Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  aferragós, n m sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • nc  Xanthium spinosum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d'alçària, que es fa en erms, runes i vores de camins de les comarques mediterrànies del Principat, el País Valencià i les Illes. Les tiges i les fulles, en infusió, són diürètiques i astringents.
  • ca  herba del bàlsam, n f
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • nc  Sideritis hypssopifolia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta subfructicosa, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d'alçària, que creix en indrets secs i pedregosos de muntanya, sobretot als Pirineus. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra les indigestions i els espasmes gastrointestinals. En aplicació tòpica, han estat usades també contra les inflamacions de la boca, de la faringe i de les parpelles i contra ferides i nafres.
  • ca  herba d'orenetes, n f
  • ca  celidònia, n f sin. compl.
  • ca  celidònia major, n f sin. compl.
  • ca  herba de les berrugues, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba del Bon Jesús, n f sin. compl.
  • es  golondrinera
  • es  hierba de las verrugas
  • nc  Chelidonium majus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, que abunda per tot el país. Conté nombrosos alcaloides que li donen acció colerètica, antiespasmòdica, lleugerament hipnòtica i sedant. Conté un làtex que ha estat emprat en el tractament de les berrugues. Dosis elevades dels alcaloides són citotòxiques i poden resultar cancerígenes.
  • ca  herba de sarró de pastor, n f
  • ca  herba botella, n f sin. compl.
  • ca  herba del carboner, n f sin. compl.
  • es  paniquesillo
  • es  zurrón de pastor
  • nc  Capsella bursa-pastoris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta anual, herbàcia, de la família de les crucíferes; es fa en sembrats, vores de camí, prats, etc. Conté diversos alcaloides i amines que li donen acció vasoconstrictora; és emprada en el tractament de les menometrorràgies, de les varices i de les hemorroides. Se'n diu també herba botella i del carboner.
  • ca  morella roquera, n f
  • ca  blet de paret, n m sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  herba morella, n f sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les urticàcies, que gaudeix de propietats diürètiques i emol·lients.
  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  fetgera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Trinitat, n f sin. compl.
  • ca  herba del fetge, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  llengua cervina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  trèvol daurat, n m sin. compl.
  • ca  viola borda, n f sin. compl.
  • ca  viola de ca, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • nc  Anemone hepatica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, que creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya de la Mediterrània, dels Pirineus i serralades prelitorals, i rarament a les comarques de Castelló. Les fulles trilobulades que recorden vagament la forma del fetge, en maceració o dessecades, han estat emprades contra afeccions del fetge.
  • ca  pelosella, n f
  • ca  herba cancera, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal blanc, n f sin. compl.
  • ca  herba vellutada, n f sin. compl.
  • ca  orella de rata, n f sin. compl.
  • nc  Hieracium pilosella

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, que creix en prats secs i clarianes de bosc, a quasi tot Europa. La part aèria, en infusió o decocció, és estimulant de la diüresi. També ha estat emprada contra el muguet i les afeccions respiratòries.
  • ca  herba del mal de cor, n f
  • ca  mà de Santa Maria, n f sin. compl.
  • nc  Leonorus cardiaca

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç, de la família de les labiades, que creix escadusserament als Pirineus i muntanyes pròximes. La planta sencera, en infusió, ha estat emprada per a prevenir l'insomni i contra les palpitacions.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
  • ca  movitort salvatge, n m
  • ca  herba arenera, n f sin. compl.
  • ca  herba de la fluxió, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  movitort de fulla ampla, n m sin. compl.
  • nc  Lepidium latifolium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, present en rierols i lloc humits dels Pirineus i comarques del litoral del Principat i també a Mallorca i Menorca. Tota la planta que es cull quan és a punt de florir o ja és florida o té els fruits madurs, i l'arrel cap a finals d'estiu o a principis de la tardor, fresca o en infusió, ha estat emprada com a aperitiu, digestiva, antiescorbútica i diürètica. Com a ús extern, en rentades, també ha estat usada en afeccions vaginals. Les fulles aixafades, aplicades com a cataplasma, també foren utilitzades per combatre el mal de queixal i la ciàtica.