Neoloteca

ca piemontesa, n f
ca PIE, n f sigla
es piamontesa, n f
fr piemontese Maine Anjou, n f
en Piedmont, n
en Piedmont Rouge des Pres, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod PIE

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Note

Observacions del Consell Supervisor

La denominació originària d'aquesta raça és un gentilici referit al Piemont. El gentilici piemontès -esa ("Natural del Piemont") ja és normatiu i, per tant, és una denominació vàlida com a nom d'aquesta raça.

Pel que fa al codi català (PIE), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

ca piemontita, n f
es piamontita
fr piémontite
it piemontite
en piemontite
de Piemontit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definition

Silicat de calci, alumini i manganès, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat.

Note

La piemontita pot ser de color marró o rosa i s'utilitza sobretot per a fabricar objectes ornamentals.
La denominació piemontita prové del lloc d'origen, la regió del Piemont (Itàlia).

ca pigallat, n m
es granularidad
es moteado
fr chatoiement
fr granularité
fr granulation cohérente
fr tacheture
en speckle

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definition

Alteració d'una imatge consistent en un conjunt de petites taques fosques i clares superposades, causada per una distribució aleatòria d'elements que dispersen la radiació dins de cada cel·la de resolució.

Note

El pigallat és inherent a qualsevol imatge de radar, ja que la il·luminació s'efectua amb senyals coherents. Es pot reduir amb un filtre de pigallat.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme pigallat:

El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació pigallat, substantivació de l'adjectiu pigallat -ada ("Clapat a clapes petites"), perquè és una alternativa a l'anglicisme speckle proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització i motivada des d'un punt de vista semàntic.

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]

ca pigallat, n m
es moteado
fr moutonnement
en mottle
en mottling

Indústria > Arts gràfiques. Edició

Definition

Defecte d'impressió caracteritzat per l'aparició de punts o de taques molt petites, a causa d'una formació irregular o discontínua de la capa de tinta sobre el paper.

ca pigallat, n m
ca foxing [en], n m sin. compl.
es foxing, n m
es moteado, n m
fr piqûre, n f
fr rousseurs, n f pl
it arrossature, n f pl
it rifioriture, n f pl
en foxing, n
en foxmarks, n pl
de Stockflecken, n m pl

Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental

Definition

Alteració d'un document de paper que es manifesta amb l'aparició de taques groguenques o marronoses.

Note

1. No es coneixen amb certesa les causes del pigallat, si bé es creu que pot ser degut a l'acció de determinats microorganismes sobre els components metàl·lics del paper en condicions d'humitat.
2. El pigallat es produeix especialment en documents del segle xviii o posteriors.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pigallat (sin. compl. foxing):

S'aprova la denominació pigallat, juntament amb el sinònim complementari foxing, pels motius següents:

Pel que fa a pigallat,

·és una alternativa catalana al manlleu anglès foxing, molt conegut entre els especialistes de l'àmbit;

·és una forma motivada i adequada des del punt de vista lingüístic, creada per substantivació de l'adjectiu pigallat -ada, que significa, segons el diccionari normatiu "Clapat a clapes petites" (i una clapa és un "Clap, especialment de color", és a dir, una "Petita extensió que es distingeix per alguna cosa de la superfície que l'envolta"); pigallat és, a més, un adjectiu força popular, utilitzat sovint per a qualificar animals i altres elements que presenten una superfície amb taques (cérvol pigallat, cavall pigallat, llobarro pigallat, turons pigallats, etc.);

·és una denominació que ja s'utilitza en altres àmbits per a designar conceptes amb una certa relació amb aquest o que, d'alguna manera, hi podrien remetre; per exemple, en l'àmbit de la imatge el pigallat (acta del Consell Supervisor núm. 550) és l'alteració d'una imatge consistent en un conjunt de petites taques fosques i clares superposades;

·en la resta de llengües romàniques també se sol evitar el manlleu i es recorre a alternatives pròpies (moteado en castellà; piqûre o rousseurs en francès; arrossature o rifioriture en italià);

·té el vistiplau d'especialistes del sector, que creuen que si se'n fa una bona difusió pot arribar a tenir èxit.

Quant al substantiu foxing, manlleu de l'anglès (derivat del verb to fox: "to cause (paper, wood, etc.) to become discoloured with spots, or (of paper, etc.) to become discoloured, as through mildew", segons el diccionari Collins,(1) emparentat amb el substantiu fox 'guineu', pel color rogenc),

·és l'única forma utilitzada actualment entre els experts per a designar el concepte en català de manera precisa;

·es documenta en nombrosos textos de l'àmbit;

·la majoria d'especialistes consultats s'han mostrat partidaris d'acceptar-lo.

Malgrat que, com a criteri general, el Consell Supervisor tendeix a bandejar en els casos de manlleu la sinonímia entre la proposta catalana i el terme manllevat (amb la intenció de donar la màxima difusió al terme català sense interferència), s'opta en aquest cas per acceptar aquesta sinonímia (foxing, manlleu de l'anglès, com a sinònim complementari de l'alternativa catalana pigallat) perquè la denominació anglesa està molt introduïda i es creu que aquesta via és aquí l'única possible per a donar difusió a la proposta catalana, que encara no té ús. El Consell Supervisor fa notar que ja en altres ocasions ha recorregut, de fet, a aquesta solució, tant en casos en què la denominació catalana aprovada ja convivia amb un manlleu dins l'àmbit (és el cas dels sinònims objecte clàssic del cinturó de Kuiper i cubewano, d'una banda, o de plutí i plutino, de l'altra, aprovats a l'acta núm. 547), com en casos en què, com aquí, les propostes catalanes eren desconegudes o s'utilitzaven només de manera molt secundària (és el cas dels termes de golf tres sota par, un sota par, un sobre par, dos sobre par i tres sobre par, aprovats a l'acta núm. 371 com a sinònims complementaris de albatros, birdie, bogey, doble bogey i triple bogey, respectivament, o dels termes de futbol americà rerequart, ala tancat i rerelínia, aprovats a l'acta núm. 371 amb els sinònims quarterback, tight end i linebacker, respectivament).(2)

Es descarta l'adaptació del manlleu (fòxing), perquè es creu que és una solució incoherent amb l'aprovació d'una alternativa catalana (pigallat), amb la qual es vol, de fet, disminuir l'ús del manlleu.

Com a alternatives a foxing s'han valorat també les formes picat, clapejat i tacat, però s'han descartat en favor de pigallat, que es considera una solució semànticament més adequada i precisa: picat, per exemple, podria remetre a un paper amb petits forats; clapejat s'associa de vegades amb taques relativament extenses, i tacat és, probablement, una solució massa genèrica.

(1)Collins dictionaries [en línia]. London: Collins, cop. 2014. <www.collinsdictionary.com/>

(2)Altres exemples de manlleus aprovats com a sinònims de denominacions catalanes, per motius diversos, són: management buy-out i adquisició directiva (en economia); block out! i bloqueig fora! (en voleibol); pao i braç de cops (en taekwondo); gauge i contrast (en física); baby i esquena-barani (en circ); febre pappataci i febre per flebòtom (en ciències de la salut); sistema catenaccio i defensa de pany i forrellat (en futbol), etc.

[Acta 583, 4 de desembre de 2014]

ca encavallament, n m
ca piggyback [en], n m sin. compl.
es piggy-back
fr portage
en piggy-back

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definition

Utilització que fa una empresa dels canals de distribució d'una altra empresa sòlidament establerta en un país a canvi, d'una banda, del pagament d'una remuneració que compensi la introducció comercial i, de l'altra, de la participació en les despeses de gestió.

ca pigmentocràcia, n f
es pigmentocracia, n f
fr pigmentocratie, n f
en pigmentocracy, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)**

Definition

Influència determinant del color de la pell en la situació social de la població.

Note

El terme pigmentocràcia es va originar als Estats Units d'Amèrica als anys quaranta del segle XX i va ser reprès posteriorment pel sociòleg nord-americà Edward Telles per a referir-se a l'Amèrica Llatina en l'obra Pigmentocracies. Etnicity, Race, and Colour in Latin America (2014).

ca pla d'intervenció individualitzat, n m
ca PII, n m sigla
es plan individualizado de atención
es plan terapéutico individualizado
es plan terapéutico personalizado
es PTI sigla
es PTP sigla
fr plan thérapeutique individuel
en individualized treatment plan
en ITP sigla

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definition

Pla d'atenció específic per a una persona amb un o més problemes de salut crònics, que té en compte les seves necessitats físiques, psíquiques i socials, i que ha estat consensuat entre els diferents professionals sanitaris i socials i el pacient o, si escau, la seva família.

Note

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

[Acta 554, 13 de desembre de 2012]

ca pila, n f
es pila
fr pile
en pushdown list

Informàtica > Programari

Definition

Llista lineal simple o doble en què la inserció o supressió d'elements només es pot fer en un extrem.

ca pila de discos, n f
ca disk pack, n m sin. compl.
es cargador de discos
es pila de discos
fr chargeur de disques
fr pile de disques
en disk pack

Informàtica > Maquinari

Definition

Conjunt de discos magnètics que comparteixen un mateix eix i que se sotmeten conjuntament a un moviment de rotació, que fa desfilar les múltiples pistes davant dels capçals de lectura/escriptura.

Basic search

Advanced search

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition