hiat semilunar
hiat semilunar
- ca hiat semilunar, n m
- es hiato semilunar
- en semilunar hiatus
- TA hiatus semilunaris
Definición
Solc estret i profund de la paret externa del meat nasal mitjà, situat entre l'apòfisi unciforme i l'ampul·la etmoidal.
hidropesia endolimfàtica
hidropesia endolimfàtica
- ca hidropesia endolimfàtica, n f
- ca hidropesia laberíntica, n f sin. compl.
- es hidropesía endolinfática
- es hidropesía laberíntica
- en endolimphatic hydrops
- en labyrinthine hydrops
Definición
Embassament de serositat al laberint membranós, que causa la malaltia de Ménière.
hidropesia laberíntica
hidropesia laberíntica
- ca hidropesia endolimfàtica, n f
- ca hidropesia laberíntica, n f sin. compl.
- es hidropesía endolinfática
- es hidropesía laberíntica
- en endolimphatic hydrops
- en labyrinthine hydrops
Definición
Embassament de serositat al laberint membranós, que causa la malaltia de Ménière.
hiperacúsia
hiperacúsia
- ca hiperacúsia, n f
- es hiperacusia
- en hyperacusis
Definición
Trastorn consistent en un augment anormal de l'agudesa auditiva.
hiperacúsia dolorosa
hiperacúsia dolorosa
- ca algiacúsia, n f
- ca hiperacúsia dolorosa, n f sin. compl.
- es algiacusia
- es hiperacusia dolorosa
- en painful hyperacusis
Definición
Hiperacúsia que va acompanyada d'una sensació dolorosa.
hiperòsmia
hiperòsmia
- ca hiperòsmia, n f
- es hiperosmia
- en hyperosmia
Definición
Disòsmia consistent en un augment anormal de l'agudesa olfactòria.
hipertròfia adenoidal
hipertròfia adenoidal
- ca vegetacions adenoides, n f pl
- ca carnots, n m pl sin. compl.
- ca hipertròfia adenoidal, n f sin. compl.
- es hipertrofia adenoidea
- es vegetaciones adenoideas
- es vegetaciones adenoides
- en adenoid hipertrophy
- en adenoid vegetations
Definición
Trastorn consistent en la hipertròfia de l'amígdala faríngia.
Nota
- Les vegetacions adenoides s'anomenen popularment carnots.
hipertròfia amigdalina
hipertròfia amigdalina
- ca hipertròfia amigdalina, n f
- es hipertrofia amigdalina
- en tonsillar hypertrophy
Definición
Trastorn consistent en el creixement o l'engrandiment de les amígdales palatines, que pot crear problemes mecànics de tipus respiratori i, menys freqüentment, disfàgics.
hipoacúsia
hipoacúsia
- ca hipoacúsia, n f
- es hipoacusia
- en hipoacusis
Definición
Trastorn consistent en una disminució de l'agudesa auditiva.
Nota
- La hipoacúsia es refereix a la sordesa lleu.
hipofaringe
hipofaringe
- ca hipofaringe, n f
- ca laringofaringe, n f sin. compl.
- es hipofaringe
- es laringofaringe
- en hypopharynx
- en laryngopharynx
- TA pars laryngea pharyngis
Definición
Part més inferior de la faringe, que s'estén des de la vora superior de l'epiglotis fins a l'esòfag.
