Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  lectiu -iva, adj
  • es  lectivo
  • fr  scolaire
  • en  school

Pedagogia. Ensenyament

Definition
Dit del dia en què hi ha classe en els centres docents.
  • ca  lectoescriptura, n f
  • es  lecto-escritura
  • es  lectoescritura
  • fr  lecture et écriture
  • en  literacy
  • en  reading and writing

Pedagogia. Ensenyament

Definition
Lectura i escriptura concebudes com un únic procés integrat d'aprenentatge.
  • ca  videolector, n m
  • ca  lector, n m sin. compl.
  • es  reproductor de vídeo
  • fr  magnétoscope lecteur
  • en  video player
  • en  video tape player

Audiovisuals > Imatge. So

Definition
Aparell que permet reproduir imatges i sons enregistrats en un cinta de vídeo però que no n'hi pot enregistrar.
  • ca  lector de missatges, n m
  • es  lector de noticias
  • fr  lecteur de nouvelles
  • en  newsreader
  • en  newsreader software

Informàtica > Programari

Definition
Programa que permet d'accedir als missatges d'un grup de discussió, llegir-los, ordenar-los i, si escau, contestar-los.
  • ca  lectura fàcil, n f
  • ca  LF, n f sigla
  • es  lectura fácil, n f
  • es  método de lectura fácil, n m
  • fr  facile à lire, n m
  • fr  facile à lire et à comprendre, n m
  • fr  FALC, n m sigla
  • it  facile da leggere, n m
  • it  lettura facile, n f
  • pt  fácil de ler e de perceber, n m
  • pt  leitura fácil, n f
  • en  easy read, n
  • en  easy reading, n
  • en  easy-to-read, n
  • en  E2R, n sigla
  • en  ETR, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definition
Mètode de redacció i edició consistent a adaptar els textos escrits des del punt de vista del contingut, del llenguatge i de la forma per reduir-ne l'abstracció i fer-los accessibles a persones amb dificultats de comprensió lectora.

Note

  • 1. Són característiques pròpies de la lectura fàcil, per exemple, la descripció d'esdeveniments en ordre estrictament cronològic, la disposició clara i atractiva del text (marges amples, espaiat generós, etc.) i l'ús d'un llenguatge concís, de paràgrafs curts i d'un vocabulari poc especialitzat.
  • 2. La lectura fàcil s'adreça a persones amb discapacitat intel·lectual, persones amb problemes de memòria o problemes cognitius, gent gran, infants que comencen a llegir, persones que no dominen la llengua del text, etc.
  • 3. Els textos elaborats amb el mètode de la lectura fàcil es distingeixen sovint amb un segell acreditatiu de la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries i de l'associació Inclusion Europe.
  • 4. Cal distingir la lectura fàcil, que s'aplica a textos escrits, del llenguatge simplificat (o llenguatge fàcil), que pot aplicar-se tant a textos escrits com orals o multimodals i és una de les eines de què se serveix la lectura fàcil.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lectura fàcil (sigla LF)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma lectura fàcil, juntament amb la sigla corresponent, LF.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a lectura fàcil:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada per reducció d'un hipotètic sintagma mètode de la lectura fàcil.

    ·És una forma motivada semànticament: l'adjectiu fàcil aplicat a lectura indica la finalitat del mètode de facilitar la comprensió lectora als destinataris.

    ·És una forma ja consolidada, documentada en textos legals, especialitzats i dels mitjans de comunicació. També es recull en fonts enciclopèdiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitzen les formes paral·leles, que es recullen en textos especialitzats relacionats sovint amb institucions o normatives europees. La forma anglesa ja apareix també en alguns diccionaris generals.

    Pel que fa a LF:

    ·És la sigla catalana corresponent a la denominació desenvolupada.

    ·Té ús en fonts especialitzades.

    [Acta 734, 3 de març de 2025]
  • ca  leg-bye [en], n m
  • es  leg bye
  • fr  ricochet
  • en  leg bye

Esport > Esports de pilota > Criquet

Definition
Correguda anotada a l'equip del batedor quan la pilota enviada pel llançador toca el batedor en qualsevol part del cos, excepte les mans, sense que ell hagi volgut tocar-la.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme leg-bye:

    S'aprova la forma leg-bye amb guionet d'acord amb la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans,(1) segons la qual duen guionet els compostos que són manlleus no adaptats.

    (1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Documents de la Secció Filològica. Vol. III. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996. 177 p. (Biblioteca filològica; 30)

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
  • ca  legitimació ad causam [ad causam: la], n f
  • ca  legitimació directa, n f sin. compl.
  • ca  legitimació ordinària, n f sin. compl.
  • es  legitimación ad causam, n f
  • es  legitimación directa, n f
  • es  legitimación ordinaria, n f
  • es  legitimación propia, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (llatí-català)**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-llatí)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Legitimació d'una persona que és titular del dret o obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Note

  • 1. La legitimació ad causam es diferencia de la legitimació extraordinària, la qual correspon a una persona que no és titular ni obligada en la relació jurídica.
  • 2. Ad causam és una locució llatina que significa literalment 'a efectes de la causa'.
  • ca  legitimació ad causam [ad causam: la], n f
  • ca  legitimació directa, n f sin. compl.
  • ca  legitimació ordinària, n f sin. compl.
  • es  legitimación ad causam, n f
  • es  legitimación directa, n f
  • es  legitimación ordinaria, n f
  • es  legitimación propia, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (llatí-català)**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-llatí)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Legitimació d'una persona que és titular del dret o obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Note

  • 1. La legitimació ad causam es diferencia de la legitimació extraordinària, la qual correspon a una persona que no és titular ni obligada en la relació jurídica.
  • 2. Ad causam és una locució llatina que significa literalment 'a efectes de la causa'.
  • ca  legitimació extraordinària, n f
  • ca  legitimació indirecta, n f sin. compl.
  • es  legitimación extraordinaria, n f
  • es  legitimación indirecta, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Legitimació d'una persona que no és titular del dret ni obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Note

  • 1. La legitimació extraordinària es pot donar quan una persona que no és titular ni obligada en la relació jurídica justifica que el resultat del procés tindrà conseqüències sobre els seus interessos legítims.
  • 2. La legitimació extraordinària es diferencia de la legitimació ad causam, la qual correspon a una persona que és titular o obligada en la relació jurídica.
  • ca  legitimació extraordinària, n f
  • ca  legitimació indirecta, n f sin. compl.
  • es  legitimación extraordinaria, n f
  • es  legitimación indirecta, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Legitimació d'una persona que no és titular del dret ni obligada en la relació jurídica objecte de litigi.

Note

  • 1. La legitimació extraordinària es pot donar quan una persona que no és titular ni obligada en la relació jurídica justifica que el resultat del procés tindrà conseqüències sobre els seus interessos legítims.
  • 2. La legitimació extraordinària es diferencia de la legitimació ad causam, la qual correspon a una persona que és titular o obligada en la relació jurídica.