Back to top
  • ca  tamborer -a, n m, f
  • es  fabricante de tambores
  • fr  facteur de tambours
  • en  drum maker

Músics i altres professionals

Definición
Constructor de tambors.
  • ca  tambor, n m, f
  • ca  tamborer -a, n m, f
  • es  tambor
  • es  tamborero
  • es  tamborilero
  • fr  tambour
  • en  drummer

Músics i altres professionals

Definición
Músic que toca el tambor.
  • ca  tamborí, n m
  • es  tamboril
  • es  tamborino
  • fr  tambourin
  • en  taborin

Instruments tradicionals catalans

Definición
Tambor petit que es toca amb una sola baqueta, generalment penjat al braç esquerre.
  • ca  tamborí de cordes, n m
  • es  chicotén
  • es  tambor de cuerdas
  • fr  tambourin à cordes

Instruments tradicionals catalans

Definición
Instrument de corda percudida de la família dels saltiris, generalment es tocat juntament amb una flauta de tres forats o d'un flabiol per un sol músic.
  • ca  tambura, n m
  • es  tambura
  • fr  tambura
  • en  tamboura
  • en  tambura
  • en  tanpura

Instruments musicals

Definición
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 130 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància semiesfèrica feta amb una carabassa o, modernament, amb fusta, amb la taula harmònica corbada, amb el mànec llarg i sense trasts, amb pont, celleta i amb quatre cordes metàl·liques.

Nota

  • És un instrument originari de l'Àsia central. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és tamburā.
  • ca  tangent, n f
  • es  tangente
  • fr  tangente
  • en  tangent

Parts i accessoris dels instruments

  • ca  taula harmònica, n f
  • ca  tapa, n f sin. compl.
  • ca  taula d'harmonia, n f sin. compl.
  • es  caja armónica
  • es  tabla armónica
  • es  tapa
  • fr  table d'harmonie
  • en  soundboard

Parts i accessoris dels instruments

Definición
Superfície elàstica, generalment de fusta, en contacte amb les cordes dels instruments cordòfons mitjançant el pont, la qual es posa en vibració i amplifica el so de la corda.
  • ca  tar, n m
  • es  tar
  • fr  tar
  • en  tar

Instruments musicals

Definición
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 40 cm de llargada i uns 8 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec llarg, trasts mòbils, claviller i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.

Nota

  • És un instrument persa. La transliteració de la denominació persa segons el sistema de la Library of Congress és ţār.
  • ca  tarota, n f
  • es  chirimía
  • fr  chirimía, n f

Instruments tradicionals catalans

Definición
Instrument aeròfon, de fusta, semblant a la gralla, i també de caràcter rústec, tocat a Catalunya fins a la darreria del segle XIX.
  • ca  taula harmònica, n f
  • ca  tapa, n f sin. compl.
  • ca  taula d'harmonia, n f sin. compl.
  • es  caja armónica
  • es  tabla armónica
  • es  tapa
  • fr  table d'harmonie
  • en  soundboard

Parts i accessoris dels instruments

Definición
Superfície elàstica, generalment de fusta, en contacte amb les cordes dels instruments cordòfons mitjançant el pont, la qual es posa en vibració i amplifica el so de la corda.