Back to top

Diccionari d’otorrinolaringologia

Presentación
  • ca  paladar, n m
  • es  paladar
  • en  palate
  • TA  palatum

Definición
Sostre de la cavitat oral i sòl de les fosses nasals, de forma còncava en el sentit transversal i en l'anteroposterior, constituït per una part òssia i per una part tova.
  • ca  paladar dur, n m
  • es  paladar duro
  • en  hard palate
  • TA  palatum durum

Definición
Part òssia del paladar formada per la unió de les cares inferiors de les àpofisis palatines dels maxil·lars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d'ambdós ossos palatins.
  • ca  paladar tou, n m
  • ca  vel del paladar, n m
  • es  paladar blando
  • es  velo del paladar
  • en  soft palate
  • TA  palatum molle
  • TA  velum palatinum

Definición
Part posterior del paladar, formada per músculs, que actua com una vàlvula separant l'orofaringe de la rinofaringe.
  • ca  pansinusitis, n f
  • es  pansinusitis
  • en  pansinusitis

Definición
Inflamació múltiple dels sins paranasals.
papil·loma invertit papil·loma invertit

  • ca  papil·loma invertit, n m
  • es  papiloma invertido
  • en  inverted papilloma

Definición
Papil·loma situat a les cavitats nasals, que té l'aspecte d'una poliposi nasal i que sol esdevenir maligne.
papil·lomatosi laríngia papil·lomatosi laríngia

  • ca  papil·lomatosi laríngia, n f
  • es  papilomatosis laríngea
  • en  juvenile papilloma
  • en  recurrent respiratory papilloma

Definición
Tumor benigne, generalment d'origen víric, que apareix de forma difusa i recidivant a la laringe, que afecta generalment els infants.
  • ca  sigmatisme, n m
  • ca  papissoteig, n m sin. compl.
  • es  sigmatismo
  • en  lisping
  • en  sigmatism

Definición
Trastorn simple de la parla consistent en la dificultat o impossibilitat d'articular una consonant sibilant.
  • ca  paracúsia, n f
  • ca  paraacúsia, n f sin. compl.
  • es  paracusia
  • en  paracusia
  • en  paracusis

Definición
Trastorn consistent en la percepció anòmala dels sons produït per alteracions mecàniques o sensorials de la via auditiva.
paracentesi timpànica paracentesi timpànica

  • ca  miringotomia, n f
  • ca  paracentesi timpànica, n f
  • es  miringotomía
  • es  paracentesis timpánica
  • en  myringotomy
  • en  tympanic paracentesis

Definición
Incisió de la membrana timpànica per a drenar el contingut de la cavitat timpànica.
  • ca  paracúsia, n f
  • ca  paraacúsia, n f sin. compl.
  • es  paracusia
  • en  paracusia
  • en  paracusis

Definición
Trastorn consistent en la percepció anòmala dels sons produït per alteracions mecàniques o sensorials de la via auditiva.