Neoloteca

ca neurotoxicitat, n f
es neurotoxicidad, n f
fr neurotoxicité, n f
en neurotoxicity, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la vida > Bioquímica, Ciències de la salut > Anatomia humana > Sistema nerviós, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Adjectiu + sufix**

Definition

Propietat d'algunes substàncies o molècules d'alterar de manera nociva el funcionament o la integritat estructural del sistema nerviós.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme neurotoxicitat

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma neurotoxicitat.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, formada a partir de l'adjectiu de base neurotòxic -a ("Que té efectes nocius sobre el sistema nerviós, de manera que interfereix en el mecanisme de transmissió dels impulsos", segons el diccionari normatiu) i el sufix -itat, que indica 'qualitat de' o 'capacitat de'.

·És una forma ja utilitzada amb normalitat.

·Es documenta en fonts terminològiques i especialitzades.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

ca neutralitat de carboni, n f
ca neutralitat climàtica, n f sin. compl.
ca petjada de carboni zero, n f sin. compl.
es neutralidad climática, n f
es neutralidad de carbono, n f
es neutralidad de gases de efecto invernadero, n f
es neutralidad de GEI, n f
fr carboneutralité, n f
fr neutralité carbone, n f
fr neutralité climatique, n f
fr neutralité en matière de gaz à effet de serre, n f
fr neutralité GES, n f
fr zéro émission nette de gaz à effet de serre, n f
en carbon neutrality, n
en climate neutrality, n
en greenhouse gas neutrality, n
en net zero carbon footprint, n
en net-zero greenhouse gas emissions, n
en zero net emissions, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Situació en què hi ha un balanç zero entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la seva absorció a través dels embornals.

Note

La neutralitat de carboni es pot assolir a escala local, regional, estatal, europea o mundial, però també en l'àmbit d'una empresa o organització o fins i tot en relació amb un producte o servei.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme neutralitat de carboni (sin. compl. neutralitat climàtica, petjada de carboni zero)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes neutralitat de carboni, neutralitat climàtica i petjada de carboni zero, com a sinònims (neutralitat de carboni, com a forma principal).

Criteris aplicats

·Malgrat que probablement són calcs de l'anglès, totes tres formes poden considerar-se també lingüísticament adequades en català, tant des del punt de vista formal com semàntic.

·Pel que fa a la base neutralitat (en neutralitat de carboni i neutralitat climàtica) és una forma motivada semànticament, relacionada amb el verb neutralitzar ("Fer neutre" o "Destruir els efectes (d'alguna cosa), contraposant una força, una acció, etc., contrària", segons el diccionari normatiu).

·La forma carboni, referida -per assimilació amb diòxid de carboni- al conjunt de gasos d'efecte hivernacle que s'emeten a l'atmosfera, ja té l'aval del Consell Supervisor, i l'adverbi climàticament remet al canvi climàtic, per un procés d'assimilació semblant al que s'ha produït entre carboni i diòxid de carboni i, per extensió, entre carboni i gasos amb efecte hivernacle.

·La forma petjada de carboni zero, al seu torn, té com a base el terme ja normalitzat petjada de carboni ("Quantitat total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle associades al cicle de vida d'un producte, servei o organització"), al qual s'adjunta el modificador zero ("Nombre que denota una quantitat nul·la", segons el diccionari normatiu), referit al balanç entre l'emissió de gasos i l'absorció a través dels embornals. Aquest ús apositiu de zero és present en altres formes, com ara derivació zero, hora zero o marca zero, ja normatives.

·Totes tres són formes ja documentades en català.

·Tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

[Acta 670, 11 de novembre de 2020]

ca neutralitat de carboni, n f
ca neutralitat climàtica, n f sin. compl.
ca petjada de carboni zero, n f sin. compl.
es neutralidad climática, n f
es neutralidad de carbono, n f
es neutralidad de gases de efecto invernadero, n f
es neutralidad de GEI, n f
fr carboneutralité, n f
fr neutralité carbone, n f
fr neutralité climatique, n f
fr neutralité en matière de gaz à effet de serre, n f
fr neutralité GES, n f
fr zéro émission nette de gaz à effet de serre, n f
en carbon neutrality, n
en climate neutrality, n
en greenhouse gas neutrality, n
en net zero carbon footprint, n
en net-zero greenhouse gas emissions, n
en zero net emissions, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Situació en què hi ha un balanç zero entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la seva absorció a través dels embornals.

Note

La neutralitat de carboni es pot assolir a escala local, regional, estatal, europea o mundial, però també en l'àmbit d'una empresa o organització o fins i tot en relació amb un producte o servei.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme neutralitat de carboni (sin. compl. neutralitat climàtica, petjada de carboni zero)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes neutralitat de carboni, neutralitat climàtica i petjada de carboni zero, com a sinònims (neutralitat de carboni, com a forma principal).

Criteris aplicats

·Malgrat que probablement són calcs de l'anglès, totes tres formes poden considerar-se també lingüísticament adequades en català, tant des del punt de vista formal com semàntic.

·Pel que fa a la base neutralitat (en neutralitat de carboni i neutralitat climàtica) és una forma motivada semànticament, relacionada amb el verb neutralitzar ("Fer neutre" o "Destruir els efectes (d'alguna cosa), contraposant una força, una acció, etc., contrària", segons el diccionari normatiu).

·La forma carboni, referida -per assimilació amb diòxid de carboni- al conjunt de gasos d'efecte hivernacle que s'emeten a l'atmosfera, ja té l'aval del Consell Supervisor, i l'adverbi climàticament remet al canvi climàtic, per un procés d'assimilació semblant al que s'ha produït entre carboni i diòxid de carboni i, per extensió, entre carboni i gasos amb efecte hivernacle.

·La forma petjada de carboni zero, al seu torn, té com a base el terme ja normalitzat petjada de carboni ("Quantitat total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle associades al cicle de vida d'un producte, servei o organització"), al qual s'adjunta el modificador zero ("Nombre que denota una quantitat nul·la", segons el diccionari normatiu), referit al balanç entre l'emissió de gasos i l'absorció a través dels embornals. Aquest ús apositiu de zero és present en altres formes, com ara derivació zero, hora zero o marca zero, ja normatives.

·Totes tres són formes ja documentades en català.

·Tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

[Acta 670, 11 de novembre de 2020]

ca neutre -a en carboni, adj
ca climàticament neutre -a, adj sin. compl.
es climáticamente neutro -tra, adj
es neutro -tra en carbono, adj
es neutro -tra en emisiones de gases de efecto invernadero, adj
es neutro -tra en emisiones de GEI, adj
fr carboneutre, adj
fr climatiquement neutre, adj
fr neutre en carbone, adj
fr neutre en émissions de gaz à effet de serre, adj
fr neutre en émissions de GES, adj
en carbon neutral, adj
en climate neutral, adj
en GHG emissions neutral, adj
en greenhouse gas emissions neutral, adj
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Medi ambient, **Denominació catalana 1: Locució adjectival (Adj+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució adjectival (Adv+Adj)**

Definition

Que manté un balanç zero entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la seva absorció a través dels embornals.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme neutre -a en carboni (sin. compl. climàticament neutre -a)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven els adjectius neutre -a en carboni i climàticament neutre -a, com a sinònims (neutre -a en carboni, com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Malgrat que probablement són calcs de l'anglès, totes dues formes poden considerar-se també lingüísticament adequades en català, tant des del punt de vista formal com semàntic.

·Formalment, neutre -a en carboni segueix el paral·lelisme de la forma del mateix àmbit baix -a en carboni.

·Semànticament, estan relacionades amb les denominacions, també sinònimes, neutralitat de carboni i neutralitat climàtica, que fan referència a la compensació o neutralització entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que tenen efectes sobre el canvi climàtic, i la seva absorció a través dels embornals.

·L'adjectiu neutre -a s'explica d'acord amb les diferents accepcions recollides al diccionari normatiu per a aquest adjectiu (per exemple, "Que es manifesta d'una manera intermèdia entre els dos extrems o matisos que pot adoptar") i, d'una manera encara més clara, de les documentades al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (per exemple, "Que no té cap efecte sobre una persona o sobre una realitat").

·La forma carboni, referida -per assimilació amb diòxid de carboni- al conjunt de gasos amb efecte hivernacle que s'emeten a l'atmosfera, ja té l'aval del Consell Supervisor, i l'adverbi climàticament remet al canvi climàtic, per un procés d'assimilació semblant al que s'ha produït entre carboni i diòxid de carboni i, per extensió, entre carboni i gasos d'efecte hivernacle.

·Totes dues són formes ja documentades en català.

·Tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

Formes desestimades

Entre neutre -a en carboni i neutre -a de carboni es prefereix la forma amb la preposició en, que es considera més entenedora, perquè la preposició en mostra més clarament el sentit existent entre els dos elements del sintagma.

[Acta 670, 11 de novembre de 2020]

ca new-age [en], n f
es new age, n f
es New Age, n f
fr musique du nouvel âge, n f
fr musique new age, n f
en New Age, n
en New Age music, n

Música

Definition

Estil musical de música electrònica bàsicament instrumental, originat a finals dels anys seixanta del segle XX a Europa i als Estats Units, que combina el jazz, el folk i la música clàssica i es caracteritza pel to tranquil i l'ús de sintetitzadors.

Note

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca new-wave [en], n f
ca nova onada, n f
es new wave, n m/f
es nueva onda, n f
fr new wave, n f
fr new-wave, n f
en New Wave, n

Música

Definition

Música rock derivada del punk, originada a finals dels anys setanta del segle XX als Estats Units i al Regne Unit, que combina elements del funk, del reggae, de l'ska i d'altres estils, i es caracteritza per l'ús de sintetitzadors.

Note

1. La new-wave ha evolucionat posteriorment cap a diferents moviments estètics i ideològics.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca niama, n m
es niyama, n m
en niyama, n
sa niyama, n m
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definition

Conjunt de compromisos individuals de conducta que ha d'adquirir el iogui amb si mateix.

Note

1. El niama és el segon anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patànjali. Va precedit del iama i seguit de l'àssana. Segons Patànjali, el niama inclou cinc obligacions fonamentals: la puresa, l'acontentament, l'austeritat, l'estudi d'un mateix i la devoció per una deïtat.
2. La forma niama prové del sànscrit niyama, de les arrels ni, que significa 'sota', i yam, 'controlar', 'restringir'.

ca niangó, n m
es niangon, n m
es niangón, n m
fr niangon, n m
en angi, n
en niangon, n
en nyanwen, n
en whismore, n
de Angi, n
de Niangon, n
de Nyanwen, n
de Wishmore

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté dels arbres Heritiera utilis i Heritiera densiflora (família de les malvàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, de tacte greixós i olor rància, amb el duramen d'un color entre marró rosat i marró vermellós i l'albeca blanca grisosa, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior i construcció naval.

Note

1. Segons algunes fonts, l'arbre Heriteria densiflora és una subespècie de Heritiera utilis.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme niangó:

S'aprova la denominació niangó, adaptació de la forma d'origen africà niangon, pels motius següents:

·és una forma amb una notable implantació en català, tant referida a l'espècie botànica Heritiera utilis com a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la forma niangon perquè niangó ja és una forma força documentada en català.

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca implantar-se, v prep pron
ca niar, v prep sin. compl.
es anidar
es implantarse
fr s'implanter
fr se nicher
it annidare
it impiantarsi
en implant, to
en nest, to
de einnisten

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definition

Fixar-se, un oòcit fecundat, en l'endometri.

Note

Els verbs implantar-se i niar regeixen habitualment les preposicions a i en.

ca nic, n m
es nick
fr nick
en nick
de Nick

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Esquaix

Definition

Intersecció del terra amb la paret posterior o amb les parets laterals de la pista.

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition