Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  mànega, n f
  • ca  tornado, n m
  • ca  cap de fibló (balear), n m sin. compl.
  • ca  fibló (balear), n m sin. compl.
  • ca  tromba, n f sin. compl.
  • es  tornado, n m
  • fr  tornade, n f
  • fr  trombe, n f
  • en  landspout, n
  • en  tornado, n
  • enUS  twister, n

Física > Meteorologia

Definition
Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d'uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l'interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d'un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l'aigua que aixeca al seu pas.

Note

  • 1. Les mànegues es classifiquen, seguint l'escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació.
  • 2. La denominació mànega s'utilitza especialment quan el fenomen té lloc sobre la superfície del mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània. La denominació tornado se sol utilitzar quan el remolí de vent és especialment violent i provoca danys. La forma tromba, si bé té ús amb aquest sentit genèric, s'utilitza més habitualment referida de manera específica a les mànegues que tenen lloc sobre el mar, amb la forma tromba marina.
  • 3. L'equivalent anglès landspout no té un valor genèric, sinó que s'aplica a mànegues terrestres més aviat febles o, segons algunes fonts, no associades a un mesocicló.
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mànega (sin. tornado; sin. compl. cap de fibló; sin. compl. fibló; sin. compl. tromba) i mànega marina (sin. tromba marina):

    Vistes les divergències existents entre les diferents obres catalanes (lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades), i entre els mateixos experts en meteorologia, a l'hora d'establir les definicions de les diferents denominacions catalanes tradicionals dels remolins de vent (tromba, mànega, tornado, fibló, etc.), i les relacions de sinonímia entre aquestes denominacions, el Consell Supervisor ratifica la proposta feta pels especialistes en la sessió de normalització de termes de l'àmbit de la meteorologia, del dia 23 d'octubre de 2018, i acorda el següent:

    Aprovar la sinonímia entre les formes mànega, tornado, cap de fibló, fibló i tromba, atorgant a mànega i tornado la categoria de sinònims absoluts preferents i a cap de fibló, fibló i tromba la categoria de sinònims complementaris.

    La sinonímia entre aquestes cinc formes, amb la definició recollida a la fitxa terminològica corresponent, té el vistiplau dels experts, que asseguren que es refereixen totes al mateix fenomen, per bé que hi pugui haver alguns matisos d'ús. Es dona prioritat a mànega i tornado perquè són, probablement, les formes més conegudes i esteses.

    D'una banda, mànega (del llatí manĭca 'màniga') és la denominació tradicional en bona part del territori de parla catalana i ja es documenta, segons el Diccionari català-valencià-balear (1), a la Crònica de Jaume I. D'acord amb el que recullen la majoria d'obres i amb l'ús d'alguns especialistes, es fa constar en nota que aquesta forma s'utilitza especialment quan el fenomen té lloc sobre la superfície del mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània. Es descarta, però, d'associar mànega només al fenomen aquàtic o marí, perquè els especialistes consideren que, estrictament, pot designar el fenomen en qualsevol context, encara que el més habitual en el nostre territori és que aquests remolins de vent es formin sobre el mar i es desfacin en tocar terra. El fet que de vegades el substantiu mànega es complementi amb l'adjectiu marina per a indicar que s'origina sobre el mar és un argument a favor de considerar mànega una forma genèrica.

    La denominació tornado (presa de l'anglès, però amb origen castellà o, segons algunes fonts, portuguès(2)) és una forma d'abast internacional. Es descarta de reservar-la per a fer referència a una mànega especialment violenta o específica d'una zona geogràfica determinada, perquè, segons els experts, actualment aquesta denominació està molt estesa, és d'abast internacional i designa qualsevol d'aquests fenòmens independentment de la intensitat. Malgrat tot, es decideix de fer constar en nota que s'utilitza especialment quan el remolí de vent és violent i provoca danys, d'acord amb l'opinió dels especialistes i amb els usos documentats.

    Es descarta també de distingir entre tornado com a denominació genèrica i mànega, tromba, fibló i cap de fibló com a formes sinònimes referides a un tipus de tornado no associat a un mesocicló (paral·lelament a la distinció que es fa en algunes obres angleses entre tornado i landspout), perquè els especialistes consideren que la distinció segons el mecanisme de creació del fenomen és innecessària i, sobretot, perquè és una distinció que encara no es pot establir amb claredat amb el coneixement científic actual.

    Pel que fa a cap de fibló i fibló, es fan constar com a sinònims complementaris, tenint en compte que tenen un abast territorial més restringit (són propis, bàsicament, del balear, tot i que en els darrers anys s'han començat a utilitzar en altres dialectes, sobretot gràcies a la introducció d'aquesta forma en mitjans de comunicació de Catalunya). Tot i que per a alguns parlants, i també segons l'Enciclopèdia de Menorca, no són del tot sinònims (fibló s'aplica al fenomen sobre el mar, i cap de fibló, al fenomen sobre terra), es decideix de no donar-los cap matís de significat, d'acord amb la informació aportada pels especialistes de les Illes Balears. Cal tenir en compte, de fet, que tant al Diccionari català-valencià-balear com al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(3), la forma fibló es considera genèrica (i no exclusiva del fenomen sobre el mar), i al diccionari normatiu fibló i cap de fibló es recullen com a sinònims de mànega. Joan Veny, expert en dialectologia, avala aquesta decisió.

    També es fa constar com a sinònim complementari la forma tromba (de l'italià tromba 'trompa, instrument musical', del mateix origen que el català trompa, segons Coromines), que té també una tradició important en català amb aquest sentit (es documenta des del segle XVIII, segons Coromines mateix i segons el Diccionari català-valencià-balear), si bé actualment s'utilitza menys, probablement perquè és un mot polisèmic, que en meteorologia mateix també designa un fort aiguat. D'acord amb la recomanació dels especialistes, es fa constar en nota que aquesta forma s'utilitza sobretot com a nucli de la denominació tromba marina, que designa una mànega que es forma sobre la superfície del mar.


    Finalment, el Consell Supervisor aprova també les denominacions mànega marina i tromba marina, com a sinònimes, per a designar, més específicament, la mànega que es forma a la superfície del mar, pels motius següents:

    ·són formes descriptives i lingüísticament adequades, construïdes sobre els nuclis mànega i tromba, els quals s'apliquen a remolins originats tant sobre la superfície de l'aigua com sobre la superfície de la terra (veg. la definició d'aquestes formes, aprovades també pel Consell Supervisor);

    ·són formes d'ús habitual, que designen el tipus de mànega més corrent, i es documenten en nombrosos contextos especialitzats;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ·en altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    Es descarta donar d'alta una fitxa terminològica referida a les mànegues terrestres (en anglès, landspout; en català, mànega terrestre), perquè els experts consideren que és un fenomen poc habitual en la nostra geografia.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002.<dcvb.iecat.net/&gt;

    (2)Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), "Tornado no és cast., sinó anglo-americà, alteració del cat. [sic.] tronada 'tempestat' (parlant més de vents i gropada que de trons en el Pir.), usat pels navegants castellans de l'Atlàntic". En canvi, a Els fiblons a Espanya, de Miquel Gayà, es matisa l'origen castellà: "Kenworthy (2000) va fer un seguiment de la paraula tornado al llarg del temps i de l'espai. Hom diria que el terme tornado arribà a Amèrica des d'Àfrica, introduït i portat per navegants espanyols i portuguesos, i va retornar a Europa, alguns segles després, amb un altre significat. Qui fou el primer director de l'Agencia Estatal de Meteorología de l'Estat, Augusto Aricimis (1900), reconeixia l'origen portuguès de la paraula tornado i el seu periple: «El nombre tornado, que es portugués, se lo dieron los navegantes de esta nación a los temporales de la costa occidental de África; pero luego se ha aplicado por los norteamericanos, principalmente, a otro fenómeno meteorológico, de muy distinto carácter.» En un llibre de viatges escrit en francès per Antoine François Prévost d'Exiles (1747), quan descriu les illes de Cap Verd, hi hem trobat algunes indicacions d'aquest origen: «Quan el vent que porta pluja dura poc i és sobtat i violent, els portuguesos en diuen Travado. Quan és amb molta violència i acompanyada de trons i llamps, ells l'anomenen Turnado»."

    (3)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2018]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  tornafletxes, n m, f
  • es  runner
  • fr  runner
  • en  runner

Esport > Tir > Tir amb arc

Definition
Auxiliar de l'arquer que s'encarrega de retornar-li les fletxes un cop l'estirafletxes les ha retirades.
  • ca  tornassolada gran, n f
  • es  tornasolada, n f
  • fr  grande mars changeant, n m
  • it  apatura iride, n f
  • en  purple emperor, n
  • nc  Apatura iris

Zoologia > Insectes

Definition
Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Apatura

Note

Image from term result on cercaterm
  • ca  tornassolada petita, n f
  • es  tornasolada chica, n f
  • fr  petit mars changeant, n m
  • it  apatura, n f
  • en  lesser purple emperor, n
  • nc  Apatura ilia

Zoologia > Insectes

Definition
Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Apatura

Note

  • ca  tornat -ada, adj
  • es  vuelto
  • fr  tourné
  • it  girato
  • de  umgeschlagen

Vinificació. Enologia

Definition
Dit del vi afectat per la torna, enterbolit i enfosquit, lleugerament aspre de gust i amb una olor que recorda la col fermentada.
  • ca  torner terrissaire | tornera terrissaire, n m, f
  • es  tornero alfarero
  • fr  faïencier porcelainier
  • en  jiggerer
  • en  jollier

Arts > Ceràmica

Definition
Terrissaire que fabrica objectes de ceràmica en sèrie mitjançant un torn automàtic.
  • ca  tornet, n m
  • es  tornillo
  • fr  vis
  • fr  vrille
  • eu  tornillo

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definition
Jugada d'atac pròpia de la modalitat de frontennis, en què es llança la pilota contra el frontis de manera que després toqui la paret esquerra i vagi a botar a la canxa molt a prop de la paret de rebot, obrint-se cap a l'ample.
  • ca  toro de lídia, n m
  • es  toro de lídia
  • fr  taureau de combat
  • fr  taureau de lydie
  • en  fighting bull

Lleure > Espectacles

Definition
Raça bovina originària del sud d'Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i variabilitat dels caràcters morfològics.
  • ca  torrat, n m
  • es  raberón
  • fr  découpe bois fort
  • en  top

Ciència forestal

Definition
Part superior d'un arbre que no és aprofitable com a fusta pel seu diàmetre petit, la seva conicitat, etc.
  • ca  torrefacció completa, n f
  • es  tostación a muerte
  • es  tostación completa
  • fr  grillage à mort
  • fr  surcuisson
  • en  dead roasting

Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definition
Procés de calcinació total d'un mineral amb presència d'aire per a oxidar-lo, generalment amb l'objectiu d'eliminar-ne el sofre, l'arsènic i altres components volàtils.