Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  país d'origen, n m
  • es  país de origen, n m
  • fr  pays d'origine, n m
  • en  country of origin, n

Dret internacional

Definition
País de nacionalitat d'un migrant.

Note

  • 1. En el cas dels apàtrides, el país d'origen és el país de residència habitual.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes migrant en situació de bloqueig (sin. compl. migrant bloquejat | migrant bloquejada), país d'origen, país de destinació i país de trànsit:

    S'aprova la denominació migrant en situació de bloqueig, proposada pels especialistes, juntament amb el sinònim complementari migrant bloquejat | migrant bloquejada, i les denominacions relacionades país d'origen, país de destinació i país de trànsit, pels motius següents:

    Pel que fa a migrant en situació de bloqueig i migrant bloquejat | migrant bloquejada,

    ·són formes descriptives, que reflecteixen adequadament la idea del concepte de quedar aturat en un lloc i no poder-se'n moure; aquesta idea és la mateixa que transmet l'adjectiu stranded ('embarrancat, encallat') de la denominació anglesa de partida (stranded migrant).

    Pel que fa, específicament, a migrant en situació de bloqueig,

    ·és la denominació preferida pels especialistes, atès que descriu, per mitjà d'un sintagma amb funció adjectiva (en situació de), una situació en què es troba una persona en un moment determinat de la seva vida, en comptes de qualificar directament la persona a partir d'una circumstància, d'acord amb les preferències generals dels especialistes en l'àmbit.

    Pel que fa, específicament, a migrant bloquejat | migrant bloquejada,

    ·és una forma més sintètica que migrant en situació de bloqueig;

    ·és una forma que ja es documenta per a designar el concepte;

    ·des d'un punt de vista formal, és paral·lela a la resta d'equivalents en altres llengües;

    ·lingüísticament, és habitual modificar substantius referits a persones (en aquest cas, migrant) amb adjectius que facin referència a les circumstàncies en què es troben aquestes persones (aquí, bloquejat -ada), malgrat que els especialistes es mostren més partidaris de recórrer a altres fórmules, que evitin el qualificatiu directe de la persona (i per aquest motiu, migrant en situació de bloqueig s'ha recollit com a denominació principal del concepte).

    Es descarta la forma migrant desemparat | migrant desemparada perquè la idea de desemparament no s'ajusta a la realitat del concepte, que es caracteritza per la situació de manca d'empara legal en què es troba el migrant. La noció de desemparament, en canvi, va més enllà d'això i remet a la manca d'empara en general, especialment a la manca de recursos econòmics i socials (soledat, manca de suport familiar, etc.).

    Quant a les denominacions relacionades país d'origen, país de destinació i país de trànsit,

    ·són denominacions descriptives i adequades des d'un punt de vista lingüístic;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·són les formes utilitzades pels especialistes.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]
  • ca  país de destinació, n m
  • es  país de destino, n m
  • fr  pays de destination, n m
  • en  country of destination, n

Dret internacional

Definition
País on té previst establir-se, o on s'ha establert, un migrant.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes migrant en situació de bloqueig (sin. compl. migrant bloquejat | migrant bloquejada), país d'origen, país de destinació i país de trànsit:

    S'aprova la denominació migrant en situació de bloqueig, proposada pels especialistes, juntament amb el sinònim complementari migrant bloquejat | migrant bloquejada, i les denominacions relacionades país d'origen, país de destinació i país de trànsit, pels motius següents:

    Pel que fa a migrant en situació de bloqueig i migrant bloquejat | migrant bloquejada,

    ·són formes descriptives, que reflecteixen adequadament la idea del concepte de quedar aturat en un lloc i no poder-se'n moure; aquesta idea és la mateixa que transmet l'adjectiu stranded ('embarrancat, encallat') de la denominació anglesa de partida (stranded migrant).

    Pel que fa, específicament, a migrant en situació de bloqueig,

    ·és la denominació preferida pels especialistes, atès que descriu, per mitjà d'un sintagma amb funció adjectiva (en situació de), una situació en què es troba una persona en un moment determinat de la seva vida, en comptes de qualificar directament la persona a partir d'una circumstància, d'acord amb les preferències generals dels especialistes en l'àmbit.

    Pel que fa, específicament, a migrant bloquejat | migrant bloquejada,

    ·és una forma més sintètica que migrant en situació de bloqueig;

    ·és una forma que ja es documenta per a designar el concepte;

    ·des d'un punt de vista formal, és paral·lela a la resta d'equivalents en altres llengües;

    ·lingüísticament, és habitual modificar substantius referits a persones (en aquest cas, migrant) amb adjectius que facin referència a les circumstàncies en què es troben aquestes persones (aquí, bloquejat -ada), malgrat que els especialistes es mostren més partidaris de recórrer a altres fórmules, que evitin el qualificatiu directe de la persona (i per aquest motiu, migrant en situació de bloqueig s'ha recollit com a denominació principal del concepte).

    Es descarta la forma migrant desemparat | migrant desemparada perquè la idea de desemparament no s'ajusta a la realitat del concepte, que es caracteritza per la situació de manca d'empara legal en què es troba el migrant. La noció de desemparament, en canvi, va més enllà d'això i remet a la manca d'empara en general, especialment a la manca de recursos econòmics i socials (soledat, manca de suport familiar, etc.).

    Quant a les denominacions relacionades país d'origen, país de destinació i país de trànsit,

    ·són denominacions descriptives i adequades des d'un punt de vista lingüístic;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·són les formes utilitzades pels especialistes.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]
  • ca  país de trànsit, n m
  • es  país de tránsito, n m
  • fr  pays de transit, n m
  • en  country of transit, n

Dret internacional

Definition
País pel qual passa un migrant en el seu desplaçament del país d'origen al país de destinació.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes migrant en situació de bloqueig (sin. compl. migrant bloquejat | migrant bloquejada), país d'origen, país de destinació i país de trànsit:

    S'aprova la denominació migrant en situació de bloqueig, proposada pels especialistes, juntament amb el sinònim complementari migrant bloquejat | migrant bloquejada, i les denominacions relacionades país d'origen, país de destinació i país de trànsit, pels motius següents:

    Pel que fa a migrant en situació de bloqueig i migrant bloquejat | migrant bloquejada,

    ·són formes descriptives, que reflecteixen adequadament la idea del concepte de quedar aturat en un lloc i no poder-se'n moure; aquesta idea és la mateixa que transmet l'adjectiu stranded ('embarrancat, encallat') de la denominació anglesa de partida (stranded migrant).

    Pel que fa, específicament, a migrant en situació de bloqueig,

    ·és la denominació preferida pels especialistes, atès que descriu, per mitjà d'un sintagma amb funció adjectiva (en situació de), una situació en què es troba una persona en un moment determinat de la seva vida, en comptes de qualificar directament la persona a partir d'una circumstància, d'acord amb les preferències generals dels especialistes en l'àmbit.

    Pel que fa, específicament, a migrant bloquejat | migrant bloquejada,

    ·és una forma més sintètica que migrant en situació de bloqueig;

    ·és una forma que ja es documenta per a designar el concepte;

    ·des d'un punt de vista formal, és paral·lela a la resta d'equivalents en altres llengües;

    ·lingüísticament, és habitual modificar substantius referits a persones (en aquest cas, migrant) amb adjectius que facin referència a les circumstàncies en què es troben aquestes persones (aquí, bloquejat -ada), malgrat que els especialistes es mostren més partidaris de recórrer a altres fórmules, que evitin el qualificatiu directe de la persona (i per aquest motiu, migrant en situació de bloqueig s'ha recollit com a denominació principal del concepte).

    Es descarta la forma migrant desemparat | migrant desemparada perquè la idea de desemparament no s'ajusta a la realitat del concepte, que es caracteritza per la situació de manca d'empara legal en què es troba el migrant. La noció de desemparament, en canvi, va més enllà d'això i remet a la manca d'empara en general, especialment a la manca de recursos econòmics i socials (soledat, manca de suport familiar, etc.).

    Quant a les denominacions relacionades país d'origen, país de destinació i país de trànsit,

    ·són denominacions descriptives i adequades des d'un punt de vista lingüístic;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·són les formes utilitzades pels especialistes.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]
  • ca  paisatge de camps closos, n m
  • es  bocage
  • es  paisaje de campos cerrados
  • fr  bocage
  • en  bocage
  • en  enclosure

Agricultura

Definition
Paisatge agrari que es caracteritza per la divisió del terreny en parcel·les voltades de tanques vegetals o murs de pedra.
  • ca  paisatge de camps oberts, n m
  • es  openfield
  • es  paisaje de campos abiertos
  • es  tierra abertal
  • fr  openfield
  • fr  paysage de champs ouverts
  • en  openfield

Agricultura

Definition
Paisatge agrari que es caracteritza per l'absència de tanques als terrenys i per la forma ordenada i geomètrica de les parcel·les en llargues feixes juxtaposades.
  • ca  paisatge urbà, n m
  • es  paisaje urbano, n m
  • fr  paysage urbain, n m
  • it  paesaggio urbano, n m
  • en  cityscape, n
  • en  urban landscape, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Construcció > Urbanisme, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Conjunt d'elements construïts i elements naturals visibles a l'espai públic d'una ciutat que en configuren l'aspecte.

Note

  • Per exemple, formen part del paisatge urbà les façanes de les cases, les zones naturals, el mobiliari urbà, els aparells d'aire condicionat, les plaques solars i el cablatge aeri.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme paisatge urbà

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma paisatge urbà.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'adjunció de l'adjectiu urbà -ana a la base nominal paisatge. Semànticament, fa referència a l'aspecte d'una ciutat, d'acord amb l'accepció normativa de paisatge "Aspecte i característiques particulars d'una regió determinada segons les seves característiques formals, siguin físiques, biogeogràfiques o antròpiques", que deriva de l'accepció recta "Aspecte, vista, d'un paratge natural".

    ·És paral·lela a altres denominacions també força utilitzades, com ara paisatge industrial i paisatge agrícola.

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    ·Té un ús molt important en català, sobretot en llocs web d'administracions responsables de vetllar per l'aspecte de les ciutats, publicacions especialitzades i mitjans de comunicació, tot i que no es documenta en fonts lexicogràfiques ni terminològiques.

    ·En les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 746, 15 de desembre de 2025]
Image from term result on cercaterm
  • ca  postura de la pinça asseguda, n f
  • ca  paixtximotanàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de estiramiento posterior, n f
  • es  postura de la pinza sentada, n f
  • en  seated forward bend pose, n
  • sa  paścimottānāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definition
Postura en què el iogui es manté assegut a terra amb les cames juntes i estirades cap endavant, el tronc flexionat fins a tocar a les cames, i els braços i les mans també estirats cap endavant, fins a tocar als dits dels peus amb les mans, o, de vegades, estirats cap enrere.

Note

  • La forma paixtximotanàssana prové del sànscrit paścimottanāsana, denominació constituïda pels formants paścima 'part posterior', uttāna 'estirat' i āsana 'postura'.
  • Observacions del Consell Supervisor

    La forma postura de la pinça asseguda hauria de ser, estrictament, postura de la pinça d'assegut, perquè qui seu no és la postura (assegut -uda significa, segons el diccionari normatiu, "Que seu"), sinó la persona que fa la postura. El Consell Supervisor considera, malgrat tot, que es tracta d'una ampliació de significat possible de l'adjectiu assegut -ada, que ha passat a tenir també el significat de "Dit de la posició en què una persona està asseguda". Cal tenir present, de fet, que aquesta accepció ja es documenta al Diccionari descriptiu de la llengua catalana ("[Posició, representació] en què una persona està asseguda") i que en altres llengües romàniques també és habitual.

    Segons això, es reconsidera la decisió presa pel mateix Consell Supervisor en la reunió núm. 212 (19 de setembre de 1995), en què es va descartar la forma posició asseguda en l'àmbit de la gimnàstica ("Posició en què el cos del gimnasta descansa sobre la part posteroinferior del tronc") i es va proposar com a alternativa posició d'assegut.

    [Acta 652, 26 de juny de 2019]
  • ca  pajuna, n f
  • ca  PAJ, n f sigla
  • es  pajuna, n f
  • es  PAJ, n f sigla
  • fr  pajuna, n f
  • en  Pajuna, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Note

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça prové del castellà (pajuno -a és un derivat de paje). D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu, que no té cap forma alternativa documentada i ja es troba també en la resta de llengües.

    Es descarta la indicació de llengua d'origen (es) per donar llibertat de pronúncia.

    Pel que fa al codi català (PAJ), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -pahuna, pakhuna (possibles adaptacions seguint la pronúncia original): Són adaptacions poc habituals i no es documenten.

    -pacuna: Aquesta adaptació respon a la manera com antigament s'adaptava el so de la jota castellana al català (com maco), però actualment no és productiva.

    -patjuna (calc del castellà, derivat de patge): No té ús ni, probablement, possibilitats d'implantació.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  pajuna, n f
  • ca  PAJ, n f sigla
  • es  pajuna, n f
  • es  PAJ, n f sigla
  • fr  pajuna, n f
  • en  Pajuna, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Note

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça prové del castellà (pajuno -a és un derivat de paje). D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu, que no té cap forma alternativa documentada i ja es troba també en la resta de llengües.

    Es descarta la indicació de llengua d'origen (es) per donar llibertat de pronúncia.

    Pel que fa al codi català (PAJ), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -pahuna, pakhuna (possibles adaptacions seguint la pronúncia original): Són adaptacions poc habituals i no es documenten.

    -pacuna: Aquesta adaptació respon a la manera com antigament s'adaptava el so de la jota castellana al català (com maco), però actualment no és productiva.

    -patjuna (calc del castellà, derivat de patge): No té ús ni, probablement, possibilitats d'implantació.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  bastó, n m
  • ca  pal, n m sin. compl.
  • es  palo
  • fr  bâton
  • fr  canne
  • fr  club
  • en  club

Esport > Esports de pilota > Golf

Definition
Instrument allargat i manejable, de flexibilitat variable, amb un cap en un dels extrems, que s'utilitza per a colpejar la bola.

Note

  • La longitud d'un bastó, mesurada des de l'extrem superior de l'empunyadura fins a la base, és de 457,2 mm com a mínim.