Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "beguina" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afàsia motora subcortical, n f
- ca afàsia articulatòria, n f sin. compl.
- ca afàsia atàctica, n f sin. compl.
- ca afàsia atàxica, n f sin. compl.
- ca afàsia frontocortical, n f sin. compl.
- ca afàsia motora pura, n f sin. compl.
- ca afàsia subcortical, n f sin. compl.
- ca afàsia subcortical de Wernicke, n f sin. compl.
- ca anàrtria de Pierre Marie, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal genuïna, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal pura, n f sin. compl.
- es afasia articulatoria, n f
- es afasia atáxica, n f
- es afasia frontocortical, n f
- es afasia motora pura, n f
- es afasia motora subcortical, n f
- es afasia subcortical, n f
- es anartria de Pierre Marie, n f
- en articulatory aphasia, n
- en ataxic aphasia, n
- en Marie's anarthria, n
- en pure motor aphasia, n
- en subcortical aphasia, n
- en subcortical motor aphasia, n
<Afàsies>
Definición
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca afàsia sensorial subcortical, n f
- ca malaltia de Lichtheim, n f sin. compl.
- ca sordesa subcortical, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal genuïna, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal pura, n f sin. compl.
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>
Definición
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afasia sensorial subcortical, n f
- ca afàsia de Lichtheim, n f sin. compl.
- ca malaltia de Lichtheim, n f sin. compl.
- ca sordesa subcortical, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal genuïna, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal pura, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal subcortical, n f sin. compl.
- es afasia de Lichtheim, n f
- es afasia sensorial subcortical, n f
- es sordera verbal pura, n f
- en Lichtheim's aphasia, n
- en subcortical sensorial aphasia, n
- en word deafness, n
<Afàsies>
Definición
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca amigdalitis catarral, n f
- ca amigdalitis eritematosa, n f sin. compl.
- ca amigdalitis vermella, n f sin. compl.
- ca angina vermella, n f sin. compl.
- ca angina vermella genuïna, n f sin. compl.
- es amigdalitis catarral, n f
- fr amygdalite catarrhale, n f
- en catarrhal tonsillitis, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Otorrinolaringologia>
Definición
Nota
-
L'amigdalitis catarral afecta sobretot l'úvula i els pilars anteriors.
L'amígdala apareix envermellida, lleugerament augmentada de volum i recoberta de moc no adherent.
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca becaina, n f
- ca capcinada, n f sin. compl.
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definición
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca beguin, n m
- en beguin
<Arts > Dansa>
Definición
<Dret ambiental>, <Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca benzina, n f
- es gasolina
<Dret ambiental>, <Dret públic>
Definición
Nota
-
La benzina és una barreja de diferents hidrocarburs, els quals són líquids, volàtils i inflamables. S'obté a partir de la destil·lació del petroli en cru o brut i del tractament químic posterior, i es tracta d'un hidrocarbur utilitzat com a combustible de certs tipus de motors d'explosió.
Inicialment, la regulació del sector dels hidrocarburs es va incloure dins la legislació del sector miner i es va regularitzar aquest sector per primera vegada a la Llei del 19 de juliol de 1944 de mines, la qual incloïa tant hidrocarburs líquids com gasosos. No obstant això, aquesta regulació va resultar ser molt reduïda i deficient. Per aquest motiu, es va voler regular millor i es va dedicar una llei específica a aquest sector, la Llei del 26 de desembre de 1958 sobre el règim jurídic de la investigació i explotació d'hidrocarburs, juntament amb un reglament.
Aquesta primera regulació específica del sector va permetre que la Llei 22/1973 de mines posterior ja exclogués del seu text legal el sector dels hidrocarburs i, per aquest motiu, es va fer necessària una nova regulació, la Llei 21/1974 sobre investigació i explotació d'hidrocarburs, la qual regulava l'exploració, la investigació i l'explotació dels jaciments. Però aquesta regulació només era vàlida i aplicable en els casos en què l'hidrocarbur es destinava al consum nacional, a més de les reserves que garantia l'Estat espanyol, i tot això tenia com a conseqüència que només es permetia comercialitzar internacionalment amb l'excedent.
Això va canviar amb l'entrada d'Espanya a les Comunitats Europees (ara Unió Europea), fet que va impulsar la liberalització del sector petrolier, liberalització que es va recollir en diverses regulacions estatals, com ara la Llei 45/1984, del 17 de desembre, de reordenació del sector petrolier, o el Reial decret llei 5/1985, del 12 de desembre, d'adaptació del monopoli de petrolis. Aquestes dues noves regulacions van derivar, més tard, en l'aprovació de la Llei 34/1992, del 22 de desembre, d'ordenació del sector petrolier, de l'Estat.
Cal assenyalar que, tot i els esforços per a regular aquest sector d'una manera específica, aquesta regulació va acabar dispersa en molts textos legals que s'havien anat aprovant, cosa que en dificultava l'aplicació i la claredat. Finalment, per a evitar això, es va aprovar la Llei 34/1998, del 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs (LSH), encara vigent, i que va substituir i derogar algunes de les normes anteriors.
A més d'agrupar tota la regulació en una sola llei, la LSH va introduir una certa liberalització del sector i pretenia limitar la intervenció dels poders públics (tant del Govern, com de l'Administració de l'Estat i les administracions de les comunitats autònomes), i també de la Comissió Nacional d'Energia, en el sector.
Aquest intent de limitació d'intervenció té l'origen en el Reial decret, del 28 de juny de 1927, en què es va establir un monopoli estatal que gestionava el règim d'arrendament, el qual es va adjudicar a l'empresa CAMPSA, i es va establir un sistema de preus fixats per l'Estat, els quals eren regulats per aquesta empresa.
Tanmateix, aquest monopoli va anar patint certs canvis al llarg dels anys a causa de les exigències internacionals de liberalitzar el sector petrolier, sobretot arran de l'entrada d'Espanya a les Comunitats Europees.
Finalment, amb l'aprovació de la Llei 34/1992 es va posar punt final a aquest monopoli i es va liberalitzar el sector. Aquesta llei va ser substituïda per l'actual Llei 34/1998, ja que va caldre establir que algunes de les activitats relacionades amb el sector dels hidrocarburs es podien fer sense necessitat d'autoritzacions administratives o generals.
Ara bé, no s'ha de pensar que aquesta liberalització del sector va suposar una supressió total del control per part de l'Estat. D'acord amb l'article 3 de la LHS, el Govern de l'Estat pot exercir diverses facultats, com per exemple: la planificació en matèria d'hidrocarburs (com disposa també l'article 149.1.13 del Codi civil espanyol); l'establiment de la regulació bàsica; la fixació de les tarifes d'últim recurs en aquells casos en què la llei ho estableixi, i la determinació dels tipus i els preus dels serveis associats als subministraments.
Per tant, la liberalització no va significar una supressió del paper regulador dels poders de l'Estat, sinó que va comportar l'eliminació de certes autoritzacions, que amb aquesta nova llei ja no eren necessàries. Per exemple, en el cas de la benzina, aquesta llei regula, entre altres qüestions: el règim d'instal·lacions i accés a tercers (és necessària una autorització administrativa); operacions a l'engròs (en què no es requereix autorització administrativa, però està subjecta a un règim de comunicació amb el Ministeri d'Indústria i Energia), i la distribució al detall (activitat que pot ser exercida tant per persones físiques com jurídiques, ja que no cal cap títol habilitant, però sí que és necessària una autorització administrativa per a les instal·lacions).
L'article 2 de l'esmentada llei també disposa que tenen la consideració de béns de domini públic «els jaciments d'hidrocarburs i emmagatzematge subterranis existents al territori de l'Estat, al subsòl del mar territorial i als fons marins sota la sobirania de l'Estat espanyol», però s'elimina la reserva que s'havia establert a la Llei 21/1974 d'aquests béns demanials.
Pel que fa a les competències en matèria d'hidrocarburs, l'article 149.1.25 de la Constitució espanyola disposa que l'Estat té competència específica sobre «les bases del règim miner i energètic». En relació amb això, la mateixa LSH es divideix depenent del tipus d'activitat: d'exploració, d'investigació o d'explotació (tal com feia la Llei 21/1974).
Segons l'article 14 de la LSH, que tracta les activitats d'exploració, estan subjectes a autorització prèvia del Ministeri d'Indústria i Energia o de l'òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent aquells casos d'afectació del territori nacional i els sol·licitants han de complir certs requisits per a obtenir aquesta autorització.
Pel que fa a les activitats d'investigació (regulades per l'article 15 i següents de la LSH), s'ha de sol·licitar una autorització administrativa prèvia al Ministeri d'Indústria i Energia o a l'òrgan competent de la comunitat autònoma (art. 16 LSH). Aquest permís «conferirà el dret exclusiu al sol·licitant d'investigar les àrees a les quals vagin referides durant un període de sis anys», tal com disposa l'article 15.1 de la LSH, el qual es pot prorrogar de manera excepcional durant un termini de tres anys més.
Per acabar, quant a les activitats d'explotació, regulades per l'article 24 i següents de la LSH, quan aquesta explotació es faci mitjançant l'extracció del petroli dels jaciments i suposi l'aprehensió de béns demanials, es requereix una concessió administrativa per a dur-la a terme. Aquesta concessió s'ha d'atorgar mitjançant un reial decret del Govern, amb un informe previ de la comunitat autònoma afectada, tal com disposa l'article 25 de l'esmentada llei.
La concessió atorga als titulars el dret d'exclusió d'explotació durant un període de trenta anys amb la possibilitat de prorrogar-lo durant dos períodes més de deu anys cadascun.
Actualment, la LSH continua vigent, però va ser modificada parcialment per la Llei 8/2015, la qual regula el sector dels hidrocarburs i determinades mesures tributàries i no tributàries en relació amb les activitats d'exploració, investigació i explotació dels hidrocarburs.
<Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca betaïna, n f
- es betaína, n f
- fr bétaïne, n f
- en betaine, n
- CAS 107-43-7
<Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>
Definición
Nota
-
L'hidroclorur de betaïna s'utilitza en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques, perquè quan es dissol amb aigua allibera àcid clorhídric. La betaïna és una substància natural que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.
La denominació hidroclorur de betaïna és la forma catalana corresponent a la DCI.
<Indústria > Indústria de la pell > Pells>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca boquina, n f
<Indústria > Indústria de la pell > Pells>
Definición
<Productes i tipus de pells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca boquina, n f
- es piel de macho cabrío
- fr peau de bouc
- en goat skin
<Indústria > Indústria de la pell > Productes i tipus de pells>
