Neoloteca

ca adreça d'interès, n f
ca preferit, n m
es marca
es referencia
fr signet
en bookmark
en favourite

Informàtica

Definition

Adreça d'una pàgina web que un internauta visita i desa en la memòria del navegador a fi de poder accedir-hi fàcilment en ocasions posteriors.

ca pregunta suscitadora, n f
es pregunta elitiva, n f
es pregunta inspiradora, n f
en elicitive question, n

Resolució alternativa de conflictes

Definition

Pregunta oberta que permet expressar lliurement pensaments i opinions i, alhora, convida a reflexionar sobre elements importants relacionats amb el conflicte.

Note

1. Les preguntes suscitadores es formulen especialment en el marc d'una estratègia suscitadora.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes estratègia suscitadora i pregunta suscitadora:

S'aprova la denominació estratègia suscitadora, juntament amb la forma semànticament relacionada pregunta suscitadora, pels motius següents:

·són alternatives catalanes als calcs de l'anglès estratègia elicitiva i pregunta elicitiva, respectivament, creats a partir del verb llatí elicere (amb el significat de 'treure de, fer sortir'), que ha donat en anglès to elicit (i els derivats elicitable, elicitation i elicitor) però que no ha passat, en canvi, al català; (1)

·són formes lingüísticament adequades i transparents, construïdes a partir dels nuclis substantius estratègia i pregunta, respectivament, i l'adjectiu suscitador, derivat del verb suscitar (del llatí suscitare 'aixecar, reanimar, fer sorgir'), que vol dir "Fer néixer (una cosa), promoure-la", segons el diccionari normatiu, molt pròxim en forma i significat a l'anglès to elicit;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, amb el vistiplau dels especialistes, són les següents:

·estratègia elitiva i pregunta elitiva: són formes lingüísticament inadequades, calcs de les corresponents formes en castellà (estrategia elitiva i pregunta elitiva), en què, probablement per error, s'utilitza l'adjectiu elitivo, en comptes de elicitivo (del llatí elicere), com a traducció de l'anglès elicitive;

·estratègia elicitiva i pregunta elicitiva: són calcs de l'anglès que, malgrat que podrien justificar-se des del punt de vista lingüístic (a partir del verb llatí elicere), no tenen ús i són poc transparents, tenint en compte que ni l'adjectiu elicitiu ni el verb elicitar tenen ús en català;

·estratègia apoderadora i pregunta apoderadora: aquestes formes han estat descartades pels especialistes, que consideren que no són prou adequades des del punt de vista semàntic, ja que les preguntes suscitadores, i l'estratègia que s'hi basa, no apoderen la persona, sinó que simplement la conviden a reflexionar i a expressar-se lliurement;

·estratègia evocadora i pregunta evocadora: aquestes formes no es consideren del tot adequades semànticament, ja que evocar és només "Portar (alguna cosa) a la memòria, a la imaginació", sense que, necessàriament, hi hagi expressió enfora;

·estratègia inspiradora i pregunta inspiradora: aquestes formes, proposades inicialment pels especialistes, tampoc remeten d'una manera prou precisa al concepte, ja que inspirar, segons la definició normativa, és "exercir una influència estimuladora sobre l'intel·lecte" (remet, doncs, a un component espiritual o interior), però no 'promoure enfora', que és un aspecte fonamental d'aquest concepte que sí que recull, en canvi, l'adjectiu suscitador -a.

(1) En català, també tenen ús les formes estratègia elitiva i pregunta elitiva, calcs inadequats de l'anglès influïts per les formes castellanes estrategia elitiva i pregunta elitiva, respectivament, difoses pel mediador i diplomàtic Sergi Farré.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca preguntes més freqüents, n f pl
ca PMF, n f pl sigla
es preguntas más frecuentes
es P+F sigla
es PMF sigla
fr fichier de questions répétitives
fr foire aux questions
fr FAQ sigla
en frequently asked questions
en FAQ sigla

Informàtica

Definition

Conjunt de dubtes sobre un tema específic que els internautes es plantegen repetidament, aplegats en una pàgina web amb les solucions corresponents.

ca prelocutiu -iva, adj
es prelingual, adj
es prelingüístico -ca, adj
es prelocutivo -va, adj
fr prélingual -ale, adj
fr prélinguistique, adj
fr prélocutif -ive, adj
it prelinguale, adj
it preverbale, adj
en prelingual, adj
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definition

Que correspon al període anterior a l'adquisició del llenguatge oral.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.

S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:

·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);

·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;

·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.

Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).

Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).

També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.

[Acta 634, 21 de març de 2018]

ca prelocutiu -iva, adj
es prelingual, adj
es prelingüístico -ca, adj
es prelocutivo -va, adj
fr prelingual -ale, adj
it prelinguale, adj
it preverbale, adj
en prelingual, adj
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definition

Que pateix una sordesa prelocutiva.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.

S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:

·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);

·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;

·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.

Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).

Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).

També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.

[Acta 634, 21 de març de 2018]

ca envàs de pressió, n m
ca prem-i-surt, n m
es aúpa
es press up
es squeeze up
en press up
en squeeze up
en squeezer

Transports > Manipulació de materials

Definition

Envàs dispensador per a productes alimentaris preparats, sovint gelats, constituït per un cos allargat en forma de con que permet extreure el producte fent pressió per la base.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes envàs d'èmbol (sin. compl. empeny-i-surt) i envàs de pressió (sin. compl. prem-i-surt):

S'aprova el terme envàs d'èmbol, amb el sinònim complementari empeny-i-surt, juntament amb el terme relacionat envàs de pressió, amb el sinònim prem-i-surt, pels motius següents:

·en tots dos casos les formes proposades són alternatives catalanes als manlleus anglesos push-up i squeeze up o press up, respectivament;

·envàs d'èmbol i envàs de pressió són formes tècniques, descriptives dels respectius conceptes i lingüísticament adequades;

·empeny-i-surt i prem-i-surt, d'altra banda (calcs aproximats de les formes angleses push up i press up o squeeze up, respectivament), són designacions més informals, basades en la manera com s'extreu el producte de l'envàs; totes dues són anàlogues formalment a altres termes normalitzats pel Consell Supervisor, com ara estira-i-empeny, i també a formes normatives com entra-i-surt o estira-i-arronsa;

·totes quatre formes tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

Es descarten les grafies empenyisurt i premisurt perquè el fet que la s quedi entre vocals podria donar lloc a una pronúncia errònia dels termes, amb essa sonora. Cal tenir present, de fet, que el criteri del guionet de l'Institut d'Estudis Catalans ja estableix que els compostos formats a partir de mots catalans, com és aquest cas, s'escriuran amb guionet si "l'aglutinació dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents".(1)

El fet que el nom d'aquest tipus d'envasos s'utilitzi tant en contextos especialitzats del sector de l'embalatge com en contextos de la llengua general i informals (per extensió, fins i tot denominen de vegades el contingut de l'envàs) justifica l'aprovació en tots dos casos de dues formes sinònimes, una de més tècnica i una altra de més adequada en els registres populars.

(1)Vegeu "L'ús del guionet en l'escriptura dels mots formats per composició o per prefixació", dins INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA. Documents normatius 1962-1996: amb les novetats del diccionari. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1997. 228 p. (Biblioteca filològica; XXXII).

ca prendiment, n m
es prendimiento
fr capture de Jésus
fr prise de Jésus
en Jesus capture
en Jesus seizure

Arts > Pintura

Definition

Representació iconogràfica de l'episodi bíblic en què Jesucrist és pres a l'hort de Getsemaní.

ca prendre nota, v prep
es tomar razón
fr enregistrer
fr inscrire
en record, to

Dret

Definition

Acreditar que ha estat feta una nota d'intervenció.

Note

El verb prendre nota regeix habitualment la preposició de.

ca preparació de comandes, n f
es picking
es preparación de pedidos
fr butinage
fr piquage
fr prélèvement de stock
en pick and pack
en picking

Economia > Comerç

Definition

Acció d'extreure productes d'un magatzem per elaborar una comanda.

ca preparació de la canal, n f
es faenado
fr travail des viandes
en butchery
en working of meat

Ramaderia > Explotació animal

Definition

Conjunt d'operacions que es practiquen a un animal d'abastament per a obtenir-ne la canal.

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Definition