trompeta marina
trompeta marina
Instruments musicals
- ca trompa marina, n f
- ca trompeta marina, n f sin. compl.
- es trompeta marina
- fr trompette marine
- en marine trumpet
Instruments musicals
Definición
Instrument musical de corda de forma triangular o trapezoïdal, usat a l'Europa medieval i durant el Renaixement.
trompeta recta
trompeta recta
Instruments musicals
- ca trompeta recta, n f
- es trompeta heráldica
- es trompeta recta
- fr trompette héraldique
- en fanfare trumpet
Instruments musicals
trompeta simple
trompeta simple
Instruments musicals
- ca trompeta simple, n f
- es trompeta simple
- fr trompette simple
- en simple trumpet
Instruments musicals
trompeter -a
trompeter -a
Músics i altres professionals
- ca trompeter -a, n m, f
- es trompetero
- fr facteur de trompettes
- en trumpet maker
Músics i altres professionals
Definición
Persona que fa trompetes.
trompeter -a
trompeter -a
Músics i altres professionals
- ca trompetista, n m, f
- ca trompeter -a, n m, f sin. compl.
- es trompeta
- es trompetista
- fr trompette
- fr trompettiste
- en trumpet
- en trumpet player
Músics i altres professionals
Definición
Persona que toca la trompeta.
trompetista
trompetista
Músics i altres professionals
- ca trompetista, n m, f
- ca trompeter -a, n m, f sin. compl.
- es trompeta
- es trompetista
- fr trompette
- fr trompettiste
- en trumpet
- en trumpet player
Músics i altres professionals
Definición
Persona que toca la trompeta.
tsuzumi
tsuzumi
Instruments musicals
- ca tsuzumi, n m
- es tsuzumi
- fr tsuzumi
- it tsuzumi
- pt tsuzumi
- en tsuzumi
Instruments musicals
Definición
Instrument membranòfon de membrana doble constituït per una caixa de ressonància en forma de rellotge de sorra, amb les membranes unides per cordes gruixudes, que es recolza a l'espatlla o a la cuixa, segons les dimensions, i es toca amb una mà.
Nota
- És un instrument d'origen japonès.
- N'hi ha dues variants: una de més petita, que es toca recolzant-lo sobre l'espatlla, en què l'afinació i el timbre varien segons la pressió exercida sobre les cordes i la manera de colpejar-lo; i una de més gran, que es toca recolzant-lo sobre la cuixa, en què el so depèn tan sols de la manera com es colpeja.
tub
tub
Parts i accessoris dels instruments
- ca tub, n m
- es tubo
- fr tuyau
- en pipe
Parts i accessoris dels instruments
Definición
Element cilíndric o prismàtic de l'orgue que produeix sons per vibració de la columna d'aire que conté.
tuba
tuba
Músics i altres professionals
- ca tuba, n m, f
- es tuba
- fr joueur de tuba
- en tuba player
Músics i altres professionals
Definición
Persona que toca la tuba.
tuba
tuba
Instruments musicals
- ca tuba, n f
- es tuba
- fr tuba
- en tuba
Instruments musicals
Definición
Instrument musical aeròfon de metall, de tub cònic, amb broquet, que dóna les notes més baixes.
