chimila
chimila
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
- ca chimila
- ca cacahueros sin. compl.
- ca chamila sin. compl.
- ca chimíle sin. compl.
- ca san jorge sin. compl.
- ca shimizya sin. compl.
- ca simiza sin. compl.
- ca simza sin. compl.
- cod ette taara
- ar الشيميلية
- cy Chimila
- cy Cacahueros sin. compl.
- cy Chamila sin. compl.
- cy Chimíle sin. compl.
- cy San jorge sin. compl.
- cy Shimizya sin. compl.
- cy Simiza sin. compl.
- cy Simza sin. compl.
- de Chimila
- de Cacahueros sin. compl.
- de Chamila sin. compl.
- de Chimíle sin. compl.
- de San Jorge sin. compl.
- de Shimizya sin. compl.
- de Simiza sin. compl.
- de Simza sin. compl.
- en Chimila
- en Caca Weranos sin. compl.
- en Cacahueros sin. compl.
- en Chimíle sin. compl.
- en San Jorge sin. compl.
- en Shimizya sin. compl.
- en Simiza sin. compl.
- es chimila
- es cacahueros sin. compl.
- es chamila sin. compl.
- es chimíle sin. compl.
- es san jorge sin. compl.
- es shimizya sin. compl.
- es simiza sin. compl.
- es simza sin. compl.
- eu chimilera
- eu cacahueros sin. compl.
- eu chamila sin. compl.
- eu chimile sin. compl.
- eu san jorge sin. compl.
- eu shimizya sin. compl.
- eu simiza sin. compl.
- eu simza sin. compl.
- fr chimila
- fr cacahueros sin. compl.
- fr chamila sin. compl.
- fr chimíle sin. compl.
- fr san jorge sin. compl.
- fr shimizya sin. compl.
- fr simiza sin. compl.
- fr simza sin. compl.
- gn chimila
- gn cacahueros sin. compl.
- gn chamila sin. compl.
- gn chimíle sin. compl.
- gn san jorge sin. compl.
- gn shimizya sin. compl.
- gn simiza sin. compl.
- gn simza sin. compl.
- it chimila
- it cacahueros sin. compl.
- it chamila sin. compl.
- it chimíle sin. compl.
- it san jorge sin. compl.
- it shimizya sin. compl.
- it simiza sin. compl.
- it simza sin. compl.
- ja チミラ語
- ja シミサ語 sin. compl.
- ja シムサ語 sin. compl.
- ja チミレ語 sin. compl.
- ja チャミラ語 sin. compl.
- ja カカウエロス語 sin. compl.
- ja サン・ホルへ語 sin. compl.
- nl Chimila
- nl Cacahueros sin. compl.
- nl Chamila sin. compl.
- nl Chimíle sin. compl.
- nl San Jorge sin. compl.
- nl Shimizya sin. compl.
- nl Simiza sin. compl.
- nl Simza sin. compl.
- pt chimila
- pt cacahueros sin. compl.
- pt chamila sin. compl.
- pt chimíle sin. compl.
- pt san jorge sin. compl.
- pt shimizya sin. compl.
- pt simiza sin. compl.
- pt simza sin. compl.
- ru Чимила
- ru Симза sin. compl.
- ru Чамила sin. compl.
- ru Симиза sin. compl.
- ru Чимиле sin. compl.
- ru Шимизья sin. compl.
- ru Какауэрос sin. compl.
- ru Сан-хорхе sin. compl.
- zh 奇米拉语
- zh 查米拉、斯米萨、斯穆萨、奇米勒、什米兹亚、卡卡乌埃罗、圣豪尔赫语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
Definición
A l'època de la conquesta els chimila eren un grup nombrós i temut, que no només es defensava dels espanyols, sinó que també els atacava. Atès que vivien a la riba del riu Magdalena, en l'única ruta cap a l'indret on es creia que hi havia el llegendari El Dorado, els chimila representaven una gran molèstia per als espanyols. Al començament del segle XX aquesta ètnia ja només tenia uns pocs centenars d'individus que havien de treballar a les finques dels colons instal·lades en el que havia estat el seu territori. Van amagar la seva llengua i la seva cultura, fins al punt que el 1920 ja es parlava dels darrers chimila.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
chimíle
chimíle
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
- ca chimila
- ca cacahueros sin. compl.
- ca chamila sin. compl.
- ca chimíle sin. compl.
- ca san jorge sin. compl.
- ca shimizya sin. compl.
- ca simiza sin. compl.
- ca simza sin. compl.
- cod ette taara
- ar الشيميلية
- cy Chimila
- cy Cacahueros sin. compl.
- cy Chamila sin. compl.
- cy Chimíle sin. compl.
- cy San jorge sin. compl.
- cy Shimizya sin. compl.
- cy Simiza sin. compl.
- cy Simza sin. compl.
- de Chimila
- de Cacahueros sin. compl.
- de Chamila sin. compl.
- de Chimíle sin. compl.
- de San Jorge sin. compl.
- de Shimizya sin. compl.
- de Simiza sin. compl.
- de Simza sin. compl.
- en Chimila
- en Caca Weranos sin. compl.
- en Cacahueros sin. compl.
- en Chimíle sin. compl.
- en San Jorge sin. compl.
- en Shimizya sin. compl.
- en Simiza sin. compl.
- es chimila
- es cacahueros sin. compl.
- es chamila sin. compl.
- es chimíle sin. compl.
- es san jorge sin. compl.
- es shimizya sin. compl.
- es simiza sin. compl.
- es simza sin. compl.
- eu chimilera
- eu cacahueros sin. compl.
- eu chamila sin. compl.
- eu chimile sin. compl.
- eu san jorge sin. compl.
- eu shimizya sin. compl.
- eu simiza sin. compl.
- eu simza sin. compl.
- fr chimila
- fr cacahueros sin. compl.
- fr chamila sin. compl.
- fr chimíle sin. compl.
- fr san jorge sin. compl.
- fr shimizya sin. compl.
- fr simiza sin. compl.
- fr simza sin. compl.
- gn chimila
- gn cacahueros sin. compl.
- gn chamila sin. compl.
- gn chimíle sin. compl.
- gn san jorge sin. compl.
- gn shimizya sin. compl.
- gn simiza sin. compl.
- gn simza sin. compl.
- it chimila
- it cacahueros sin. compl.
- it chamila sin. compl.
- it chimíle sin. compl.
- it san jorge sin. compl.
- it shimizya sin. compl.
- it simiza sin. compl.
- it simza sin. compl.
- ja チミラ語
- ja シミサ語 sin. compl.
- ja シムサ語 sin. compl.
- ja チミレ語 sin. compl.
- ja チャミラ語 sin. compl.
- ja カカウエロス語 sin. compl.
- ja サン・ホルへ語 sin. compl.
- nl Chimila
- nl Cacahueros sin. compl.
- nl Chamila sin. compl.
- nl Chimíle sin. compl.
- nl San Jorge sin. compl.
- nl Shimizya sin. compl.
- nl Simiza sin. compl.
- nl Simza sin. compl.
- pt chimila
- pt cacahueros sin. compl.
- pt chamila sin. compl.
- pt chimíle sin. compl.
- pt san jorge sin. compl.
- pt shimizya sin. compl.
- pt simiza sin. compl.
- pt simza sin. compl.
- ru Чимила
- ru Симза sin. compl.
- ru Чамила sin. compl.
- ru Симиза sin. compl.
- ru Чимиле sin. compl.
- ru Шимизья sin. compl.
- ru Какауэрос sin. compl.
- ru Сан-хорхе sin. compl.
- zh 奇米拉语
- zh 查米拉、斯米萨、斯穆萨、奇米勒、什米兹亚、卡卡乌埃罗、圣豪尔赫语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
Definición
A l'època de la conquesta els chimila eren un grup nombrós i temut, que no només es defensava dels espanyols, sinó que també els atacava. Atès que vivien a la riba del riu Magdalena, en l'única ruta cap a l'indret on es creia que hi havia el llegendari El Dorado, els chimila representaven una gran molèstia per als espanyols. Al començament del segle XX aquesta ètnia ja només tenia uns pocs centenars d'individus que havien de treballar a les finques dels colons instal·lades en el que havia estat el seu territori. Van amagar la seva llengua i la seva cultura, fins al punt que el 1920 ja es parlava dels darrers chimila.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
chimpoto
chimpoto
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mpoto
- ca chimpoto sin. compl.
- ca nyasa sin. compl.
- de Mpoto
- de Chimpoto sin. compl.
- de Kinyasa sin. compl.
- de Nyasa sin. compl.
- en Mpoto
- en Chimpoto sin. compl.
- en Nyasa sin. compl.
- es mpoto
- es chimpoto sin. compl.
- es nyasa sin. compl.
- eu mpoto
- eu chimpoto sin. compl.
- eu nyasa sin. compl.
- fr mpoto
- fr chimpoto sin. compl.
- fr kinyasa sin. compl.
- fr nyasa sin. compl.
- gl mpoto
- gl chimpoto sin. compl.
- gl nyasa sin. compl.
- it mpoto
- it chimpoto sin. compl.
- it nyasa sin. compl.
- nl Mpoto
- nl Chimpoto sin. compl.
- nl Kinyasa sin. compl.
- nl Nyasa sin. compl.
- pt mpoto
- pt chimpoto sin. compl.
- pt nyasa sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic mpoto se situa al sud de Tanzània, concretament al nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels mpotos trobem els mandes, els matengos, els nyases i els ngonis.
El mpoto s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mpoto s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
chimwera
chimwera
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mwera
- ca chimwera sin. compl.
- ca cimwera sin. compl.
- ca kimwera sin. compl.
- ca mwela sin. compl.
- de Mwera
- de Chimwera sin. compl.
- de Cimwera sin. compl.
- de Mwela sin. compl.
- en Mwera
- en Chimwera sin. compl.
- en Cimwera sin. compl.
- en Kimwera sin. compl.
- en Mwela sin. compl.
- es mwera
- es chimwera sin. compl.
- es cimwera sin. compl.
- es kimwera sin. compl.
- es mwela sin. compl.
- eu mwera
- eu chimwera sin. compl.
- eu cimwera sin. compl.
- eu kimwera sin. compl.
- eu mwela sin. compl.
- fr mwera
- fr chimwera sin. compl.
- fr cimwera sin. compl.
- fr kimwera sin. compl.
- fr mwela sin. compl.
- gl mwera
- gl chimwera sin. compl.
- gl cimwera sin. compl.
- gl kimwera sin. compl.
- gl mwela sin. compl.
- it mwera
- it chimwera sin. compl.
- it cimwera sin. compl.
- it kimwera sin. compl.
- it mwela sin. compl.
- nl Mwera
- nl Chimwera sin. compl.
- nl Cimwera sin. compl.
- nl Kimwera sin. compl.
- nl Mwela sin. compl.
- pt mwera
- pt chimwera sin. compl.
- pt cimwera sin. compl.
- pt kimwera sin. compl.
- pt mwela sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els grup etnolingüístic mwera se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels mweres trobem els matumbis, al nord; els makondes (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), al sud; els machingues, a l'est; i els ngindos, a l'oest.
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
chinamwanga
chinamwanga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyamwanga
- ca chinamwanga sin. compl.
- ca ichinamwanga sin. compl.
- ca inamwanga sin. compl.
- ca kinamwanga sin. compl.
- ca mwanga sin. compl.
- ca namwanga sin. compl.
- de Nyamwanga
- de Chinamwanga sin. compl.
- de Ichinamwanga sin. compl.
- de Iwa sin. compl.
- de Mwanga sin. compl.
- en Nyamwanga
- en Chinamwanga sin. compl.
- en Ichinamwanga sin. compl.
- en Inamwanga sin. compl.
- en Kinamwanga sin. compl.
- en Mwanga sin. compl.
- en Namwanga sin. compl.
- es nyamwanga
- es chinamwanga sin. compl.
- es ichinamwanga sin. compl.
- es inamwanga sin. compl.
- es kinamwanga sin. compl.
- es mwanga sin. compl.
- es namwanga sin. compl.
- eu nyamwanga
- eu chinamwanga sin. compl.
- eu ichinamwanga sin. compl.
- eu inamwanga sin. compl.
- eu kinamwanga sin. compl.
- eu mwanga sin. compl.
- eu namwanga sin. compl.
- fr nyamwanga
- fr chinyamwanga sin. compl.
- fr ichinyamwanga sin. compl.
- fr inyamwanga sin. compl.
- fr mwanga sin. compl.
- gl nyamwanga
- gl chinamwanga sin. compl.
- gl ichinamwanga sin. compl.
- gl inamwanga sin. compl.
- gl kinamwanga sin. compl.
- gl mwanga sin. compl.
- gl namwanga sin. compl.
- it nyamwanga
- it chinamwanga sin. compl.
- it ichinamwanga sin. compl.
- it inamwanga sin. compl.
- it kinamwanga sin. compl.
- it mwanga sin. compl.
- it namwanga sin. compl.
- nl Nyamwanga
- nl Chinyamwanga sin. compl.
- nl Ichinyamwanga sin. compl.
- nl Inyamwanga sin. compl.
- nl Mwanga sin. compl.
- pt nyamwanga
- pt chinamwanga sin. compl.
- pt ichinamwanga sin. compl.
- pt inamwanga sin. compl.
- pt kinamwanga sin. compl.
- pt mwanga sin. compl.
- pt namwanga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definición
El territori tradicional dels nyamwangues s'estén als dos costats de la frontera entre Tanzània i Zàmbia, entre els llacs Tanganyika i Nyasa. Entre els grups veïns trobem els mambwes a l'oest, els fipes al nord-oest, els wandes al nord-est, els nyihes a l'est, i els bembes al sud.
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
chindali
chindali
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca ndali
- ca chindali sin. compl.
- ca ici-ndali sin. compl.
- ca kindali sin. compl.
- de Ndali
- de Chindali sin. compl.
- de Ici-Ndali sin. compl.
- de Kindali sin. compl.
- en Ndali
- en Chindali sin. compl.
- en Ici-ndali sin. compl.
- en Kindali sin. compl.
- es ndali
- es chindali sin. compl.
- es ici-ndali sin. compl.
- es kindali sin. compl.
- eu ndali
- eu chindali sin. compl.
- eu ici-ndali sin. compl.
- eu kindali sin. compl.
- fr ndali
- fr chindali sin. compl.
- fr ici-Ndali sin. compl.
- fr kindali sin. compl.
- gl ndali
- gl chindali sin. compl.
- gl ici-ndali sin. compl.
- gl kindali sin. compl.
- it ndali
- it chindali sin. compl.
- it ici-ndali sin. compl.
- it kindali sin. compl.
- nl Ndali
- nl Chindali sin. compl.
- nl Ici-Ndali sin. compl.
- nl Kindali sin. compl.
- pt ndali
- pt chindali sin. compl.
- pt ici-ndali sin. compl.
- pt kindali sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic ndali se situa al nord-oest del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània i al nord de Malawi. Entre els grups veïns dels ndalis trobem els maliles (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndali), els nyakyuses (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els tumbukes i els lambies.
Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.
Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.
Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.
Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.
Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
chindonde
chindonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndonde
- ca chindonde sin. compl.
- ca kimawanda sin. compl.
- ca mawanda sin. compl.
- ca ndomde sin. compl.
- ca ndonde hamba sin. compl.
- de Ndonde Hamba
- de Chindonde sin. compl.
- de Kimawanda sin. compl.
- de Mawanda sin. compl.
- en Ndonde
- en Chindonde sin. compl.
- en Kimawanda sin. compl.
- en Mawanda sin. compl.
- en Ndomde sin. compl.
- en Ndonde hamba sin. compl.
- es ndonde
- es chindonde sin. compl.
- es kimawanda sin. compl.
- es mawanda sin. compl.
- es ndomde sin. compl.
- es ndonde hamba sin. compl.
- eu ndonde
- eu chindonde sin. compl.
- eu kimawanda sin. compl.
- eu mawanda sin. compl.
- eu ndomde sin. compl.
- eu ndonde hamba sin. compl.
- fr ndonde
- fr chindonde sin. compl.
- fr kimawanda sin. compl.
- fr mawanda sin. compl.
- fr ndonde Hamba sin. compl.
- gl ndonde
- gl chindonde sin. compl.
- gl kimawanda sin. compl.
- gl mawanda sin. compl.
- gl ndomde sin. compl.
- gl ndonde hamba sin. compl.
- it ndonde
- it chindonde sin. compl.
- it kimawanda sin. compl.
- it mawanda sin. compl.
- it ndomde sin. compl.
- it ndonde hamba sin. compl.
- nl Ndonde
- nl Chindonde sin. compl.
- nl Kimawanda sin. compl.
- nl Mawanda sin. compl.
- nl Ndonde Hamba sin. compl.
- pt ndonde
- pt chindonde sin. compl.
- pt kimawanda sin. compl.
- pt mawanda sin. compl.
- pt ndomde sin. compl.
- pt ndonde hamba sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El ndonde es parla al sud-est de Tanzània, a prop de la frontera amb Moçambic, i és lingüísticament proper al makonde. De fet, alguns autors consideren que el ndonde no existeix com a llengua diferenciada: el nom ndonde significa 'parts més baixes (de l'altiplà)' i faria referència a un dialecte del makonde parlat a les zones més baixes de l'altiplà de Tanzània i Moçambic.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
chingoni
chingoni
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca ngoni
- ca angoni sin. compl.
- ca chingoni sin. compl.
- ca kingoni sin. compl.
- ca kisutu sin. compl.
- ca sutu sin. compl.
- de Ngoni
- de Angoni sin. compl.
- de Chingoni sin. compl.
- de Kingoni sin. compl.
- en Ngoni
- en Angoni sin. compl.
- en Chingoni sin. compl.
- en Kingoni sin. compl.
- en Kisutu sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es ngoni
- es angoni sin. compl.
- es chingoni sin. compl.
- es kingoni sin. compl.
- es kisutu sin. compl.
- es sutu sin. compl.
- eu ngoni
- eu angoni sin. compl.
- eu chingoni sin. compl.
- eu kingoni sin. compl.
- eu kisutu sin. compl.
- eu sutu sin. compl.
- fr ngoni
- fr angoni sin. compl.
- fr chingoni sin. compl.
- fr kingoni sin. compl.
- gl ngoni
- gl angoni sin. compl.
- gl chingoni sin. compl.
- gl kingoni sin. compl.
- gl kisutu sin. compl.
- gl sutu sin. compl.
- it ngoni
- it angoni sin. compl.
- it chingoni sin. compl.
- it kingoni sin. compl.
- it kisutu sin. compl.
- it sutu sin. compl.
- nl Ngoni
- nl Angoni sin. compl.
- nl Chingoni sin. compl.
- nl Kingoni sin. compl.
- pt ngoni
- pt angoni sin. compl.
- pt chingoni sin. compl.
- pt kingoni sin. compl.
- pt kisutu sin. compl.
- pt sutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definición
Els ngonis són un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània i són el grup majoritari a la regió de Ruvuma, al sud del país. Entre els grups veïns dels ngonis trobem els yaos, al sud i a l'est; els ndendeules, al nord, i els mpotos i els matengos, a l'oest.
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
chinimakonde
chinimakonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makonde
- ca chimakonde sin. compl.
- ca chinimakonde sin. compl.
- ca cimakonde sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca maconde sin. compl.
- ca matambe sin. compl.
- ca matambwe sin. compl.
- ca mekwengo sin. compl.
- ar ماكوندي
- cy Makonde
- cy Chimakonde sin. compl.
- cy Chinimakonde sin. compl.
- cy Cimakonde sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Maconde sin. compl.
- cy Matambe sin. compl.
- cy Matambwe sin. compl.
- cy Mekwengo sin. compl.
- de Makonde
- de Chimakonde sin. compl.
- de Chinimakonde sin. compl.
- de Cimakonde sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Maconde sin. compl.
- de Matambe sin. compl.
- de Matambwe sin. compl.
- de Mekwengo sin. compl.
- en Makonde
- en Chimakonde sin. compl.
- en Chinimakonde sin. compl.
- en Cimakonde sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Maconde sin. compl.
- en Matambe sin. compl.
- en Matambwe sin. compl.
- en Mekwengo sin. compl.
- es makonde
- es chimakonde sin. compl.
- es chinimakonde sin. compl.
- es cimakonde sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es maconde sin. compl.
- es matambe sin. compl.
- es matambwe sin. compl.
- es mekwengo sin. compl.
- eu makondeera
- eu chimakonde sin. compl.
- eu chinimakonde sin. compl.
- eu cimakonde sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu maconde sin. compl.
- eu makonde sin. compl.
- eu matambe sin. compl.
- eu matambwe sin. compl.
- eu mekwengo sin. compl.
- fr makondé
- fr chimakondé sin. compl.
- fr chinimakondé sin. compl.
- fr cimakondé sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr macondé sin. compl.
- fr matambé sin. compl.
- fr mekwengo sin. compl.
- gl makonde
- gl chimakonde sin. compl.
- gl chinimakonde sin. compl.
- gl cimakonde sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl maconde sin. compl.
- gl matambe sin. compl.
- gl matambwe sin. compl.
- gl mekwengo sin. compl.
- gn makonde
- gn chimakonde sin. compl.
- gn chinimakonde sin. compl.
- gn cimakonde sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn maconde sin. compl.
- gn matambe sin. compl.
- gn matambwe sin. compl.
- gn mekwengo sin. compl.
- it makonde
- it chimakonde sin. compl.
- it chinimakonde sin. compl.
- it cimakonde sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it maconde sin. compl.
- it matambe sin. compl.
- it matambwe sin. compl.
- it mekwengo sin. compl.
- pt maconde
- pt chimaconde sin. compl.
- pt chimakonde sin. compl.
- pt chinimaconde sin. compl.
- pt chinimakonde sin. compl.
- pt cimaconde sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt makonde sin. compl.
- pt matambe sin. compl.
- pt matambwe sin. compl.
- pt mekwengo sin. compl.
- tmh Tamakundit
- tmh Chimakonde sin. compl.
- tmh chinimakonde sin. compl.
- tmh cimakonde sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh maconde sin. compl.
- tmh matambe sin. compl.
- tmh matambwe sin. compl.
- tmh mekwengo sin. compl.
- zh 马孔德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
chinook de colúmbia
chinook de colúmbia
Chinook > Alt chinook, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca wasco-wishram
- ca chinook de colúmbia sin. compl.
- ca kiksht sin. compl.
- cy Wasco-Wishram
- cy Columbia chinook sin. compl.
- cy Kiksht sin. compl.
- de Wasco-Wishram
- de Columbia Chinook sin. compl.
- de Kiksht sin. compl.
- en Wasco-Wishram
- en Columbia Chinook sin. compl.
- en Kiksht sin. compl.
- en Upper Chinook sin. compl.
- es huasco-huicherán
- es chinuko de columbia sin. compl.
- es kiksht sin. compl.
- eu wasco-wishramera
- eu columbiako chinookera sin. compl.
- eu kiksht sin. compl.
- eu wasco-wishram sin. compl.
- fr wasco-wishram
- fr chinook de columbia sin. compl.
- fr kiksht sin. compl.
- gl wasco-wishram
- gl chinook de columbia sin. compl.
- gl kiksht sin. compl.
- gn wasko-wishram
- gn chinook kolúmbia-gua sin. compl.
- gn kiksht sin. compl.
- it wasco-wishram
- it chinook della columbia sin. compl.
- it kiksht sin. compl.
- pt wasco-wishram
- pt chinook do columbia sin. compl.
- pt kiksht sin. compl.
Chinook > Alt chinook, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El wasco-wishram és l'única llengua o variant dialectal de la família chinook que encara es parla. Es compon de dos subdialectes, el wasco i el wishram, parlats per grups diferents, que es distingeixen únicament per un fonema i per uns quants mots. El wasco és parlat per sis persones grans a la reserva de Warm Springs (Oregon) i el wishram, per un parell de persones, també d'edat avançada, a la reserva de Yakima (Washington), segons dades de l'any 1998 (segons el cens del 1990 hi havia 69 parlants).
Les llengües chinook (de ts'inuk, la denominació que els donaven els chehalis) es parlaven al llarg del curs del riu Colúmbia. El wasco-wishram (de wusxam, una denominació sahapti), el dialecte més oriental, s'estenia uns quants kilòmetres per sobre del que avui és la ciutat de The Dalles (Oregon).
La classificació interna de la família chinook varia segons les fonts. Tradicionalment es considerava formada per dues llengües o branques lingüístiques, el baix chinook (Lower Chinookan) i l'alt chinook (Upper Chinookan). El kathlamet es classificava com un dialecte de l'alt chinook, però actualment es considera una llengua o branca més, ja que no hi havia intercomprensió amb les altres variants de l'alt chinook. El kathlamet és una llengua intermèdia entre l'alt i el baix chinook, ja sigui a nivell lingüístic com a nivell geogràfic. El clatsop i el shoalwater eren variants del baix chinook (també anomenat chinook de la costa). Pel que fa al wasco-wishram, també anomenat kiksht i chinook de Colúmbia, se sol considerar una llengua o variant dialectal de l'alt chinook, al costat del multnomah, el clackamas, el cascades, el white salmon i el hood river, tots extingits.
Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar la llengua wasco-wishram, que es troba en un estat avançat de substitució lingüística.
Un pidgin de base chinook, el chinook jargon, es va emprar durant el segle XIX a la costa nord-oest de l'Amèrica del Nord en contactes entre parlants de llengües ameríndies, d'una banda, i parlants d'anglès i de francès, de l'altra. El lèxic d'aquest pidgin tenia aportacions de totes les llengües en contacte, però provenia fonamentalment del chinook i, més concretament, de l'alt chinook.
Les llengües chinook (de ts'inuk, la denominació que els donaven els chehalis) es parlaven al llarg del curs del riu Colúmbia. El wasco-wishram (de wusxam, una denominació sahapti), el dialecte més oriental, s'estenia uns quants kilòmetres per sobre del que avui és la ciutat de The Dalles (Oregon).
La classificació interna de la família chinook varia segons les fonts. Tradicionalment es considerava formada per dues llengües o branques lingüístiques, el baix chinook (Lower Chinookan) i l'alt chinook (Upper Chinookan). El kathlamet es classificava com un dialecte de l'alt chinook, però actualment es considera una llengua o branca més, ja que no hi havia intercomprensió amb les altres variants de l'alt chinook. El kathlamet és una llengua intermèdia entre l'alt i el baix chinook, ja sigui a nivell lingüístic com a nivell geogràfic. El clatsop i el shoalwater eren variants del baix chinook (també anomenat chinook de la costa). Pel que fa al wasco-wishram, també anomenat kiksht i chinook de Colúmbia, se sol considerar una llengua o variant dialectal de l'alt chinook, al costat del multnomah, el clackamas, el cascades, el white salmon i el hood river, tots extingits.
Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar la llengua wasco-wishram, que es troba en un estat avançat de substitució lingüística.
Un pidgin de base chinook, el chinook jargon, es va emprar durant el segle XIX a la costa nord-oest de l'Amèrica del Nord en contactes entre parlants de llengües ameríndies, d'una banda, i parlants d'anglès i de francès, de l'altra. El lèxic d'aquest pidgin tenia aportacions de totes les llengües en contacte, però provenia fonamentalment del chinook i, més concretament, de l'alt chinook.
