Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "recompensar" dentro de todas las áreas temáticas

acceleració sense compensar acceleració sense compensar

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  acceleració sense compensar, n f
  • es  aceleración sin compensar
  • en  non-compensated acceleration

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definición
Part de l'acceleració centrífuga no compensada pel ^peralt^ que experimenta el vehicle ferroviari quan circula en corba.

Per tal d'aconseguir unes bones condicions de confort, la màxima acceleració sense compensar se sol limitar al valor de 0,65 m/s2.
atenuador compensat atenuador compensat

<TIC > Telecomunicacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  atenuador compensat, n m
  • es  atenuador compensado
  • en  compensated attenuator

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definición
Atenuador utilitzat especialment en instruments d'amplada de banda gran i d'impedància d'entrada elevada, com ara els oscil·loscopis, per a seleccionar diverses escales de mesura. Es tracta d'un simple divisor de tensió format per impedàncies que són combinacions d'una resistència en paral·lel amb una capacitat, de manera que la funció de transferència sigui plana en tota l'amplada de banda de funcionament de l'instrument.
caixa de botí caixa de botí

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

  • ca  caixa de botí, n f
  • ca  caixa sorpresa, n f
  • ca  cofre, n m
  • es  caja de botín, n f
  • es  caja de recompensas, n f
  • es  cofre, n m
  • es  cofre de botín, n m
  • es  cofre de recompensas, n m
  • fr  loot box, n f
  • en  loot box, n
  • en  loot crate, n
  • en  prize crate, n
  • de  Beutebox, n f
  • de  Lootbox, n f
  • de  Prize Crate, n f

<Videojocs > Jocs > Interacció i comunitat>

Definición
Contenidor, generalment en forma de cofre, que un jugador rep com a recompensa o adquireix amb monedes del joc o diners reals i que conté objectes que es poden utilitzar per a millorar el personatge o dur a terme altres accions del joc.
compensar compensar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  compensar, v tr

<Navegació tradicional>

Definición
Reduir en part o del tot els desviaments magnètics de la brúixola o compàs.
compensar compensar

<10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  compensar, v tr
  • es  compensar
  • fr  être équilibré
  • en  equalize, to

<Esport > 10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>

Definición
Anivellar la pressió de l'orella mitjana o els sins per mitjà d'una maniobra de Valsalva o una maniobra de Toynbee.
execució mitjançant preu, recompensa o promesa execució mitjançant preu, recompensa o promesa

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  execució mitjançant preu, recompensa o promesa, n f
  • es  ejecución mediante precio, recompensa o promesa

<Dret penal>

Definición
Circumstància agreujant executada mitjançant un preu, una recompensa o una promesa.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'execució mitjançant preu, recompensa o promesa és una circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal (art. 22.3 Codi penal [CP]) i un element del tipus del delicte d'assassinat (art. 139.2 CP); i també és una circumstància agreujant específica dels delictes de calúmnia i injúria (art. 213 CP).
    D'acord amb la interpretació més estesa, el denominador comú del preu, la recompensa i la promesa és l'interès econòmic que la part autora d'un delicte persegueix amb la seva comissió. L'ambició del guany econòmic (la cobdícia) és vista per la doctrina tradicional com una motivació rebutjable, que es vincula a la idea d'una major culpabilitat de la part autora que justifica l'agreujament penal. Per aquest motiu, la doctrina majoritària considera que només fonamenten la circumstància agreujant les promeses o les recompenses quantificables econòmicament. Altres autors troben el fonament del caràcter agreujant del preu en el fet que es dificulta el descobriment dels responsables del delicte per la seva desconnexió amb la víctima o per la professionalitat de la part autora.
    El lliurament del preu o de la recompensa, o llur promesa, pressuposa l'existència d'una altra persona que fa l'oferiment a la part executora. Atès que una part de la doctrina interpreta que el preu ha de ser la causa de la motivació delictiva, la concurrència de la circumstància agreujant pressuposa l'existència d'una part inductora. La circumstància agreujant no es pot aplicar als casos de gratificació postdelictiva o de gratificació a una autoria decidida prèviament a realitzar la infracció penal, encara que en la doctrina es discuteixen els casos en què es gratifica una part executora decidida com a forma de cooperació o complicitat en la mesura en què la gratificació comporta un reforçament moral.
    En la doctrina i la jurisprudència es discuteix si la circumstància és només aplicable a la part autora o si també ho és a qui ofereix el preu. Actualment predomina la idea que la circumstància agreujant només es pot aplicar a la part autora directa, una conclusió a la qual s'arriba per un argument gramatical: el Codi només esmenta la persona que «executa» el fet. Una altra part de la jurisprudència estima que la retribució econòmica és un tipus evident d'inducció, i que aplicar l'agreujant a la part inductora implica incórrer en un bis in idem (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 31.10.2002, ponent: Martínez Arrieta). A aquesta idea s'hi afegeix l'argument pel qual el fonament de la circumstància és el mòbil de lucre i només s'esdevé en la part executora. No obstant això, aquesta interpretació planteja problemes quan es paga per matar una altra persona, ja que en aquest cas la doctrina majoritària considera que es produeix una inducció a l'assassinat, de manera que el pagament o la promesa també té efectes agreujants per a la persona que els duu a terme.
    Segons el Tribunal Suprem (STS del 14.9.1992, ponent: Soto Nieto), la circumstància agreujant pressuposa tres requisits: primer, que el subjecte que realitza l'activitat rebi una mercè de caire econòmic; segon, que la mercè influeixi com a causa motriu del delicte mitjançant l'existència d'un pactum sceleris remuneratori; tercer, que la mercè tingui prou entitat per a considerar-se socialment rebutjable a causa de la immoralitat i la manca d'escrúpols que comporta.
    El caràcter agreujant del preu, de la recompensa o de la promesa planteja els problemes propis de totes les circumstàncies agreujants que es basen en la motivació. Així, doncs, no s'explica per què s'ha d'agreujar la pena a qui mata mogut pel lucre i no a qui actua sense motiu aparent. És força discutible la interpretació majoritària que només és aplicable a la part executora i no a la part inductora, perquè, analitzada des del punt de vista dels béns jurídics, la major perillositat per aquests que es pot atribuir al poder corruptor del diner és provocada per qui ofereix diners i no per qui els rep. En últim terme sembla que la circumstància agreujant es fonamenta en una perspectiva qüestionable de dret penal d'autor dirigida a reprimir la figura del sicari.
    En cas de calúmnies o injúries comeses mitjançant preu, recompensa o promesa, els tribunals han d'afegir a la pena bàsica d'aquests delictes una pena d'inhabilitació especial de sis mesos a dos anys (art. 213 CP).
finançament col·lectiu amb recompensa finançament col·lectiu amb recompensa

<TIC > Àmbit: Economia i empresa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  finançament col·lectiu amb recompensa, n m
  • ca  micromecenatge, n m sin. compl.
  • es  financiación en masa, n f
  • es  micromecenazgo, n m
  • fr  financement participatif, n m
  • fr  micromécénat, n m
  • en  crowdfunding, n

<Màrqueting digital > Estratègies i tècniques>

Definición
Finançament col·lectiu en què els participants reben, a canvi de les seves aportacions, una petita contraprestació no dinerària relacionada amb el projecte que ajuden a finançar.

Nota

  • Les contraprestacions del finançament col·lectiu amb recompensa poden consistir, segons el projecte, a rebre exemplars d'una obra publicada, figurar als agraïments o als crèdits d'un documental o d'una pel·lícula, rebre entrades per a l'estrena d'un espectacle, etc.
finançament col·lectiu amb recompensa finançament col·lectiu amb recompensa

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  finançament col·lectiu amb recompensa, n m
  • ca  micromecenatge, n m sin. compl.
  • es  financiación en masa, n f
  • es  micromecenazgo, n m
  • fr  financement participatif, n m
  • fr  micromécénat, n m
  • en  crowdfunding, n

<Màrqueting digital > Estratègies i tècniques>

Definición
Finançament col·lectiu en què els participants reben, a canvi de les seves aportacions, una petita contraprestació no dinerària relacionada amb el projecte que ajuden a finançar.

Nota

  • Les contraprestacions del finançament col·lectiu amb recompensa poden consistir, segons el projecte, a rebre exemplars d'una obra publicada, figurar als agraïments o als crèdits d'un documental o d'una pel·lícula, rebre entrades per a l'estrena d'un espectacle, etc.
finançament col·lectiu amb recompensa finançament col·lectiu amb recompensa

<Economia > Finances>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  finançament col·lectiu amb recompensa, n m
  • ca  micromecenatge, n m
  • es  crowdfunding de recompensa, n m
  • es  micromecenazgo, n m
  • en  reward based crowdfunding, n
  • en  reward-based crowdfunding, n var. ling.

<Economia > Finances>

Definición
Finançament col·lectiu en què els participants reben, a canvi de les seves aportacions, una petita contraprestació no dinerària relacionada amb el projecte que ajuden a finançar.

Nota

  • 1. Les contraprestacions del finançament col·lectiu amb recompensa poden consistir, segons el projecte, a rebre exemplars d'una obra publicada, figurar als agraïments o als crèdits d'un documental o d'una pel·lícula, rebre entrades per a l'estrena d'un espectacle, etc.
glaucoma d'angle obert glaucoma d'angle obert

<Malalties i síndromes>, <Oftalmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  glaucoma d'angle obert, n m
  • ca  glaucoma compensat, n m sin. compl.
  • ca  glaucoma crònic simple, n m sin. compl.
  • ca  glaucoma d'angle ample, n m sin. compl.
  • ca  glaucoma de Donders, n m sin. compl.
  • ca  glaucoma no congestiu, n m sin. compl.
  • ca  glaucoma simple, n m sin. compl.
  • en  open-angle glaucoma
  • en  wide-angle glaucoma

<Malalties i síndromes>, <Oftalmologia>

Definición
Forma de glaucoma primari en què l'angle de la cambra anterior de l'ull, format per l'iris i la còrnia, tot i romandre obert, no permet la filtració normal de l'humor aquós a causa d'una gradual pèrdua de permeabilitat del sistema trabecular.
Rep aquesta denominació pel fet que no produeix signes inflamatoris accentuats i solament es caracteritza per una pèrdua progressiva del camp visual. ((glaucoma simple))