castell
castell
Arquitectura i urbanisme
- ca castell, n m
- es castillo
- en castle
Arquitectura i urbanisme
Definición
Edifici fortificat, situat generalment al cim d'un turó o en el punt dominant d'una població.
castellot
castellot
Arquitectura i urbanisme
- ca talaiot, n m
- ca castellot, n m sin. compl.
- es talayot
- es talayote
- en talayot
Arquitectura i urbanisme
Definición
Megàlit de planta circular o quadrangular, semblant a una torre de poca altura, de vegades unit amb altres per panys d'antigot, propi de Mallorca i Menorca.
castra [la]
castra [la]
Arquitectura i urbanisme
- ca castra [la], n m
- es castro romano
- en castra
Arquitectura i urbanisme
Definición
Campament militar organitzat a partir d'un traçat reticular que té el cardo maximus i el decumanus maximus com a eixos, origen de nombroses ciutats europees.
catacumba
catacumba
Arquitectura i urbanisme
- ca catacumba, n f
- es catacumba
- en catacomb
Arquitectura i urbanisme
Definición
Cementeri subterrani compost de galeries i cambres amb nínxols excavats a les parets, sovint decorat amb pintures murals.
Nota
- Usat generalment en plural.
catedral
catedral
Arquitectura i urbanisme
- ca catedral, n f
- ca església catedral, n f
- ca seu, n f
- es catedral
- es iglesia catedral
- es seo
- en cathedral
Arquitectura i urbanisme
Definición
Església principal d'una diòcesi, construïda amb esperit monumental.
càvea
càvea
Arquitectura i urbanisme
- ca càvea, n f
- es cávea
- en cavea
Arquitectura i urbanisme
Definición
Graderia destinada als espectadors als teatres i estadis grecs, i als circs, amfiteatres i teatres romans.
cec cega
cec cega
Arquitectura i urbanisme
- ca cec cega, adj
- es ciego -ga
- en blind
Arquitectura i urbanisme
Definición
Dit d'una obertura que ha estat aparedada.
cel·la
cel·la
Arquitectura i urbanisme
- ca cel·la, n f
- es cella
- en cella
Arquitectura i urbanisme
Definición
Cambra principal d'un temple romà, de planta rectangular, on es guardava la imatge de la divinitat de culte.
cena
cena
Pintura i dibuix, Escultura
- ca cena, n f
- es cena
- en cenacle
- en cenacolo
- en last supper
Pintura i dibuix, Escultura
Definición
Representació iconogràfica del darrer sopar de Jesucrist i els dotze apòstols.
cenotafi
cenotafi
Arquitectura i urbanisme
- ca cenotafi, n m
- es cenotafio
- en cenotaph
Arquitectura i urbanisme
Definición
Monument funerari erigit a la memòria d'una personalitat, però que no en conté les despulles.
