Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "amargura" dentro de todas las áreas temáticas

amarguejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca amarguejar, v intr
ca amargotejar, v intr sin. compl.
es amargar
fr être un peu amer

<Procediments culinaris > Alteració dels productes>

Definición

Tenir, una menja, un punt d'amarg.

amarra

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca amarra, n f
es amarra
es estacha
en mooring line

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definición

Qualsevol mena de cap, de cadena o de cable metàl·lic usat per a subjectar un vaixell, o una embarcació menor, a terra o a un altre vaixell.

amarra

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca amarra, n f
es amarra
fr amarre
en mooring

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definición

Cos llarg, prim i flexible consistent en un cap o una cadena.

Nota

Una amarra s'utilitza per a amarrar una embarcació.

amarra de través

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca amarra de través, n f
ca amarra de castell, n f sin. compl.
es amarra de castillo
es amarra de través
fr amarre du travers
fr travesière
en breast
en breast rope

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definición

Amarra donada des de la proa o des de la popa perpendicularment a la línia de proa-popa del vaixell.

benzaldehid

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca benzaldehid, n m
ca aldehid benzoic, n m sin. compl.
ca essència d'ametlles amargues, n f sin. compl.
ca oli d'ametlles amargues, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>

Definición

Aldehid aromàtic emprat com a aromatitzant en perfumeria, cosmètica i alimentació i com a intermediari en la síntesi d'alguns productes farmacèutics (analgèsics, antiespasmòdics, antireumàtics, etc), que pot produir dermatitis de contacte.

Nota

El benzaldehid s'ha anomenat també essència d'ametlles amargues pel fet que aquesta llavor li deu la seva olor característica i perquè es troba entre els productes d'hidròlisi de l'amigdalina.

cuixa d'ànec confitada amb salsa de taronja amarga i pera saltada

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca cuixa d'ànec confitada amb salsa de taronja amarga i pera saltada
es muslo de pato confitado con salsa de naranja amarga y pera salteada
fr cuisse de canard confite à la sauce d'orange amère et poire sautée
it coscia d'anatra confit con salsa all'arancia amara e alla pera saltata
en pickled duck leg with bitter orange sauce and sautéed pear
de eingelegte Entenkeule mit bitterer Orangensauce und sautierten Birnen

dallada

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca dallada, n f
es ancho de barrido
es ancho de exploración
es ancho de observación
fr largeur de couloir
fr largeur de fauchée
it larghezza della strisciata
pt largura de varredura
en swath
en swath width

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Definición

Amplada de l'espai escanejat, que és perpendicular a la direcció seguida per l'aeronau o la nau espacial que duu a terme la teledetecció.

dent de lleó

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dent de lleó, n f
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca apagallums, n m sin. compl.
ca pixacà, n m sin. compl.
ca pixallits, n m sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca calceta, n f alt. sin.
ca cama-roja, n f alt. sin.
ca dents de lleó, n f pl alt. sin.
ca enciamets, n m pl alt. sin.
ca flor de xicoira, n f alt. sin.
ca herba amarga, n f alt. sin.
ca lletissons petits, n m pl alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca lletsó de burro, n m alt. sin.
ca llumenetes, n f pl alt. sin.
ca paraigüets, n m pl alt. sin.
ca perdigons, n m pl alt. sin.
ca pixallit, n m alt. sin.
ca queixal de vella, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoia de muntanya, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira borda, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
ca xicoira de muntanya, n f alt. sin.
ca xicoira de prat, n f alt. sin.
ca xicoires, n f pl alt. sin.
ca camaroja, n f var. ling.
ca camarroja, n f var. ling.
ca camoroja, n f var. ling.
ca flor de xicoina, n f var. ling.
ca llacsó d'ase, n m var. ling.
ca lletaïm, n m var. ling.
ca llicsó, n m var. ling.
ca llicsó d'ase, n m var. ling.
ca llicsó de burro, n m var. ling.
ca llitsó d'ase, n m var. ling.
ca relotges, n m pl var. ling.
ca sicoria, n f var. ling.
ca xicoina, n f var. ling.
ca xicoina de prat, n f var. ling.
ca xicònia borda, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
ca xicoria borda, n f var. ling.
ca xicòria borda, n f var. ling.
ca xicoria de burro, n f var. ling.
nc Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
nc Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

dent de lleó

<Botànica>

ca dent de lleó, n f
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca apagallums, n m sin. compl.
ca pixacà, n m sin. compl.
ca pixallits, n m sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca calceta, n f alt. sin.
ca cama-roja, n f alt. sin.
ca dents de lleó, n f pl alt. sin.
ca enciamets, n m pl alt. sin.
ca flor de xicoira, n f alt. sin.
ca herba amarga, n f alt. sin.
ca lletissons petits, n m pl alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca lletsó de burro, n m alt. sin.
ca llumenetes, n f pl alt. sin.
ca paraigüets, n m pl alt. sin.
ca perdigons, n m pl alt. sin.
ca pixallit, n m alt. sin.
ca queixal de vella, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoia de muntanya, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira borda, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
ca xicoira de muntanya, n f alt. sin.
ca xicoira de prat, n f alt. sin.
ca xicoires, n f pl alt. sin.
ca camaroja, n f var. ling.
ca camarroja, n f var. ling.
ca camoroja, n f var. ling.
ca flor de xicoina, n f var. ling.
ca llacsó d'ase, n m var. ling.
ca lletaïm, n m var. ling.
ca llicsó, n m var. ling.
ca llicsó d'ase, n m var. ling.
ca llicsó de burro, n m var. ling.
ca llitsó d'ase, n m var. ling.
ca relotges, n m pl var. ling.
ca sicoria, n f var. ling.
ca xicoina, n f var. ling.
ca xicoina de prat, n f var. ling.
ca xicònia borda, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
ca xicoria borda, n f var. ling.
ca xicòria borda, n f var. ling.
ca xicoria de burro, n f var. ling.
nc Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
nc Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

gotes amargues de Baumé

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>

ca gotes amargues de Baumé, n f pl

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>

Definición

Macerat de faves de Sant Ignasi, emprat com a aperitiu.