Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

  • ca  nunchaku [ja], n m
  • es  nunchaco
  • es  nunchaku
  • fr  fléau
  • fr  fléau d'Okinawa
  • fr  nunchaku
  • it  nunchaku
  • en  nunchaku
  • de  Nunchaku

Esport > Esports de combat

Definition
Arma originària d'Okinawa formada per dos bastons d'aproximadament 30 cm units per un extrem mitjançant un tros curt de corda, de corretja o de cadena, que s'utilitza en determinades arts marcials.

Note

  • Nunchaku és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu japonès, i només en un cas s'ha fixat també una denominació descriptiva catalana com a sinònim complementari, pels motius següents:

    ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

    ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

    ·els manlleus del japonès tenen ús internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogràfiques de les llengües de referència;

    ·són també les formes que, en general, tenen ús en català.

    Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripció d'acord amb el sistema de romanització Hepburn, que és el més utilitzat internacionalment i el que ha fet servir prèviament el Consell Supervisor en la fixació d'altres manlleus procedents del japonès. Aquest sistema, a més, permet aconseguir una pronúncia bastant propera a la fonètica de la llengua d'origen.

    En favor de la simplificació, però, s'ha optat per eliminar en la transcripció el diacrític corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bō-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un màcron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicació de la vocal), perquè dificulta l'escriptura i no aporta diferències quan es llegeix en català en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japonès aprovats pel Consell Supervisor. Tot i així, s'acorda de fer constar en nota la transcripció estricta de les denominacions japoneses.

    Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

    Pel que fa al gènere, atès que en la llengua d'origen no es fa distinció entre masculí i femení, en cada cas s'ha optat per una solució o altra en funció de l'ús més estès en català.

    Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nunchaku:

    Es bandegen les denominacions alternatives batolles d'Okinawa, flagell d'Okinawa i verguera d'Okinawa, si bé es poden considerar semànticament adequades, perquè no tenen ús i el manlleu del japonès ja està molt estès, tant en català com en la resta de llengües de referència.
  • ca  nus, n m
  • es  nudo
  • fr  noeud
  • it  nodo
  • en  node

Lingüística

Definition
Cadascun dels punts d'un diagrama arbori que és unit amb altres punts a través de branques.
  • ca  nus maixard, n m
  • es  nudo machard
  • fr  noeud machard
  • en  French prusik
  • en  helical knot

Esport > Muntanyisme

Definition
Nus fet amb un cordino al voltant de la corda, amb un mosquetó interposat, adequat per a remuntar cordes i per a l'autoassegurança en ràpels.
  • ca  nus prúsic, n m
  • es  nudo prúsico
  • fr  noeud de Prusik
  • en  Prusik knot

Esport > Muntanyisme

Definition
Nus fet amb un cordino al voltant de la corda, adequat per a remuntar cordes i per a l'autoassegurança en ràpels.

Note

  • A diferència del nus maixard, en un nus prúsic el cordino envolta directament la corda, sense la intervenció de cap mosquetó.
  • ca  nutricèutic -a, adj
  • es  nutracéutico
  • fr  nutraceutique
  • fr  nutriceutique
  • en  nutraceutical
  • en  nutriceutical

Alimentació

Definition
Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i al qual s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme i la capacitat de contribuir a la prevenció d'algunes malalties cròniques.

Note

  • De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i aliment funcional.
  • ca  núvol, n m
  • es  nube
  • fr  nuage
  • it  nuvola
  • en  cloud
  • de  Wolke

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definition
Conjunt d'inclusions format per bombolles o cristalls de mida petita agrupats irregularment, que provoquen l'aparició d'una massa blanquinosa a causa de la difusió de la llum.
  • ca  núvol, n m
  • ca  nigul (balear), n m sin. compl.
  • es  nube, n f
  • fr  nuage, n m
  • fr  nuage informatique, n m
  • it  cloud, n m/f
  • it  nuvola, n f
  • en  cloud, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Conjunt de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades que un proveïdor posa a disposició dels usuaris a través d'internet.

Note

  • 1. Constitueixen el núvol, entre d'altres, servidors, sistemes operatius, bases de dades, programari, etc.
  • 2. El sistema d'organització basat en aquest tipus de recursos i serveis és la informàtica al núvol.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme núvol

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació núvol com a forma equivalent de l'anglès cloud en l'àmbit de la informàtica.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que és un calc de l'anglès, pot considerar-se també una forma lingüísticament adequada en català, a partir de l'ús metafòric de núvol, que remet a la idea d'una infraestructura intangible.

    ·És una denominació present en la forma normalitzada, i semànticament relacionada, informàtica al núvol (en anglès, cloud computing).

    ·És una forma ja àmpliament utilitzada i documentada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitza també el calc de l'anglès.

    [Acta 671, 16 de desembre de 2021]
  • ca  núvol accessori, n m
  • es  nube accesoria, n f
  • es  nube aneja, n f
  • es  nube anexa, n f
  • fr  nuage annexe, n m
  • en  accessory cloud, n

Física > Meteorologia

Definition
Núvol que acompanya un altre núvol més gran.

Note

  • 1. Els núvols accessoris establerts actualment per l'Organització Meteorològica Internacional són quatre: pileus, velum, pannus i flumen.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme núvol accessori:

    S'aprova la denominació núvol accessori, probablement calc de la forma anglesa d'origen accessory cloud, pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, a partir del sentit de l'adjectiu accessori -òria: "Que acompanya la cosa principal, que s'hi afegeix com per accident", segons el diccionari normatiu;

    ·és una forma difosa en català des de fa temps, documentada en fonts diverses i avalada pels especialistes.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  tuba, n f
  • ca  núvol d'embut, n m sin. compl.
  • es  nube de embudo, n f
  • es  nube-embudo, n f
  • es  tuba, n f
  • fr  nuage en entonnoire, n m
  • fr  tub, n m
  • fr  tuba, n m
  • en  funnel cloud, n
  • en  pendant cloud, n
  • en  tornado cloud, n
  • en  tub, n
  • en  tuba, n

Física > Meteorologia

Definition
Complement de núvol d'un cumulonimbus o d'un cúmulus, en forma de columna o a vegades de con invertit, que sobresurt de la base d'un núvol com a manifestació d'una rotació.

Note

  • 1. Quan una tuba toca la superfície terrestre o aquàtica es produeix una mànega.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la forma núvol d'embut:

    S'aprova la denominació núvol d'embut com a sinònim complementari de tuba (forma normalitzada pel Consell Supervisor en la reunió núm. 168) pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;

    ·ja es documenta en textos especialitzats;

    ·els especialistes confirmen que té ús i que és útil, especialment en contextos divulgatius;

    ·en altres llengües es documenten formes descriptives anàlogues.

    Es manté tuba com a denominació principal perquè els especialistes asseguren que és una forma vàlida i que és plenament vigent en l'àmbit especialitzat, malgrat que en algunes fonts angleses es considera una denominació obsoleta.

    Es rebutja l'ús de la forma cap de fibló per a designar aquest concepte, malgrat que s'ha utilitzat de vegades en mitjans de comunicació catalans, perquè es considera un ús semànticament inadequat i confusionari, tenint en compte que a les Illes Balears, que és el territori d'origen del mot, cap de fibló s'utilitza amb el sentit de mànega. De fet, segons els especialistes d'origen balear, el nucli cap de la denominació cap de fibló probablement no es refereix a la part superior de la mànega (com s'ha interpretat de vegades en els parlars no balears), sinó a l'extrem del fibló que toca a terra o al mar. En tot cas, cap de fibló és una denominació metonímica, que designa el conjunt d'una mànega a partir d'una part.

    Igualment, també es descarta l'ús de mànega amb aquest sentit, tot i que s'ha documentat, perquè mànega designa, estrictament, un remolí de vent que penja d'un núvol i està en contacte amb la superfície terrestre o marítima (veg. la definició completa d'aquesta forma, també normalitzada pel Consell Supervisor).

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  pileus [la], n m
  • ca  núvol de capell, n m sin. compl.
  • ca  núvol de caputxa, n m sin. compl.
  • ca  píleu, n m sin. compl.
  • es  pil, n m
  • es  pileus, n m
  • fr  nuage en capuchon, n m
  • fr  pileus, n m
  • en  cap cloud, n
  • en  pileus, n
  • en  scarf cloud, n

Física > Meteorologia

Definition
Núvol accessori que té forma de barret, de poca extensió horitzontal, que se situa per sobre del cim d'un cúmulus o d'un cumulonimbus.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]