Neoloteca

ca cistellet farcit xinès, n m
ca shaomai [zh], n m sin. compl.
es cestita rellena al vapor, n f
es shaomai, n m
fr shaomai, n m
en pork dumpling, n
en shumai, n
en siumai, n
zh 烧卖, n
zh shāomài, n

Alimentació

Definition

Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de cistell petit, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn de porc, gambes i verdura, que es consumeix cuita al vapor.

Note

1. La denominació shaomai correspon a la forma destonalitzada de shāomài, denominació xinesa transcrita segons el sistema pinyin.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cistellet farcit xinès (sin. compl. shaomai):

S'aproven les denominacions cistellet farcit xinès i shaomai (aquesta segona, manlleu del xinès, com a sinònim complementari) pels motius següents:

Pel que fa a cistellet farcit xinès,

·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès shāomài, força conegut;

·és una denominació descriptiva, basada en la forma de cistell d'aquest tipus de pasta;

·es creu que pot ser una denominació útil en contextos de divulgació o en què el nom originari es desconegui (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina);

·en altres llengües també s'han documentat designacions alternatives similars, al costat del manlleu.

Com a nucli de la denominació, es prefereix cistellet a cistelleta per raons d'adequació lingüística, perquè, d'acord amb el diccionari normatiu i amb altres obres lexicogràfiques catalanes, una cistella és un cistell gran. El fet que en aquest cas es tracti d'una peça especialment petita fa pensar que és preferible partir del primitiu cistell.

La forma més simple cistellet xinès -paral·lela a cresta xinesa, que designa un concepte proper- s'ha descartat en aquest cas en favor de cistellet farcit xinès, que és una solució que descriu el concepte de manera més precisa.

També per motius de manca de precisió s'ha descartat la forma cistellet farcit, si bé el Consell Supervisor fa notar que l'adjectiu xinès pot obviar-se sempre que el context ho permeti.

Quant a shaomai, transcripció destonalitzada de shāomài (transcripció estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin),

·és la denominació originària d'aquest tipus de pasta i la més coneguda internacionalment;

·s'identifica inequívocament amb el concepte;

·ja es documenta en català i també en la resta de llengües.

D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de procedència del manlleu (zh, xinès), tenint en compte que la pronúncia xinesa del mot no coincideix amb la pròpia i espontània d'un parlant català (shāomài es pronuncia en xinès [ʂɑumaɪ]).

En favor de la simplificació, es descarta la forma shāomài, transcripció estricta del xinès.

S'accepta el manlleu shaomai al costat de cistellet farcit xinès, perquè és una forma coneguda internacionalment, que vehicula un concepte emblemàtic de la gastronomia xinesa conegut també ja a casa nostra i, en general, a Occident. D'acord amb el criteri seguit habitualment pel Consell Supervisor en aquests casos, però, es prioritza l'alternativa catalana (cistellet farcit xinès), a fi de donar-hi la màxima difusió.

[Acta 604, 1 d'abril de 2016]

ca shorthorn de carn [shorthorn: en], n f
ca SHC, n f sigla
es shorthorn de carne, n f
fr shorthorn à viande, n f
fr shorthorn bouchère, n f
en Beef Shorthorn, n
cod BSH
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Note

Observacions del Consell Supervisor

Es manté el nucli shorthorn, que és internacional, i es tradueix el sintagma que especifica la característica de la varietat (de carn), tal com estableixen els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999) i com fan la resta de llengües.

Pel que fa al codi català (SHC), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

ca shorthorn de llet [shorthorn: en], n f
ca SHL, n f sigla
es milking shorthorn, n f
fr shorthorn laitière, n f
en Dairy Shorthorn, n
en Milking Shorthorn, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
cod MSH

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Note

Observacions del Consell Supervisor

Es manté el nucli shorthorn, que és internacional, i es tradueix el sintagma que especifica la característica de la varietat (de llet), tal com estableixen els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999) i com fan la resta de llengües.

Pel que fa al codi català (SHC), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

ca shorthorn [en], n f
ca Durham, n f sin. compl.
ca SHO, n f sigla
es Durham, n f
es shorthorn, n f
fr Durham, n f
fr shorthorn, n f
en Durham, n
en Shorthorn, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Nom propi lexicalitzat**

Note

Aquesta raça ha donat origen a les races shorthorn de carn i shorthorn de llet.
Observacions del Consell Supervisor

D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorporen els manlleus anglesos originaris, atès que són internacionals. La forma shorthorn (literalment, banyacurta) és descriptiva, mentre que Durham fa referència al comtat de Durham, al nord-est d'Anglaterra, d'on és originària. En aquest cas, es manté la majúscula del nom propi, tal com estableixen els mateixos Criteris. (1)

Pel que fa al codi català (SHO), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

(1) Es manté la majúscula si ens referim a la raça, tant si s'especifica el nucli raça ("la raça Durham") com si s'elideix ("la Durham"). En canvi, si el nom canvia de significat i fa referència als individus de la raça, es manté la majúscula quan el nom apareix a continuació de l'animal a què fa referència ("una vaca Durham" [vol dir 'de la raça Durham']), però s'escriu en minúscula si el nucli s'elideix ("una durham" o "dues durhams").

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

ca shojo [ja], n m
es shōjo, n m
es shoujo, n m
fr shōjo, n m
fr shojo, n m
fr shoujo, n m
en shōjo manga, n
en shojo, n
en shoujo manga, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definition

Subgènere de manga en què s'aborden temes amorosos amb un estil romàntic, dirigit bàsicament a un públic femení adolescent.

Note

La denominació shojo prové del japonès. La transcripció estricta de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és shōjo. Literalment, shōjo significa 'noia'.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

ca shojo-ai [ja], n m
es shōjo-ai, n m
es shoujo-ai, n m
fr shōjo-ai, n m
fr shoujo-ai, n m
en shōjo-ai, n
en shojo-ai, n
en shoujo-ai, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definition

Subgènere de manga en què s'aborda l'amor lèsbic amb un estil romàntic, dirigit bàsicament a un públic femení adolescent.

Note

La denominació shojo-ai prové del japonès. La transcripció estricta de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és shōjo-ai. Literalment, shōjo-ai significa 'amor entre noies' (de shōjo 'noia', i ai 'amor').
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

ca shonen [ja], n m
es shōnen, n m
es shounen, n m
fr shōnen, n m
fr shounen, n m
en shōnen manga, n
en shonen, n
en shounen manga, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definition

Subgènere de manga en què destaquen la importància de l'acció i l'estil humorístic, dirigit bàsicament a un públic masculí adolescent.

Note

La denominació shonen prové del japonès. La transcripció estricta de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és shōnen. Literalment, shōnen significa 'noi'.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

ca shonen-ai [ja], n m
es shōnen-ai, n m
es shounen-ai, n m
fr shōnen-ai, n m
fr shounen-ai, n m
en shōnen-ai, n
en shonen-ai, n
en shounen-ai, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definition

Subgènere de manga en què s'aborda l'amor gai amb un estil romàntic, dirigit bàsicament a un públic femení adolescent.

Note

La denominació shonen-ai prové del japonès. La transcripció estricta de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és shōnen-ai. Literalment, shōnen-ai significa 'amor entre nois' (de shōnen 'noi', i ai 'amor').
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

ca shorthorn [en], n f
ca Durham, n f sin. compl.
ca SHO, n f sigla
es Durham, n f
es shorthorn, n f
fr Durham, n f
fr shorthorn, n f
en Durham, n
en Shorthorn, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Nom propi lexicalitzat**

Note

Aquesta raça ha donat origen a les races shorthorn de carn i shorthorn de llet.
Observacions del Consell Supervisor

D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorporen els manlleus anglesos originaris, atès que són internacionals. La forma shorthorn (literalment, banyacurta) és descriptiva, mentre que Durham fa referència al comtat de Durham, al nord-est d'Anglaterra, d'on és originària. En aquest cas, es manté la majúscula del nom propi, tal com estableixen els mateixos Criteris. (1)

Pel que fa al codi català (SHO), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

(1) Es manté la majúscula si ens referim a la raça, tant si s'especifica el nucli raça ("la raça Durham") com si s'elideix ("la Durham"). En canvi, si el nom canvia de significat i fa referència als individus de la raça, es manté la majúscula quan el nom apareix a continuació de l'animal a què fa referència ("una vaca Durham" [vol dir 'de la raça Durham']), però s'escriu en minúscula si el nucli s'elideix ("una durham" o "dues durhams").

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

ca shorthorn de carn [shorthorn: en], n f
ca SHC, n f sigla
es shorthorn de carne, n f
fr shorthorn à viande, n f
fr shorthorn bouchère, n f
en Beef Shorthorn, n
cod BSH
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Note

Observacions del Consell Supervisor

Es manté el nucli shorthorn, que és internacional, i es tradueix el sintagma que especifica la característica de la varietat (de carn), tal com estableixen els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999) i com fan la resta de llengües.

Pel que fa al codi català (SHC), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Note

Note

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Note

Note