Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulla tonyinera, n f
ca agulla, n f sin. compl.
ca saltó, n m sin. compl.
ca trumfau, n m sin. compl.
ca agulla tunaira, n f var. ling.
nc Scomberesox saurus
nc Scomberesox saurus saurus var. ling.
es paparda
es paparda del Altántico
fr balaou atlantique
en Atlantic saury

<Peixos > Escomberesòcids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- saltó (EMMDENIA): Dénia

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulla tonyinera, n f
ca agulla, n f sin. compl.
ca saltó, n m sin. compl.
ca trumfau, n m sin. compl.
ca agulla tunaira, n f var. ling.
nc Scomberesox saurus
nc Scomberesox saurus saurus var. ling.
es paparda
es paparda del Altántico
fr balaou atlantique
en Atlantic saury

<Peixos > Escomberesòcids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- saltó (EMMDENIA): Dénia

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca arc de triomf, n m
ca arc honorífic, n m sin. compl.
es arco de triunfo
es arco honorífico
es arco triunfal
en triumphal arch

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures civils>

Definición

Construcció exempta d'origen romà formada per un cos central amb un o més arcs que sostenen un àtic i decorada amb motius commemoratius d'una victòria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca arc de triomf, n m
ca arc triomfal, n m sin. compl.
ca porta triomfal, n f sin. compl.
es arco de triunfo
es arco triunfal
en triumphal arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición

Monument format per un o tres arcs distribuïts simètricament i emmarcats en una estructura amb llinda que generalment suporta un arquitrau decoratiu i un àtic amb una inscripció commemorativa, característic de l'arquitectura romana.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca arc de triomf, n m
ca arc honorífic, n m sin. compl.
es arco de triunfo, n m
es arco honorífico, n m
es arco triunfal, n m sin. compl.
fr arc de triomphe, n m
en arch of triumph, n
eu garaipen-arku, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca arc triomfal, n m
es arco triunfal
en chancel arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición

Arc que separa la nau principal del presbiteri d'una església.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca nyàmera, n f
ca nyàmera (tubercle), n f sin. compl.
ca patata de canya, n f sin. compl.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca nyàmeres, n f pl alt. sin.
ca pataca, n f alt. sin.
ca pataca de pala, n f alt. sin.
ca patarota, n f alt. sin.
ca patata burba, n f alt. sin.
ca patata de Màlaga, n f alt. sin.
ca patata moruna, n f alt. sin.
ca patata setembrera, n f alt. sin.
ca patates, n f pl alt. sin.
ca patates de jardí, n f pl alt. sin.
ca patates nyàmeres, n f pl alt. sin.
ca ramons, n m pl alt. sin.
ca setembres, n m pl alt. sin.
ca trumfa nyama, n f alt. sin.
ca nyama, n f var. ling.
ca nyàmara, n f var. ling.
ca nyapes, n f pl var. ling.
ca topinambur, n m var. ling.
ca tupinambo, n m var. ling.
ca tupinambur, n m var. ling.
nc Helianthus tuberosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca nyàmera, n f
ca nyàmera (tubercle), n f sin. compl.
ca patata de canya, n f sin. compl.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca nyàmeres, n f pl alt. sin.
ca pataca, n f alt. sin.
ca pataca de pala, n f alt. sin.
ca patarota, n f alt. sin.
ca patata burba, n f alt. sin.
ca patata de Màlaga, n f alt. sin.
ca patata moruna, n f alt. sin.
ca patata setembrera, n f alt. sin.
ca patates, n f pl alt. sin.
ca patates de jardí, n f pl alt. sin.
ca patates nyàmeres, n f pl alt. sin.
ca ramons, n m pl alt. sin.
ca setembres, n m pl alt. sin.
ca trumfa nyama, n f alt. sin.
ca nyama, n f var. ling.
ca nyàmara, n f var. ling.
ca nyapes, n f pl var. ling.
ca topinambur, n m var. ling.
ca tupinambo, n m var. ling.
ca tupinambur, n m var. ling.
nc Helianthus tuberosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca patata, n f
ca creïlla (valencià), n f sin. compl.
ca pataca (nord-occidental), n f sin. compl.
ca trufa (septentrional), n f sin. compl.
ca trumfa, n f sin. compl.
es papa, n f
es patata, n f
fr patate, n f
fr pomme de terre, n f
it patata, n f
en potato, n
de Kartoffel, n f

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definición

Tubercle comestible de la patatera, de forma arrodonida o allargada, pela groguenca, bruna o rogenca i carn blanca o groguenca, ric en fècula, proteïnes i vitamines, que s'utiiltza molt en alimentació gràcies a les seves propietats nutritives i a la simplicitat del cultiu.

Nota

L'equivalent francès patate és una forma pròpia de tots els registres de les zones francòfones de Suïssa, Bèlgica i el Quebec i també, en un registre informal, de pràcticament tots els països francòfons.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca patatera, n f
ca creïlla (tubercle), n f sin. compl.
ca creïllera, n f sin. compl.
ca patata (tubercle), n f sin. compl.
ca trumfa (tubercle), n f sin. compl.
ca trumfera, n f sin. compl.
ca creïlla, n f alt. sin.
ca creïllera del país, n f alt. sin.
ca mata de creïlles, n f alt. sin.
ca patata, n f alt. sin.
ca patates, n f pl alt. sin.
ca patates (tubercle), n f pl alt. sin.
ca poma de terra, n f alt. sin.
ca tabaquera (fulla seca), n f alt. sin.
ca trumfa, n f alt. sin.
ca trumfes, n f pl alt. sin.
ca caraïlla (tubercle), n f var. ling.
ca caraïllera, n f var. ling.
ca caredilla (tubercle), n f var. ling.
ca creadilla, n f var. ling.
ca creaïlla, n f var. ling.
ca creillera del país, n f var. ling.
ca cruïlla, n f var. ling.
ca mata de queradilles, n f var. ling.
ca mata de queraïlles, n f var. ling.
ca mata de queredilles, n f var. ling.
ca pataca, n f var. ling.
ca patanera, n f var. ling.
ca pataquera, n f var. ling.
ca queradilla (tubercle), n f var. ling.
ca queradillera, n f var. ling.
ca queradilles (tubercle), n f pl var. ling.
ca queraïlla, n f var. ling.
ca queraïlles (tubercle), n f pl var. ling.
ca queredilla, n f var. ling.
ca queredilles (tubercle), n f pl var. ling.
ca quereguilla, n f var. ling.
ca quereïlla, n f var. ling.
ca querelles, n f var. ling.
ca trufa, n f var. ling.
ca trufes, n f pl var. ling.
ca trumfo, n m var. ling.
ca trumfo (tubercle), n m var. ling.
ca trumfos, n m pl var. ling.
nc Solanum tuberosum L.

<Botànica > solanàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "triumfar" dentro de todas las áreas temáticas

Nota

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota