Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  coagulació intravascular disseminada, n f
  • ca  coagulopatia de consum, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Trastorn adquirit de la coagulació sanguínia per la formació d'una gran quantitat de trombina en la sang circulant, que determina un consum extraordinari dels factors de la coagulació i de plaquetes, trombosis obstructives de la microcirculació i hiperfibrinòlisi reactiva. El consum de factors de la coagulació i de plaquetes produeix l'aparició d'hemorràgies disseminades, mentre que les trombosis obstructives de la microcirculació provoquen necrosi dels teixits afectats. Els factors desencadenants de la formació de trombina poden ésser: directes, per exemple la tromboplastina tissular, diversos enzims proteolítics i alguns verins de la serp; o indirectes, com ara determinats virus, endoxines de microorganismes gramnegatives i complexos antigen-anticòs, els quals provoquen lesions de l'endoteli vascular, amb la subsegüent agregació plaquetària i la formació de microtrombes de fibrina. En condicions normals, aquests fenòmens formen part dels mecanismes fisiològics de l'hemostàsia i, per tant, depenen d'un flux sanguini normal, dels inhibidors naturals de la coagulació i de la fibrinòlisi. En les situacions de CID, hom observa un blocatge del sistema mononuclear fagocític, una inhibició de la fibrinòlisi, un augment de l'activitat adrenèrgica, un increment dels líquids plasmàtics, i un xoc amb el seu seguici d'hipotensió, hipòxia i acidosi metabòlica. Les condicions clíniques que s'acompanyen de CID són molt diverses: alliberament de tromboplastina tissular a l'espai intravascular (accidents obstètrics), neoplàsies disseminades (leucèmia aguda promielocítica), infeccions (sèpsia per gèrmens gramnegatius, sobretot la síndrome de Waterhouse-Friedderischem, xoc sèptic de causa diversa), formació de complexos antigen-anticòs (accidents transfusionals per incompatibilitat sanguínia i, possiblement, malalties autoimmunitàries) i l'estasi sanguínia.
  • ca  coagulador -a, adj

Hematologia i hemoteràpia, Disciplines de suport > Química

Definición
Que coagula, coagulant.
  • ca  coagulant, n m
  • es  coagulante, n m
  • fr  coagulant, n m
  • en  coagulant, n

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Conceptes generals, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Substància que provoca o accelera la coagulació de la sang extravasada.

Nota

  • Els més emprats són la vitamina K, les sals de calci, l'aigua oxigenada, l'aigua d'hamamelis, etc
  • ca  coagulant, adj
  • es  coagulante, adj
  • fr  coagulant, adj
  • en  coagulant, adj

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Conceptes generals, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Que facilita o provoca la coagulació.
  • ca  coagular, v tr
  • es  coagular
  • fr  coaguler
  • en  coagulate

Hematologia i hemoteràpia, Disciplines de suport > Química

Definición
Fer que un sistema col·loidal o líquid presenti coagulació.
  • ca  coagular-se, v intr pron
  • es  coagular
  • fr  coaguler
  • en  coagulate

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Quallar-se, prendre's.
  • ca  coagulasanegatiu -iva, adj

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Dit dels microorganismes mancats de coagulasa.
  • ca  coagulasapositiu -iva, adj

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Dit dels microorganismes dotats de coagulasa.
  • ca  coagulòmetre, n m
  • es  coagulómetro, n m
  • fr  coagulomètre, n m
  • en  blood coagulation timer, n
  • en  coagulometer, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Analitzador que mesura la velocitat de coagulació de la sang.

Nota

  • El coagulòmetre inclou generalment una pantalla, un teclat i una ranura on s'insereix la tira reactiva o el tub de mostra, i es pot instal·lar en un laboratori o bé tenir un ús portàtil per a autocontrol dels pacients.

    El coagulòmetre s'utilitza habitualment per a controlar els nivells de coagulació de la sang de les persones que prenen anticoagulants.
  • ca  coagulopatia, n f

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Qualsevol trastorn de la coagulació de la sang. Comprèn les púrpures angiopàtiques (angiopaties hemorràgiques congènites i adquirides), les trombocitopènies i trombocitopaties, els trastorns congènits de la coagulació (hemofília, malaltia de Von Willerbrand, dèficits dels factors de la coagulació), els trastorns adquirits de la coagulació (dèficit de síntesis de factors procoagulants, hipocoagulabilitat per anticoagulant circulant, coagulació intravascular disseminada, síndromes d'hiperconsum localitzat, hiperfibrinòlisi primària), i trombosi.