

  • A l'aire lliure, els incendis de toll s'originen quan es produeix una fuita o el vessament d'un líquid inflamable.

    Un incendi de toll pot esdevenir un incendi de vessament si es deterioren els límits físics que el mantenen confinat.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme incendi de toll (sin. compl. incendi de bassal)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes incendi de toll i, com a sinònim complementari, incendi de bassal.

    Criteris aplicats

    ·Són formes descriptives lingüísticament adequades, basades en la forma que pren el combustible vessat que ocasiona l'incendi (forma de toll o bassal).

    ·Són formes ja utilitzades i documentades en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    Les formes bassal i toll es recullen al diccionari normatiu com a sinònimes amb el sentit de "Sot ple d'aigua de la pluja o d'altra procedència" i totes dues tenen una presència notable dins el territori, motiu pel qual incendi de toll i incendi de bassal es fan constar com a sinònims. D'acord amb el diccionari normatiu, es fa constar la forma amb toll com a prioritària. (1)

    Formes desestimades

    -bassal de foc i toll de foc: Aquestes formes no s'utilitzen.

    -foc de bassal i foc de toll: Aquestes formes tenen poc ús i els especialistes han donat preferència al nucli incendi, que en aquest cas és més precís (un incendi és un foc violent que es propaga i fa estralls).

    (1) Les formes bassiot i pèlec, sinònimes de toll al diccionari normatiu, tenen un ús territorial força menor: bassiot és únicament balear i pèlec s'utilitza en algunes zones del central. Vegeu:
    VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-
    <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    [Acta 717, 19 de febrer de 2024]
  • ca  incendi de vessament, n m
  • es  fuego de combustible derramado, n m
  • es  incendio de combustible derramado, n m
  • fr  feu d'hydrocarbure en flaque, n m
  • fr  feu d'hydrocarbure en nappe, n m
  • fr  feu de flaque, n m
  • fr  feu de liquide inflammable en flaque, n m
  • fr  feu de liquide inflammable en nappe, n m
  • en  spill fire, n
  • en  spillage fire, n
  • en  spilling fire, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Enginyeria industrial > Enginyeria química, Protecció civil > Bombers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Incendi produït per la crema dels vapors que es generen quan un líquid inflamable forma una capa de combustible que s'expandeix sobre una superfície, ja sigui sòlida o líquida, generalment perquè no hi ha uns límits físics que la continguin.

Note

  • A l'aire lliure, els incendis de vessament s'originen quan es produeix una fuita o el vessament d'un líquid inflamable.

    Un incendi de vessament pot ser l'evolució d'un incendi de toll en què s'han deteriorat els límits que el mantenien confinat.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme incendi de vessament

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma incendi de vessament.

    Criteris aplicats

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada, basada en la idea que hi ha una aportació constant de líquid inflamable (un vessament) que fa créixer el bassal de combustible sobre la superfície.

    ·És una forma ja utilitzada i documentada en textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    [Acta 717, 19 de febrer de 2024]
  • ca  incendi dolós, n m
  • es  incendio doloso

Protecció civil > Bombers

Definition
Incendi provocat amb malícia voluntària, conscient i lliure, generalment per treure'n un benefici o per a amagar un delicte.
  • ca  incendi fortuït, n m
  • es  incendio fortuito

Protecció civil > Bombers

Definition
Incendi produït accidentalment.
  • ca  incendiarisme, n m
  • es  incendiarismo
  • en  incendiarism

Protecció civil > Bombers

Definition
Conducta pròpia de les persones que provoquen incendis dolosos.
  • ca  incident crític, n m
  • es  incidente crítico, n m
  • fr  événement critique, n m
  • fr  incident critique, n m
  • fr  évènement critique, n m var. ling.
  • pt  incidente crítico, n m
  • en  critical incident, n
  • de  kritischer Vorfall, n m

Psicologia

Definition
Esdeveniment inesperat a què s'ha de fer front en un moment determinat, que condiciona d'una manera positiva o negativa, segons la resposta que s'hi dona, el curs de l'activitat en què té lloc.

Note

  • 1. El concepte d'incident crític és a la base del mètode dels incidents crítics, desenvolupat pel psicòleg nord-americà John Clemans Flanagan (1906-1996).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes incident crític i mètode dels incidents crítics (sin. tècnica dels incidents crítics):

    S'aproven les denominacions incident crític, juntament amb les formes relacionades sinònimes mètode dels incidents crítics i tècnica dels incidents crítics, pels motius següents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes del sector i es documenten en nombrosos contextos especialitzats;

    ·són lingüísticament adequades: incident s'adequa sense problema al sentit amb què aquest substantiu es recull al diccionari normatiu ("Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que ve a interrompre més o menys el curs d'un altre") i l'adjectiu crític -a significa aquí 'important' o 'que representa un punt d'inflexió', sentit deduïble també del diccionari normatiu(1) i recollit de manera més explícita, per exemple, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2) ("[Moment, fase] important per les conseqüències que té sobre [un procés, un afer, un esdeveniment]");

    ·en la resta de llengües s'utilitzen les denominacions anàlogues.

    S'aproven les formes mètode dels incidents crítics i tècnica dels incidents crítics com a sinònimes d'acord amb l'ús documentat.

    Entre mètode de l'incident crític, o tècnica de l'incident crític, i mètode dels incidents crítics, o tècnica dels incidents crítics, s'han preferit les denominacions amb la segona part del sintagma en plural, d'acord amb les preferències dels especialistes consultats i també per motius de precisió.

    (1) Al diccionari normatiu, crític -a té, entre d'altres, les accepcions següents: "1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la crisi o a la crítica. 1 2 adj. [LC] [MD] Que decideix l'anar per bé o per mal d'una malaltia. Fase crítica d'una malaltia. 1 3 adj. [LC] [MD] Que decideix la sort d'algú, greu. 2 adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a un punt de transició en què alguna propietat sofreix un canvi finit."

    (2) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2014]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;


    [Acta 590, 14 de maig de 2015]