Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "recompensar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI finançament col·lectiu amb recompensa, finançament col·lectiu de recompensa, micromecenatge, finançament col·lectiu de donació o microdonació? 0 CRITERI finançament col·lectiu amb recompensa, finançament col·lectiu de recompensa, micromecenatge, finançament col·lectiu de donació o microdonació?

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI finançament col·lectiu amb recompensa, finançament col·lectiu de recompensa, micromecenatge, finançament col·lectiu de donació o microdonació?
  • es  (finançament col·lectiu amb recompensa) crowdfunding de recompensa, n m
  • es  (finançament col·lectiu amb recompensa) micromecenazgo, n m
  • es  (finançament col·lectiu de donació) crowdfunding de donación, n m
  • es  (finançament col·lectiu de donació) microdonación, n f
  • en  (finançament col·lectiu amb recompensa) reward based crowdfunding, n
  • en  (finançament col·lectiu de donació) contribution crowdfunding, n
  • en  (finançament col·lectiu de donació) donation based crowdfunding, n
  • en  (finançament col·lectiu de donació) pledge based crowdfunding, n

<Economia. Empresa > Finances>

Definició
Tant finançament col·lectiu amb recompensa i micromecenatge (tots dos, noms masculins) com finançament de donació (nom masculí) i microdonació (nom femení) es consideren formes adequades per a fer referència a tipus diferents de finançament col·lectiu adreçats a finançar activitats culturals, socials o humanitàries. En canvi, no es considera prou adequada la forma *finançament col·lectiu de recompensa.

- El finançament col·lectiu amb recompensa, o el sinònim complementari micromecenatge (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el finançament col·lectiu en què els participants, a canvi de la seva aportació, reben una contraprestació de valor simbòlic, que està relacionada amb el projecte finançat.
. En canvi, la forma *finançament col·lectiu de recompensa es considera menys precisa perquè amb la preposició de el complement sembla que faci referència a l'aportació del participant (com passa amb la resta de tipus de finançament col·lectiu) i, en realitat, es refereix a la contrapartida que rep.
. Els equivalents castellans són crowdfunding de recompensa i micromecenazgo, i l'anglès, reward based crowdfunding.

- El finançament col·lectiu de donació, o el sinònim complementari microdonació (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és el finançament col·lectiu en què els participants no reben cap contraprestació a canvi de les seves aportacions.
. Els equivalents castellans són crowdfunding de donación i microdonación, i els anglesos, contribution crowdfunding, donation based crowdfunding i pledge based crowdfunding.

Els motius de la tria de finançament col·lectiu amb recompensa i finançament col·lectiu de donació com a formes principals són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades.
(2) Tenen l'aval dels especialistes consultats.
(3) Són paral·leles a les solucions donades per altres llengües.

Finalment, els motius de la tria de micromecenatge i microdonació com a sinònims complementaris són els següents:
(1) Són formes lingüísticament adequades, creades per la suma de la forma prefixada micro- (amb referència al valor de les donacions) als noms mecenatge (creat en primer lloc, fa referència a la finalitat de patrocini) i donació (creat per imitació de micromecenatge, fa referència al caràcter desinteressat de l'aportació).
(2) Es documenten en textos especialitzats i fins i tot en obres lexicogràfiques.
(3) Tenen el vistiplau dels especialistes consultats, tot i que prefereixen, com a més transparents, les formes principals finançament col·lectiu amb recompensa i finançament col·lectiu de donació.
(4) En el cas de micromecenatge, ja ha donat lloc a un terme relacionat: micromecenes (vegeu la nota 1).

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats finançament col·lectiu i micromecenes:
    - El finançament col·lectiu, del qual els termes vistos són tipus, és el sistema de finançament d'un projecte per mitjà de moltes aportacions individuals a través d'una plataforma web.
    - Un micromecenes o una micromecenes són les persones que col·laboren econòmicament en un projecte mitjançant el finançament col·lectiu amb recompensa.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI finançament col·lectiu de préstec, micropréstec, finançament col·lectiu d'inversió o microinversió?
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de finançament col·lectiu amb recompensa i finançament col·lectiu de donació al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Neologia a l'entorn del finançament col·lectiu (crowdfunding), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/neologia-lentorn-del-financament-collectiu-crowdfunding).
acceleració sense compensar acceleració sense compensar

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  acceleració sense compensar, n f
  • es  aceleración sin compensar
  • en  non-compensated acceleration

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Part de l'acceleració centrífuga no compensada pel ^peralt^ que experimenta el vehicle ferroviari quan circula en corba.

Per tal d'aconseguir unes bones condicions de confort, la màxima acceleració sense compensar se sol limitar al valor de 0,65 m/s2.
atenuador compensat atenuador compensat

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  atenuador compensat, n m
  • es  atenuador compensado
  • en  compensated attenuator

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definició
Atenuador utilitzat especialment en instruments d'amplada de banda gran i d'impedància d'entrada elevada, com ara els oscil·loscopis, per a seleccionar diverses escales de mesura. Es tracta d'un simple divisor de tensió format per impedàncies que són combinacions d'una resistència en paral·lel amb una capacitat, de manera que la funció de transferència sigui plana en tota l'amplada de banda de funcionament de l'instrument.
caixa de botí caixa de botí

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

  • ca  caixa de botí, n f
  • ca  caixa sorpresa, n f
  • ca  cofre, n m
  • es  caja de botín, n f
  • es  caja de recompensas, n f
  • es  cofre, n m
  • es  cofre de botín, n m
  • es  cofre de recompensas, n m
  • fr  loot box, n f
  • en  loot box, n
  • en  loot crate, n
  • en  prize crate, n
  • de  Beutebox, n f
  • de  Lootbox, n f
  • de  Prize Crate, n f

<Videojocs > Jocs > Interacció i comunitat>

Definició
Contenidor, generalment en forma de cofre, que un jugador rep com a recompensa o adquireix amb monedes del joc o diners reals i que conté objectes que es poden utilitzar per a millorar el personatge o dur a terme altres accions del joc.
compensar compensar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  compensar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
Reduir en part o del tot els desviaments magnètics de la brúixola o compàs.
compensar compensar

<10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  compensar, v tr
  • es  compensar
  • fr  être équilibré
  • en  equalize, to

<Esport > 10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>

Definició
Anivellar la pressió de l'orella mitjana o els sins per mitjà d'una maniobra de Valsalva o una maniobra de Toynbee.
execució mitjançant preu, recompensa o promesa execució mitjançant preu, recompensa o promesa

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  execució mitjançant preu, recompensa o promesa, n f
  • es  ejecución mediante precio, recompensa o promesa

<Dret penal>

Definició
Circumstància agreujant executada mitjançant un preu, una recompensa o una promesa.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'execució mitjançant preu, recompensa o promesa és una circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal (art. 22.3 Codi penal [CP]) i un element del tipus del delicte d'assassinat (art. 139.2 CP); i també és una circumstància agreujant específica dels delictes de calúmnia i injúria (art. 213 CP).
    D'acord amb la interpretació més estesa, el denominador comú del preu, la recompensa i la promesa és l'interès econòmic que la part autora d'un delicte persegueix amb la seva comissió. L'ambició del guany econòmic (la cobdícia) és vista per la doctrina tradicional com una motivació rebutjable, que es vincula a la idea d'una major culpabilitat de la part autora que justifica l'agreujament penal. Per aquest motiu, la doctrina majoritària considera que només fonamenten la circumstància agreujant les promeses o les recompenses quantificables econòmicament. Altres autors troben el fonament del caràcter agreujant del preu en el fet que es dificulta el descobriment dels responsables del delicte per la seva desconnexió amb la víctima o per la professionalitat de la part autora.
    El lliurament del preu o de la recompensa, o llur promesa, pressuposa l'existència d'una altra persona que fa l'oferiment a la part executora. Atès que una part de la doctrina interpreta que el preu ha de ser la causa de la motivació delictiva, la concurrència de la circumstància agreujant pressuposa l'existència d'una part inductora. La circumstància agreujant no es pot aplicar als casos de gratificació postdelictiva o de gratificació a una autoria decidida prèviament a realitzar la infracció penal, encara que en la doctrina es discuteixen els casos en què es gratifica una part executora decidida com a forma de cooperació o complicitat en la mesura en què la gratificació comporta un reforçament moral.
    En la doctrina i la jurisprudència es discuteix si la circumstància és només aplicable a la part autora o si també ho és a qui ofereix el preu. Actualment predomina la idea que la circumstància agreujant només es pot aplicar a la part autora directa, una conclusió a la qual s'arriba per un argument gramatical: el Codi només esmenta la persona que «executa» el fet. Una altra part de la jurisprudència estima que la retribució econòmica és un tipus evident d'inducció, i que aplicar l'agreujant a la part inductora implica incórrer en un bis in idem (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 31.10.2002, ponent: Martínez Arrieta). A aquesta idea s'hi afegeix l'argument pel qual el fonament de la circumstància és el mòbil de lucre i només s'esdevé en la part executora. No obstant això, aquesta interpretació planteja problemes quan es paga per matar una altra persona, ja que en aquest cas la doctrina majoritària considera que es produeix una inducció a l'assassinat, de manera que el pagament o la promesa també té efectes agreujants per a la persona que els duu a terme.
    Segons el Tribunal Suprem (STS del 14.9.1992, ponent: Soto Nieto), la circumstància agreujant pressuposa tres requisits: primer, que el subjecte que realitza l'activitat rebi una mercè de caire econòmic; segon, que la mercè influeixi com a causa motriu del delicte mitjançant l'existència d'un pactum sceleris remuneratori; tercer, que la mercè tingui prou entitat per a considerar-se socialment rebutjable a causa de la immoralitat i la manca d'escrúpols que comporta.
    El caràcter agreujant del preu, de la recompensa o de la promesa planteja els problemes propis de totes les circumstàncies agreujants que es basen en la motivació. Així, doncs, no s'explica per què s'ha d'agreujar la pena a qui mata mogut pel lucre i no a qui actua sense motiu aparent. És força discutible la interpretació majoritària que només és aplicable a la part executora i no a la part inductora, perquè, analitzada des del punt de vista dels béns jurídics, la major perillositat per aquests que es pot atribuir al poder corruptor del diner és provocada per qui ofereix diners i no per qui els rep. En últim terme sembla que la circumstància agreujant es fonamenta en una perspectiva qüestionable de dret penal d'autor dirigida a reprimir la figura del sicari.
    En cas de calúmnies o injúries comeses mitjançant preu, recompensa o promesa, els tribunals han d'afegir a la pena bàsica d'aquests delictes una pena d'inhabilitació especial de sis mesos a dos anys (art. 213 CP).
finançament col·lectiu amb recompensa finançament col·lectiu amb recompensa

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2023.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  finançament col·lectiu amb recompensa, n m
  • ca  micromecenatge, n m
  • es  crowdfunding de recompensa, n m
  • es  micromecenazgo, n m
  • en  reward based crowdfunding, n
  • en  reward-based crowdfunding, n var. ling.

<Economia > Finances>

Definició
Finançament col·lectiu en què els participants reben, a canvi de les seves aportacions, una petita contraprestació no dinerària relacionada amb el projecte que ajuden a finançar.

Nota

  • 1. Les contraprestacions del finançament col·lectiu amb recompensa poden consistir, segons el projecte, a rebre exemplars d'una obra publicada, figurar als agraïments o als crèdits d'un documental o d'una pel·lícula, rebre entrades per a l'estrena d'un espectacle, etc.
finançament col·lectiu amb recompensa finançament col·lectiu amb recompensa

<TIC > Àmbit: Economia i empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  finançament col·lectiu amb recompensa, n m
  • ca  micromecenatge, n m sin. compl.
  • es  financiación en masa, n f
  • es  micromecenazgo, n m
  • fr  financement participatif, n m
  • fr  micromécénat, n m
  • en  crowdfunding, n

<Màrqueting digital > Estratègies i tècniques>

Definició
Finançament col·lectiu en què els participants reben, a canvi de les seves aportacions, una petita contraprestació no dinerària relacionada amb el projecte que ajuden a finançar.

Nota

  • Les contraprestacions del finançament col·lectiu amb recompensa poden consistir, segons el projecte, a rebre exemplars d'una obra publicada, figurar als agraïments o als crèdits d'un documental o d'una pel·lícula, rebre entrades per a l'estrena d'un espectacle, etc.
finançament col·lectiu amb recompensa finançament col·lectiu amb recompensa

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  finançament col·lectiu amb recompensa, n m
  • ca  micromecenatge, n m sin. compl.
  • es  financiación en masa, n f
  • es  micromecenazgo, n m
  • fr  financement participatif, n m
  • fr  micromécénat, n m
  • en  crowdfunding, n

<Màrqueting digital > Estratègies i tècniques>

Definició
Finançament col·lectiu en què els participants reben, a canvi de les seves aportacions, una petita contraprestació no dinerària relacionada amb el projecte que ajuden a finançar.

Nota

  • Les contraprestacions del finançament col·lectiu amb recompensa poden consistir, segons el projecte, a rebre exemplars d'una obra publicada, figurar als agraïments o als crèdits d'un documental o d'una pel·lícula, rebre entrades per a l'estrena d'un espectacle, etc.