Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "beguina" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
- ca Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
- ca Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
- ca Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
- ca Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
- ca Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
- ca Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca ànec de pagès amb puré de castanyes, moniatos i naps
- es pato de corral con puré de castañas, boniatos y nabos
- fr canard de basse-cour à la purée de marrons, aux patates douces et aux navets
- it anatra genuina con purè di castagne, patate americane e rape
- en free-range duck with chestnuts purée, sweet potatoes and turnips
- de Landente mit Püree aus Kastanien, Süßkartoffeln und Rüben
<Plats a la carta. Carn>
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afàsia motora subcortical, n f
- ca afàsia articulatòria, n f sin. compl.
- ca afàsia atàctica, n f sin. compl.
- ca afàsia atàxica, n f sin. compl.
- ca afàsia frontocortical, n f sin. compl.
- ca afàsia motora pura, n f sin. compl.
- ca afàsia subcortical, n f sin. compl.
- ca afàsia subcortical de Wernicke, n f sin. compl.
- ca anàrtria de Pierre Marie, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal genuïna, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal pura, n f sin. compl.
- es afasia articulatoria, n f
- es afasia atáxica, n f
- es afasia frontocortical, n f
- es afasia motora pura, n f
- es afasia motora subcortical, n f
- es afasia subcortical, n f
- es anartria de Pierre Marie, n f
- en articulatory aphasia, n
- en ataxic aphasia, n
- en Marie's anarthria, n
- en pure motor aphasia, n
- en subcortical aphasia, n
- en subcortical motor aphasia, n
<Afàsies>
Definició
<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Histologia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca afàsia motora subcortical, n f
- ca afàsia motora pura, n f sin. compl.
- ca afàsia subcortical de Wernicke, n f sin. compl.
- ca anàrtria de Pierre Marie, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal genuïna, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal pura, n f sin. compl.
<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Histologia>, <Neurologia>
Definició
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca afàsia sensorial subcortical, n f
- ca malaltia de Lichtheim, n f sin. compl.
- ca sordesa subcortical, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal genuïna, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal pura, n f sin. compl.
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>
Definició
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afasia sensorial subcortical, n f
- ca afàsia de Lichtheim, n f sin. compl.
- ca malaltia de Lichtheim, n f sin. compl.
- ca sordesa subcortical, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal genuïna, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal pura, n f sin. compl.
- ca sordesa verbal subcortical, n f sin. compl.
- es afasia de Lichtheim, n f
- es afasia sensorial subcortical, n f
- es sordera verbal pura, n f
- en Lichtheim's aphasia, n
- en subcortical sensorial aphasia, n
- en word deafness, n
<Afàsies>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida Reina
- es ensalada Reina
- fr salade Reine
- it insalata Regina
- en salad Queen
- de Salat Königin
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca amigdalitis catarral, n f
- ca amigdalitis eritematosa, n f sin. compl.
- ca amigdalitis vermella, n f sin. compl.
- ca angina vermella, n f sin. compl.
- ca angina vermella genuïna, n f sin. compl.
- es amigdalitis catarral, n f
- fr amygdalite catarrhale, n f
- en catarrhal tonsillitis, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Otorrinolaringologia>
Definició
Nota
-
L'amigdalitis catarral afecta sobretot l'úvula i els pilars anteriors.
L'amígdala apareix envermellida, lleugerament augmentada de volum i recoberta de moc no adherent.
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anèmia infecciosa equina, n f
- es anemia infecciosa equina
- fr anémie infectieuse des équidés
- en equine infectious anaemia
- en swamp fever
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
Definició
Nota
- És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
