Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  postura del cadàver, n f
  • ca  xavàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de relajación final, n f
  • es  postura del cadáver, n f
  • es  postura del muerto, n f
  • en  corpse pose, n
  • sa  śavāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definition
Postura de relaxació en què el iogui es manté estirat de panxa enlaire, amb els braços estirats i lleugerament separats del cos, els palmells de les mans mirant enlaire i els peus oberts lleugerament cap enfora.

Note

  • La forma xavàssana prové del sànscrit śavāsana, denominació constituïda pels formants śava 'cadàver' i āsana 'postura'.
  • ca  bitcoin, n m
  • ca  BTC, n m sigla
  • ca  XBT, n m sigla
  • es  bitcoin, n m
  • es  bitcóin, n m
  • fr  bitcoin, n f
  • it  bitcoin, n m
  • en  bitcoin, n
  • de  Bitcoin, n n

Economia

Definition
Criptomoneda descentralitzada i no avalada ni controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d'un protocol propi amb tecnologia d'igual a igual.

Note

  • El bitcoin és la criptomoneda més coneguda. Va ser creada l'any 2009 per Satoshi Nakamoto (pseudònim). Se subdivideix en 10 milions d'unitats anomenades satoshis.
  • ca  xebró, n m
  • es  chevron
  • fr  chevron
  • fr  fer à repasser
  • en  flat iron
  • en  flatiron

Ciències de la Terra > Geologia

Definition
Forma de relleu monoclinal, semblant a una V invertida, originada per erosió diferencial, que correspon a un estrat de roca resistent a l'erosió en un vessant d'un plec o en una cuesta.
  • ca  xel, n m
  • es  volandeira
  • fr  pageline
  • fr  vanneau
  • it  canestrello
  • it  pettine
  • pt  leque
  • en  queen scallop
  • de  gefelderte Kammmuschel
  • de  kleine Pilgermuschel
  • nc  Chlamys opercularis

Zoologia > Invertebrats no artròpodes

Definition
Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, amb dues valves convexes, la closca amb plecs amples i arrodonits de color clar i les dues orelles de la xarnera desiguals.

Note

  • El xel és molt apreciat per la seva carn gustosa.
  • ca  xenai, n m
  • es  shanai
  • es  shehnai
  • fr  shehnai
  • fr  shenaï
  • en  shanai
  • en  shehnai

Música > Instruments musicals

Definition
Instrument aeròfon de columna constituït per un tub cònic de fusta d'uns 33 cm, amb set forats equidistants, una llengüeta doble fixada sobre un guardallavis en un tudell independent, i amb l'extrem inferior eixamplat en forma de campana i generalment reforçat amb un pavelló metàl·lic.

Note

  • És un instrument de l'Índia d'origen àrab. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és śahnāī.
  • ca  xéquel, n m
  • es  shekel
  • fr  shekel
  • fr  shékel
  • en  shekel

Economia > Finances

Definition
Moneda de l'estat d'Israel.

Note

  • La denominació xéquel té el mateix origen etimològic que sicle, que denomina una moneda d'origen babilònic.
  • ca  xia, n f
  • es  chía, n f
  • en  chia, n

Begudes

Definition
Beguda refrescant que es prepara amb llavors de xia remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, típica de Mèxic.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xia:

    S'aprova la denominació xia (adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl que significa, segons algunes fonts, 'oliós') referida a l'espècie botànica Salvia hispanica, així com a les llavors d'aquesta espècie i a la beguda refrescant que es prepara amb aquestes llavors, pels motius següents:

    ·el fet que l'espècie botànica sigui originària de Mèxic i no es trobi als Països Catalans és un argument a favor de la incorporació del manlleu;

    ·la designació d'origen nàhuatl, vehiculada probablement a través del castellà, és la que s'utilitza en totes les llengües veïnes, degudament adaptada segons el cas, per a designar aquests conceptes;

    ·l'adaptació xia ja es documenta en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·lingüísticament, xia és un adaptació paral·lela a la que s'ha fet en altres denominacions procedents de formes castellanes o vehiculades a través del castellà que presenten en aquesta llengua un so inicial d'africada postalveolar sorda ([tʃ]); és el cas de les formes normatives xocolata (també d'origen nàhuatl), xacona, xapa, xato, xilè o xop (arbre), i de les formes normalitzades xili (acta del Consell Supervisor núm. 483) o xurrasco (acta del Consell Supervisor núm. 486);

    ·la majoria d'especialistes del sector han donat suport a aquesta decisió.

    L'adaptació txia, que també s'ha valorat i té igualment arguments lingüístics a favor (seguiria el paral·lelisme, per exemple, de txa-txa-txa o txitxa, adaptacions catalanes ja normatives dels manlleus del castellà cha-cha-cha i chicha, respectivament, o de txec i txetxè, procedents d'altres llengües), perquè en català els casos de tx inicial són poc freqüents i ja hi ha una llarga tradició d'adaptacions del castellà en què la ch inicial ha passat a x. Aquesta solució, a més, a diferència del que passaria amb *txia, permet tant la pronúncia amb africada inicial ([tS]) com amb fricativa ([S]), segons la zona dialectal dels parlants.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
  • ca  xia, n f
  • es  chía, n f
  • fr  chia, n f
  • en  chia, n

Botànica

Definition
Llavor de la xia, que fa fins a 2 mm de llarg per 1,2 mm d'ample, obovada, de color marró o gris amb taques vermelloses, oleaginosa i rica en mucílag i fècula.

Note

  • 1. La xia s'utilitza en l'elaboració d'una beguda refrescant típica de Mèxic anomenada també xia; també s'utilitza en la indústria per a produir oli assecant.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xia:

    S'aprova la denominació xia (adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl que significa, segons algunes fonts, 'oliós') referida a l'espècie botànica Salvia hispanica, així com a les llavors d'aquesta espècie i a la beguda refrescant que es prepara amb aquestes llavors, pels motius següents:

    ·el fet que l'espècie botànica sigui originària de Mèxic i no es trobi als Països Catalans és un argument a favor de la incorporació del manlleu;

    ·la designació d'origen nàhuatl, vehiculada probablement a través del castellà, és la que s'utilitza en totes les llengües veïnes, degudament adaptada segons el cas, per a designar aquests conceptes;

    ·l'adaptació xia ja es documenta en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·lingüísticament, xia és un adaptació paral·lela a la que s'ha fet en altres denominacions procedents de formes castellanes o vehiculades a través del castellà que presenten en aquesta llengua un so inicial d'africada postalveolar sorda ([tʃ]); és el cas de les formes normatives xocolata (també d'origen nàhuatl), xacona, xapa, xato, xilè o xop (arbre), i de les formes normalitzades xili (acta del Consell Supervisor núm. 483) o xurrasco (acta del Consell Supervisor núm. 486);

    ·la majoria d'especialistes del sector han donat suport a aquesta decisió.

    L'adaptació txia, que també s'ha valorat i té igualment arguments lingüístics a favor (seguiria el paral·lelisme, per exemple, de txa-txa-txa o txitxa, adaptacions catalanes ja normatives dels manlleus del castellà cha-cha-cha i chicha, respectivament, o de txec i txetxè, procedents d'altres llengües), perquè en català els casos de tx inicial són poc freqüents i ja hi ha una llarga tradició d'adaptacions del castellà en què la ch inicial ha passat a x. Aquesta solució, a més, a diferència del que passaria amb *txia, permet tant la pronúncia amb africada inicial ([tS]) com amb fricativa ([S]), segons la zona dialectal dels parlants.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
  • ca  xia, n f
  • es  chía, n f
  • fr  chia, n m
  • en  chia, n
  • nc  Salvia hispanica, n

Botànica

Definition
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d'alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades o el·líptiques, d'inflorescències racemoses, flors blaves i fruits formats per quatre núcules.

Note

  • 1. La llavor de la xia s'anomena també xia.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xia:

    S'aprova la denominació xia (adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl que significa, segons algunes fonts, 'oliós') referida a l'espècie botànica Salvia hispanica, així com a les llavors d'aquesta espècie i a la beguda refrescant que es prepara amb aquestes llavors, pels motius següents:

    ·el fet que l'espècie botànica sigui originària de Mèxic i no es trobi als Països Catalans és un argument a favor de la incorporació del manlleu;

    ·la designació d'origen nàhuatl, vehiculada probablement a través del castellà, és la que s'utilitza en totes les llengües veïnes, degudament adaptada segons el cas, per a designar aquests conceptes;

    ·l'adaptació xia ja es documenta en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·lingüísticament, xia és un adaptació paral·lela a la que s'ha fet en altres denominacions procedents de formes castellanes o vehiculades a través del castellà que presenten en aquesta llengua un so inicial d'africada postalveolar sorda ([tʃ]); és el cas de les formes normatives xocolata (també d'origen nàhuatl), xacona, xapa, xato, xilè o xop (arbre), i de les formes normalitzades xili (acta del Consell Supervisor núm. 483) o xurrasco (acta del Consell Supervisor núm. 486);

    ·la majoria d'especialistes del sector han donat suport a aquesta decisió.

    L'adaptació txia, que també s'ha valorat i té igualment arguments lingüístics a favor (seguiria el paral·lelisme, per exemple, de txa-txa-txa o txitxa, adaptacions catalanes ja normatives dels manlleus del castellà cha-cha-cha i chicha, respectivament, o de txec i txetxè, procedents d'altres llengües), perquè en català els casos de tx inicial són poc freqüents i ja hi ha una llarga tradició d'adaptacions del castellà en què la ch inicial ha passat a x. Aquesta solució, a més, a diferència del que passaria amb *txia, permet tant la pronúncia amb africada inicial ([tS]) com amb fricativa ([S]), segons la zona dialectal dels parlants.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
  • ca  sanxian [zh], n m
  • ca  xianzi [zh], n m sin. compl.
  • es  san-hsien
  • es  sanxian
  • fr  san-hsien
  • fr  sanxian
  • en  san-hsien
  • en  sanxian
  • en  xianzi
  • zh  sānxián
  • zh  xiánzi

Música > Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa entre 95 i 120 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma aproximadament ovalada i de fons pla, amb la taula harmònica feta de pell de serp, i un mànec llarg, claviller, i tres cordes, que es toca amb un plectre o amb les ungles de la mà dreta.

Note

  • És un instrument d'origen xinès, la primera documentació del qual data del segle XIII.
  • Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin són sānxián i xiánzi, respectivament.
  • Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són sanhsien i hsientzu, respectivament.