Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  magnum, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Gran; dit de l'os gran del carp.

Nota

  • La denominació magnum és un llatinisme.
  • ca  magraner, n m

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Otorrinolaringologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbre de la família de les punicàcies (Punica granatum), el fruit de la qual la magrana és comestible. La seva escorça, rica en taní, ha estat emprada contra afeccions de la gola i com a astringent.
  • ca  magre -a, adj
  • es  enjuto
  • es  flaco
  • fr  maigre

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia

Definición
Dit de la persona o de la part del cos que té poc greix o poc teixit adipós.
  • ca  magre -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Dit de l'aliment o els aliments en què no entra greix ni carn; i de la carn, especialment de porc, sense greix.
  • ca  maïdisme, n m

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició, Toxicologia

Definición
Pel·lagra, intoxicació per blat de moro (Zea mays) alterat.
  • ca  maieusiofòbia, n f

Salut mental

Definición
Por exagerada d'infantar.

Nota

  • La denominació maieusiofòbia està formada a partir del grec maíeusis 'infantament' i de -fòbia.
  • ca  maièutic -a, adj

Salut mental > Psicologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Dit del mètode socràtic consistent a ajudar l'interlocutor, especialment interrogant-lo, a descobrir la veritat del seu pensament.

Nota

  • La denominació maièutic -a prové del grec maieutikós 'relatiu als parts'.
  • ca  obstetrícia, n f
  • ca  maièutica, n f sin. compl.
  • ca  tictologia, n f sin. compl.
  • ca  tocologia, n f sin. compl.
  • es  obstetricia
  • fr  obstétrique
  • en  obstetrics

Ginecologia i obstetrícia

Definición
Part de la medicina que s'ocupa de la gestació, el part i el puerperi; tocologia.

Nota

  • La denominació tictologia està formada a partir del grec tíkto 'parir' i de -logia.
  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la forastera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla majola, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • es  manzanilla
  • fr  camomille
  • en  chamomile
  • nc  Matricaria chamomilla

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.
  • ca  marduix, n m
  • ca  majorana, n f sin. compl.
  • ca  moraduix, n m sin. compl.
  • es  mejorana
  • fr  marjolaine
  • en  marjoram
  • nc  Origanum majorana

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia aromàtica de la família de les labiades, procedent del Pròxim Orient, conreada com a planta decorativa i medicinal. Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques.