Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  piular, v tr
  • ca  tuitar, v tr
  • es  tuitear, v tr
  • fr  gazouiller, v tr
  • fr  microbloguer, v tr
  • fr  tweeter, v tr
  • fr  twitter, v tr
  • it  cinguettare, v tr
  • it  twittare, v tr
  • en  tweet, to, v tr
  • en  twitter, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès adaptat morfològicament**

Definition
Publicar un o més missatges, o una informació determinada, a la plataforma Twitter.

Note

  • 1. Segons el context, poden ser preferibles, o més naturals, les formes fer una piulada (o fer un tuit) o fer piulades (o fer tuits).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piular (sin. tuitar), piulador | piuladora (sin. tuiter | tuitera), repiular (sin. retuitar), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet):

    S'aproven les denominacions piulada, tuit i piulet, com a sinònimes (les dues primeres en qualitat de sinònims absoluts i piulet com a sinònim complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a piulada, calc de l'anglès tweet (cant d'un ocell petit),

    ·és una forma adequada semànticament, tenint en compte que piular, a banda del sentit recte de 'cridar, els ocells', té també el sentit figurat de 'parlar';

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i amb un ús considerable a la xarxa;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ·en altres llengües romàniques també es fa ús del calc, si bé és més habitual el manlleu de l'anglès.

    Quant a tuit,

    ·és una adaptació catalana del manlleu tweet;

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i molt consolidada;

    ·és la forma utilitzada per la plataforma Twitter en català i es documenta també en altres fonts catalanes;

    ·el fet que la forma originària (tweet) es pronunciï amb diftong creixent en anglès (o sigui, [ˈtwit]), mentre que la pronúncia normal de tuit en català és amb diftong decreixent (o sigui, [ˈtujt], com cuit o buit), no es considera un argument rellevant per a desestimar l'adaptació, ja que les adaptacions de manlleus solen comportar no tan sols canvis ortogràfics sinó també, sovint, canvis fonètics, d'acord amb el sistema de la llengua d'arribada;(1)

    ·en castellà també s'ha optat per l'adaptació ortogràfica del manlleu.

    Finalment, pel que fa al sinònim complementari piulet, calc també de l'anglès tweet,

    ·és, com piulada, una forma semànticament adequada, que remet tant al cant d'un ocell com a la idea de parlar;

    ·és una forma també documentada en català i s'utilitza, com a forma preferent, en alguns mitjans de comunicació.

    Es descarta el manlleu sense adaptar (tweet) perquè tant la forma adaptada com les formes alternatives en català ja estan molt implantades, i perquè és una forma que ha donat derivats (tuitar, retuit, retuitar, etc.), que es construeixen preferiblement a partir de formes plenament integrades a la llengua. Per motius similars s'ha descartat la semiadaptació twit, que seguiria la pronúncia anglesa originària.

    També s'ha desestimat l'adaptació tuït (2) ([tuˈit], forma bisíl·laba) perquè tampoc no reflecteix la pronúncia anglesa (la dièresi no fa pronunciar el mot amb diftong creixent), no té ús i es considera massa forçada.


    Com a verbs semànticament relacionats, i en consonància amb piulada, tuit i piulet, s'aproven també les formes piular i tuitar. Totes dues tenen ús i són adequades lingüísticament; tuitar, a més, és la forma utilitzada en català per la plataforma Twitter. Es descarta, en canvi, tuitejar, malgrat que té ús, perquè és una forma dubtosa des del punt de vista lingüístic (utilitzada probablement per calc del castellà tuitear), tenint en compte que en català els verbs transitius amb -ejar solen tenir o bé un sentit d'iteració (bastonejar, guspirejar, etc.) o bé el sentit de 'comportar-se com' (capitanejar, tiranejar, etc.), que en cap cas es donen aquí. (3)


    S'aproven també, com a sinònimes, les denominacions relacionades piulador | piuladora (derivada de piular) i tuiter | tuitera (derivada de tuit, forma anàloga a la forma normativa bloguer | bloguera, del mateix àmbit). Són formes adequades que ja tenen ús.

    Es descarta tuitador | tuitadora, tot i que també és una forma possible (com a derivat de tuitar), perquè no té ús i es considera innecessari recórrer a un derivat verbal si ja existeix una forma més simple, derivada del substantiu d'origen. També s'ha descartat tuitaire, malgrat que també seria una forma possible, perquè el sufix -aire és més propi de professions o aficions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas; de vegades també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos d'ús del terme.


    Finalment, s'aproven també els verbs repiular i retuitar, com a sinònims, i els substantius relacionat repiulada, retuit i repiulet, també com a sinònims (repiulet com a sinònim complementari). Són formes ja utilitzades i coherents lingüísticament amb les formes de base aprovades pel Consell Supervisor piular i tuitar, d'una banda, i tuit, piulada i piulet, de l'altra.

    (1) Cal tenir present, a més, que també és viva en català, i no necessàriament per influència del castellà, la pronúncia amb diftong creixent de casos similars, com ara buit o cuit ([bwit] i [kwit]), i que aquest fet no té implicacions en l'ortografia, com tampoc en té el fet que alguns monosíl·labs amb [j]- o [w]- (per exemple, la pronúncia sil·làbica de IEC i UAB) es pronunciïn amb hiat (és a dir, amb [i] i [u], respectivament), per la tendència típica a preferir mots bisíl·labs a monosíl·labs (en el cas de IEC, de fet, la pronúncia amb hiat és la que recomana la mateixa institució). En definitiva, la grafia tuit permet variacions accentuals que la llengua ja presenta en altres mots genuïns.

    (2) Aquesta forma es documenta al diccionari normatiu com a sinònim de botxí, és a dir, referida a un ocell de la família dels lànids. La forma tuït és, probablement, onomatopeica, creada a partir del cant de l'ocell.

    (3) Si bé el diccionari normatiu també recull boicotejar, bombardejar, bloquejar, escanejar, sabotejar, etc., que no segueixen aquests patrons.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  piulada, n f
  • ca  tuit, n m
  • ca  piulet, n m sin. compl.
  • es  tuit, n m, f
  • fr  gazouillis, n m, f
  • fr  microbillet, n m
  • fr  micromessage, n m
  • fr  microtexte, n m
  • fr  tweet, n m
  • it  cinguettio, n m
  • it  tweet, n m
  • en  micropost, n
  • en  tweet, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 3: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, que es publica a través de la plataforma Twitter.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piular (sin. tuitar), piulador | piuladora (sin. tuiter | tuitera), repiular (sin. retuitar), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet):

    S'aproven les denominacions piulada, tuit i piulet, com a sinònimes (les dues primeres en qualitat de sinònims absoluts i piulet com a sinònim complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a piulada, calc de l'anglès tweet (cant d'un ocell petit),

    ·és una forma adequada semànticament, tenint en compte que piular, a banda del sentit recte de 'cridar, els ocells', té també el sentit figurat de 'parlar';

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i amb un ús considerable a la xarxa;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ·en altres llengües romàniques també es fa ús del calc, si bé és més habitual el manlleu de l'anglès.

    Quant a tuit,

    ·és una adaptació catalana del manlleu tweet;

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i molt consolidada;

    ·és la forma utilitzada per la plataforma Twitter en català i es documenta també en altres fonts catalanes;

    ·el fet que la forma originària (tweet) es pronunciï amb diftong creixent en anglès (o sigui, [ˈtwit]), mentre que la pronúncia normal de tuit en català és amb diftong decreixent (o sigui, [ˈtujt], com cuit o buit), no es considera un argument rellevant per a desestimar l'adaptació, ja que les adaptacions de manlleus solen comportar no tan sols canvis ortogràfics sinó també, sovint, canvis fonètics, d'acord amb el sistema de la llengua d'arribada;(1)

    ·en castellà també s'ha optat per l'adaptació ortogràfica del manlleu.

    Finalment, pel que fa al sinònim complementari piulet, calc també de l'anglès tweet,

    ·és, com piulada, una forma semànticament adequada, que remet tant al cant d'un ocell com a la idea de parlar;

    ·és una forma també documentada en català i s'utilitza, com a forma preferent, en alguns mitjans de comunicació.

    Es descarta el manlleu sense adaptar (tweet) perquè tant la forma adaptada com les formes alternatives en català ja estan molt implantades, i perquè és una forma que ha donat derivats (tuitar, retuit, retuitar, etc.), que es construeixen preferiblement a partir de formes plenament integrades a la llengua. Per motius similars s'ha descartat la semiadaptació twit, que seguiria la pronúncia anglesa originària.

    També s'ha desestimat l'adaptació tuït (2) ([tuˈit], forma bisíl·laba) perquè tampoc no reflecteix la pronúncia anglesa (la dièresi no fa pronunciar el mot amb diftong creixent), no té ús i es considera massa forçada.


    Com a verbs semànticament relacionats, i en consonància amb piulada, tuit i piulet, s'aproven també les formes piular i tuitar. Totes dues tenen ús i són adequades lingüísticament; tuitar, a més, és la forma utilitzada en català per la plataforma Twitter. Es descarta, en canvi, tuitejar, malgrat que té ús, perquè és una forma dubtosa des del punt de vista lingüístic (utilitzada probablement per calc del castellà tuitear), tenint en compte que en català els verbs transitius amb -ejar solen tenir o bé un sentit d'iteració (bastonejar, guspirejar, etc.) o bé el sentit de 'comportar-se com' (capitanejar, tiranejar, etc.), que en cap cas es donen aquí. (3)


    S'aproven també, com a sinònimes, les denominacions relacionades piulador | piuladora (derivada de piular) i tuiter | tuitera (derivada de tuit, forma anàloga a la forma normativa bloguer | bloguera, del mateix àmbit). Són formes adequades que ja tenen ús.

    Es descarta tuitador | tuitadora, tot i que també és una forma possible (com a derivat de tuitar), perquè no té ús i es considera innecessari recórrer a un derivat verbal si ja existeix una forma més simple, derivada del substantiu d'origen. També s'ha descartat tuitaire, malgrat que també seria una forma possible, perquè el sufix -aire és més propi de professions o aficions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas; de vegades també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos d'ús del terme.


    Finalment, s'aproven també els verbs repiular i retuitar, com a sinònims, i els substantius relacionat repiulada, retuit i repiulet, també com a sinònims (repiulet com a sinònim complementari). Són formes ja utilitzades i coherents lingüísticament amb les formes de base aprovades pel Consell Supervisor piular i tuitar, d'una banda, i tuit, piulada i piulet, de l'altra.

    (1) Cal tenir present, a més, que també és viva en català, i no necessàriament per influència del castellà, la pronúncia amb diftong creixent de casos similars, com ara buit o cuit ([bwit] i [kwit]), i que aquest fet no té implicacions en l'ortografia, com tampoc en té el fet que alguns monosíl·labs amb [j]- o [w]- (per exemple, la pronúncia sil·làbica de IEC i UAB) es pronunciïn amb hiat (és a dir, amb [i] i [u], respectivament), per la tendència típica a preferir mots bisíl·labs a monosíl·labs (en el cas de IEC, de fet, la pronúncia amb hiat és la que recomana la mateixa institució). En definitiva, la grafia tuit permet variacions accentuals que la llengua ja presenta en altres mots genuïns.

    (2) Aquesta forma es documenta al diccionari normatiu com a sinònim de botxí, és a dir, referida a un ocell de la família dels lànids. La forma tuït és, probablement, onomatopeica, creada a partir del cant de l'ocell.

    (3) Si bé el diccionari normatiu també recull boicotejar, bombardejar, bloquejar, escanejar, sabotejar, etc., que no segueixen aquests patrons.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  pivot, n m
  • es  pivot
  • fr  pivot
  • en  pivot

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

Definition
Figura en què el patinador descriu cercles sobre la pista amb un dels patins, mantenint fixa la punta del patí de l'altra cama, la qual fa d'eix de rotació del moviment.

Note

  • Els pivots se solen executar al final d'una pirueta.
  • ca  píxel, n m
  • es  píxel
  • fr  pixel
  • en  pixel

Informàtica

Definition
Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic.
  • ca  píxel mixt, n m
  • es  píxel mezclado
  • es  píxel mixto
  • fr  pixel mixte
  • en  mixed pixel
  • en  mixel

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definition
Píxel amb un valor que correspon a una combinació de l'energia reflectida o emesa per diversos tipus d'objectes presents en l'àrea del terreny que representa.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme píxel mixt:

    S'aprova el terme píxel mixt pels motius següents:

    ·és una forma semànticament motivada i adequada lingüísticament, a partir del sentit de l'adjectiu mixt ("Compost de parts, d'elements, etc., diferents o dissemblants", segons el diccionari normatiu);

    ·ja es documenta en textos especialitzats com a denominació del concepte;

    ·en les altres llengües (castellà, francès, anglès) s'utilitza la designació anàloga;

    ·és la forma que té més acceptació entre els especialistes.

    Les formes píxel heterogeni, píxel mesclat, píxel barrejat i píxel impur, que també s'han valorat i són motivades semànticament, s'han descartat en favor de la forma aprovada, que té més ús i més suport.

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]
  • ca  pixelació, n f
  • ca  pixelatge, n m
  • es  pixelación
  • es  pixelado
  • fr  pixelisation
  • fr  pixélisation
  • fr  pixellisation
  • it  pixellizzazione
  • en  mosaic
  • en  pixelation
  • en  pixelisation
  • en  pixelization
  • en  pixellation
  • en  pixilation

Informàtica, Audiovisuals > Imatge. So

Definition
Acció de pixelar una imatge o part d'una imatge.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes pixelar, pixelació (sin. pixelatge) i pixelat:

    S'aprova el verb pixelar (calc de l'anglès to pixelate), juntament amb els termes relacionats pixelació (amb el sinònim pixelatge) i pixelat, pels motius següents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes;

    ·han esdevingut força populars i s'utilitzen també en contextos no estrictament especialitzats;

    ·són derivats lingüísticament adequats del substantiu píxel, que designa, segons el diccionari normatiu, la "Unitat mínima d'informació en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic";

    ·són termes utilitzats, paral·lelament, en la resta de llengües veïnes.

    S'aprova la sinonímia entre pixelatge i pixelació perquè totes dues formes són lingüísticament adequades, s'utilitzen en català i tenen suport entre els especialistes: pixelació segueix el paral·lelisme de la resta de llengües, que opten fonamentalment pel derivat amb el sufix -ció (pixelation, en anglès; pixélisation, en francès; pixellizzazione, en italià); pixelatge, d'altra banda, és una designació paral·lela a la que reben en català altres processos tècnics equiparables, com ara tramatge ("Acció de tramar", segons el diccionari normatiu, és a dir, de "Descompondre (una fotografia) en punts mitjançant una trama"), editatge ("Muntatge d'imatges o sons en suport vídeo o digital", segons l'acta del Consell Supervisor núm. 268) o mapatge ("Acció d'establir l'associació entre un grup de valors d'un conjunt de dades i els d'un altre conjunt", segons l'acta del Consell Supervisor núm. 459).

    Es descarta l'aprovació de la forma pixelat com a designació de l'acció de pixelar (o de
    pixerlar-se) una imatge, malgrat que té un cert ús, perquè l'ús del sufix -at aplicat a accions o operacions és lingüísticament discutible en català (alguns lingüistes l'han atribuït a una influència del castellà).

    Es desestimen les formes amb el sufix -itz(ar) (pixelitzar, pixelització, etc.) perquè s'ha constatat que no tenen gaire ús. Tampoc s'ha pogut confirmar, com semblen suggerir algunes fonts, que les formes amb -itzar (pixelitzar, pixelització) es reservin a operacions voluntàries (ja sigui d'engrandiment dels píxels d'una imatge o de conversió d'imatges vectorials en mapes de bits) i les formes sense aquest sufix (pixelar, pixelació) remetin a engrandiments fortuïts dels píxels d'una imatge (com a conseqüència, per exemple, d'una disminució defectuosa de la resolució).

    Es descarten les solucions amb ela geminada (pixel·lar, pixel·lació, etc.), malgrat que es documenten en textos especialitzats i malgrat que en altres llengües conviuen les formes amb ela simple i amb ela geminada (pixelate-pixellate en anglès; pixeliser-pixelliser en francès; únicament pixellizzare en italià)(1), perquè etimològicament no són explicables en català a partir de la base de derivació píxel.

    (1)Les formes més utilitzades, de tota manera, tant en anglès com en francès, i les recollides com a preferents en les obres de referència són les escrites amb ela simple.
  • ca  pixelar, v tr
  • es  pixelar
  • fr  pixeliser
  • fr  pixéliser
  • fr  pixelliser
  • it  pixellizzare
  • en  pixelate, to
  • en  pixelise, to
  • en  pixelize, to
  • en  pixellate, to
  • en  pixilate, to

Informàtica, Audiovisuals > Imatge. So

Definition
Fer perdre nitidesa a una imatge, o a part d'una imatge, engrandint els píxels que la componen fins a fer-los distingibles a la vista.

Note

  • És habitual pixelar imatges a la televisió i a la premsa, sovint amb l'objectiu de protegir la identitat de les persones que hi apareixen. Una imatge també es pot pixelar fortuïtament, sovint a causa d'una disminució defectuosa de la resolució.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes pixelar, pixelació (sin. pixelatge) i pixelat:

    S'aprova el verb pixelar (calc de l'anglès to pixelate), juntament amb els termes relacionats pixelació (amb el sinònim pixelatge) i pixelat, pels motius següents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes;

    ·han esdevingut força populars i s'utilitzen també en contextos no estrictament especialitzats;

    ·són derivats lingüísticament adequats del substantiu píxel, que designa, segons el diccionari normatiu, la "Unitat mínima d'informació en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic";

    ·són termes utilitzats, paral·lelament, en la resta de llengües veïnes.

    S'aprova la sinonímia entre pixelatge i pixelació perquè totes dues formes són lingüísticament adequades, s'utilitzen en català i tenen suport entre els especialistes: pixelació segueix el paral·lelisme de la resta de llengües, que opten fonamentalment pel derivat amb el sufix -ció (pixelation, en anglès; pixélisation, en francès; pixellizzazione, en italià); pixelatge, d'altra banda, és una designació paral·lela a la que reben en català altres processos tècnics equiparables, com ara tramatge ("Acció de tramar", segons el diccionari normatiu, és a dir, de "Descompondre (una fotografia) en punts mitjançant una trama"), editatge ("Muntatge d'imatges o sons en suport vídeo o digital", segons l'acta del Consell Supervisor núm. 268) o mapatge ("Acció d'establir l'associació entre un grup de valors d'un conjunt de dades i els d'un altre conjunt", segons l'acta del Consell Supervisor núm. 459).

    Es descarta l'aprovació de la forma pixelat com a designació de l'acció de pixelar (o de
    pixerlar-se) una imatge, malgrat que té un cert ús, perquè l'ús del sufix -at aplicat a accions o operacions és lingüísticament discutible en català (alguns lingüistes l'han atribuït a una influència del castellà).

    Es desestimen les formes amb el sufix -itz(ar) (pixelitzar, pixelització, etc.) perquè s'ha constatat que no tenen gaire ús. Tampoc s'ha pogut confirmar, com semblen suggerir algunes fonts, que les formes amb -itzar (pixelitzar, pixelització) es reservin a operacions voluntàries (ja sigui d'engrandiment dels píxels d'una imatge o de conversió d'imatges vectorials en mapes de bits) i les formes sense aquest sufix (pixelar, pixelació) remetin a engrandiments fortuïts dels píxels d'una imatge (com a conseqüència, per exemple, d'una disminució defectuosa de la resolució).

    Es descarten les solucions amb ela geminada (pixel·lar, pixel·lació, etc.), malgrat que es documenten en textos especialitzats i malgrat que en altres llengües conviuen les formes amb ela simple i amb ela geminada (pixelate-pixellate en anglès; pixeliser-pixelliser en francès; únicament pixellizzare en italià)(1), perquè etimològicament no són explicables en català a partir de la base de derivació píxel.

    (1)Les formes més utilitzades, de tota manera, tant en anglès com en francès, i les recollides com a preferents en les obres de referència són les escrites amb ela simple.
  • ca  pixelat, n m
  • es  pixelado
  • fr  effet de blocs
  • fr  pixelisation
  • fr  pixélisation
  • fr  pixellisation
  • it  pixellizzazione
  • en  pixelation
  • en  pixelisation
  • en  pixelization
  • en  pixellation
  • en  pixilation

Informàtica, Audiovisuals > Imatge. So

Definition
Efecte resultant de la pixelació d'una imatge o de part d'una imatge.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes pixelar, pixelació (sin. pixelatge) i pixelat:

    S'aprova el verb pixelar (calc de l'anglès to pixelate), juntament amb els termes relacionats pixelació (amb el sinònim pixelatge) i pixelat, pels motius següents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes;

    ·han esdevingut força populars i s'utilitzen també en contextos no estrictament especialitzats;

    ·són derivats lingüísticament adequats del substantiu píxel, que designa, segons el diccionari normatiu, la "Unitat mínima d'informació en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic";

    ·són termes utilitzats, paral·lelament, en la resta de llengües veïnes.

    S'aprova la sinonímia entre pixelatge i pixelació perquè totes dues formes són lingüísticament adequades, s'utilitzen en català i tenen suport entre els especialistes: pixelació segueix el paral·lelisme de la resta de llengües, que opten fonamentalment pel derivat amb el sufix -ció (pixelation, en anglès; pixélisation, en francès; pixellizzazione, en italià); pixelatge, d'altra banda, és una designació paral·lela a la que reben en català altres processos tècnics equiparables, com ara tramatge ("Acció de tramar", segons el diccionari normatiu, és a dir, de "Descompondre (una fotografia) en punts mitjançant una trama"), editatge ("Muntatge d'imatges o sons en suport vídeo o digital", segons l'acta del Consell Supervisor núm. 268) o mapatge ("Acció d'establir l'associació entre un grup de valors d'un conjunt de dades i els d'un altre conjunt", segons l'acta del Consell Supervisor núm. 459).

    Es descarta l'aprovació de la forma pixelat com a designació de l'acció de pixelar (o de
    pixerlar-se) una imatge, malgrat que té un cert ús, perquè l'ús del sufix -at aplicat a accions o operacions és lingüísticament discutible en català (alguns lingüistes l'han atribuït a una influència del castellà).

    Es desestimen les formes amb el sufix -itz(ar) (pixelitzar, pixelització, etc.) perquè s'ha constatat que no tenen gaire ús. Tampoc s'ha pogut confirmar, com semblen suggerir algunes fonts, que les formes amb -itzar (pixelitzar, pixelització) es reservin a operacions voluntàries (ja sigui d'engrandiment dels píxels d'una imatge o de conversió d'imatges vectorials en mapes de bits) i les formes sense aquest sufix (pixelar, pixelació) remetin a engrandiments fortuïts dels píxels d'una imatge (com a conseqüència, per exemple, d'una disminució defectuosa de la resolució).

    Es descarten les solucions amb ela geminada (pixel·lar, pixel·lació, etc.), malgrat que es documenten en textos especialitzats i malgrat que en altres llengües conviuen les formes amb ela simple i amb ela geminada (pixelate-pixellate en anglès; pixeliser-pixelliser en francès; únicament pixellizzare en italià)(1), perquè etimològicament no són explicables en català a partir de la base de derivació píxel.

    (1)Les formes més utilitzades, de tota manera, tant en anglès com en francès, i les recollides com a preferents en les obres de referència són les escrites amb ela simple.
  • ca  pixelació, n f
  • ca  pixelatge, n m
  • es  pixelación
  • es  pixelado
  • fr  pixelisation
  • fr  pixélisation
  • fr  pixellisation
  • it  pixellizzazione
  • en  mosaic
  • en  pixelation
  • en  pixelisation
  • en  pixelization
  • en  pixellation
  • en  pixilation

Informàtica, Audiovisuals > Imatge. So

Definition
Acció de pixelar una imatge o part d'una imatge.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes pixelar, pixelació (sin. pixelatge) i pixelat:

    S'aprova el verb pixelar (calc de l'anglès to pixelate), juntament amb els termes relacionats pixelació (amb el sinònim pixelatge) i pixelat, pels motius següents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes;

    ·han esdevingut força populars i s'utilitzen també en contextos no estrictament especialitzats;

    ·són derivats lingüísticament adequats del substantiu píxel, que designa, segons el diccionari normatiu, la "Unitat mínima d'informació en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic";

    ·són termes utilitzats, paral·lelament, en la resta de llengües veïnes.

    S'aprova la sinonímia entre pixelatge i pixelació perquè totes dues formes són lingüísticament adequades, s'utilitzen en català i tenen suport entre els especialistes: pixelació segueix el paral·lelisme de la resta de llengües, que opten fonamentalment pel derivat amb el sufix -ció (pixelation, en anglès; pixélisation, en francès; pixellizzazione, en italià); pixelatge, d'altra banda, és una designació paral·lela a la que reben en català altres processos tècnics equiparables, com ara tramatge ("Acció de tramar", segons el diccionari normatiu, és a dir, de "Descompondre (una fotografia) en punts mitjançant una trama"), editatge ("Muntatge d'imatges o sons en suport vídeo o digital", segons l'acta del Consell Supervisor núm. 268) o mapatge ("Acció d'establir l'associació entre un grup de valors d'un conjunt de dades i els d'un altre conjunt", segons l'acta del Consell Supervisor núm. 459).

    Es descarta l'aprovació de la forma pixelat com a designació de l'acció de pixelar (o de
    pixerlar-se) una imatge, malgrat que té un cert ús, perquè l'ús del sufix -at aplicat a accions o operacions és lingüísticament discutible en català (alguns lingüistes l'han atribuït a una influència del castellà).

    Es desestimen les formes amb el sufix -itz(ar) (pixelitzar, pixelització, etc.) perquè s'ha constatat que no tenen gaire ús. Tampoc s'ha pogut confirmar, com semblen suggerir algunes fonts, que les formes amb -itzar (pixelitzar, pixelització) es reservin a operacions voluntàries (ja sigui d'engrandiment dels píxels d'una imatge o de conversió d'imatges vectorials en mapes de bits) i les formes sense aquest sufix (pixelar, pixelació) remetin a engrandiments fortuïts dels píxels d'una imatge (com a conseqüència, per exemple, d'una disminució defectuosa de la resolució).

    Es descarten les solucions amb ela geminada (pixel·lar, pixel·lació, etc.), malgrat que es documenten en textos especialitzats i malgrat que en altres llengües conviuen les formes amb ela simple i amb ela geminada (pixelate-pixellate en anglès; pixeliser-pixelliser en francès; únicament pixellizzare en italià)(1), perquè etimològicament no són explicables en català a partir de la base de derivació píxel.

    (1)Les formes més utilitzades, de tota manera, tant en anglès com en francès, i les recollides com a preferents en les obres de referència són les escrites amb ela simple.
  • ca  pixicefàlids, n m pl
  • nc  Pyxicephalidae

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition
Família d'amfibis de l'ordre dels anurs.