Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  coagulació intravascular disseminada, n f
  • ca  coagulopatia de consum, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Trastorn adquirit de la coagulació sanguínia per la formació d'una gran quantitat de trombina en la sang circulant, que determina un consum extraordinari dels factors de la coagulació i de plaquetes, trombosis obstructives de la microcirculació i hiperfibrinòlisi reactiva. El consum de factors de la coagulació i de plaquetes produeix l'aparició d'hemorràgies disseminades, mentre que les trombosis obstructives de la microcirculació provoquen necrosi dels teixits afectats. Els factors desencadenants de la formació de trombina poden ésser: directes, per exemple la tromboplastina tissular, diversos enzims proteolítics i alguns verins de la serp; o indirectes, com ara determinats virus, endoxines de microorganismes gramnegatives i complexos antigen-anticòs, els quals provoquen lesions de l'endoteli vascular, amb la subsegüent agregació plaquetària i la formació de microtrombes de fibrina. En condicions normals, aquests fenòmens formen part dels mecanismes fisiològics de l'hemostàsia i, per tant, depenen d'un flux sanguini normal, dels inhibidors naturals de la coagulació i de la fibrinòlisi. En les situacions de CID, hom observa un blocatge del sistema mononuclear fagocític, una inhibició de la fibrinòlisi, un augment de l'activitat adrenèrgica, un increment dels líquids plasmàtics, i un xoc amb el seu seguici d'hipotensió, hipòxia i acidosi metabòlica. Les condicions clíniques que s'acompanyen de CID són molt diverses: alliberament de tromboplastina tissular a l'espai intravascular (accidents obstètrics), neoplàsies disseminades (leucèmia aguda promielocítica), infeccions (sèpsia per gèrmens gramnegatius, sobretot la síndrome de Waterhouse-Friedderischem, xoc sèptic de causa diversa), formació de complexos antigen-anticòs (accidents transfusionals per incompatibilitat sanguínia i, possiblement, malalties autoimmunitàries) i l'estasi sanguínia.
  • ca  coagulopatia de consum localitzat, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definición
Consum augmentat de plaquetes i factors de la coagulació semblant al que es produeix en la coagulació intravascular disseminada, però limitada a una regió determinada, amb la possibilitat d'aparició d'una hemorràgia generalitzada. Aquest fenomen es produeix en l'aneurisma de l'aorta, hemangiomes gegants i algunes nefropaties (rebuig hiperagut d'un trasplantament renal, glomerulonefritis associades al lupus eritematós sistèmic).
  • ca  coaguloviscosímetre, n m

Hematologia i hemoteràpia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Aparell que determina el temps de coagulació de la sang i el grau de viscositat.
  • ca  coaltar, n m
  • es  coáltar, n m
  • fr  coaltar, n m
  • en  coaltar, n

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia

Definición
Preparat galènic emprat com a reductor i desinfectant en alguns processos dermatològics

Nota

  • S'obté per addició de tintura de quil·laia al quitrà mineral.
  • ca  coana primària, n f
  • ca  coana primitiva, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Otorrinolaringologia

Definición
Obertura de la fossa olfactòria embrionària de la cavitat oronasal, abans de la formació del paladar secundari.
  • ca  coana primària, n f
  • ca  coana primitiva, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Otorrinolaringologia

Definición
Obertura de la fossa olfactòria embrionària de la cavitat oronasal, abans de la formació del paladar secundari.
  • ca  coana secundària, n f

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Coana definitiva, després de la formació del paladar.
  • ca  coanal, adj

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la coana.
  • ca  coanoide, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que té forma d'embut, infundibuliforme.
  • ca  coanomastigot, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Estadi de desenvolupament d'alguns flagel·lats paràsits caracteritzat perquè el flagel arrenca en posició anterior al nucli i és envoltat a la base per una àmplia cavitat en forma d'embut.