Back to top
  • ca  hebraic -a, adj
  • ca  hebreu -ea, adj

Judaisme

Definición
Relatiu o pertanyent als hebreus o a l'hebreu.
  • ca  hègira, n f
  • ca  higra, n f

Islam

Definición
Fugida del profeta Muhàmmad de la Meca.

Nota

  • Muhàmmad, amenaçat de mort pels habitants de la Meca que no volien considerar-lo un profeta de Déu, es va refugiar a la ciutat de Yatrib (que va agafar el nom de Medina), situada 400 km al nord de la Meca, l'any 622. Aquesta és la data de la fundació de l'islam com a moviment religiós, polític i social. El calendari islàmic es calcula a partir d'aquest any, tal com va decretar el califa Umar I el 638.
  • ca  hekhal, n m

Judaisme

Definición
Lloc en la paret de la sinagoga que dona a l'est, on es col·loca l'arca santa.
  • ca  hekhalot, n m pl

Judaisme

Definición
Palaus celestials que el místic travessa en el seu camí vers el tron diví.
  • ca  hekhalot, n m pl

Judaisme

Definición
Textos místics relacionats amb les visions de l'ascensió als palaus celestials.
henoteisme henoteisme

Ciències de la religió

  • ca  henoteisme, n m
  • ca  cathenoteisme, n m sin. compl.
  • ca  kathenoteisme, n m sin. compl.

Ciències de la religió

Definición
Forma de religió en la qual, si bé s'accepta l'existència de nombrosos déus, se centra l'atenció en un de sol, que es considera sovint el representant de tots els altres.

Nota

  • L'henoteisme es constata, per exemple, en la religió d'Egipte i en les primeres etapes de la religió hebrea. Es diferencia del monoteisme pel fet que aquest admet l'existència d'un sol i únic déu.
  • ca  heretgia, n f

Cristianisme

Definición
Doctrina que s'oposa a allò que l'autoritat eclesiàstica admet com a intocable de la fe comuna i que, per tant, és rebutjat com a fals per l'Església.
heroi cultural heroi cultural

Religions indígenes

  • ca  heroi cultural, n m

Religions indígenes

Definición
Personatge que es troba en diversos mites indígenes i que té una funció clau en la creació de la vida social.
hesicasme hesicasme

Cristianisme ortodox

  • ca  hesicasme, n m

Cristianisme ortodox

Definición
Corrent espiritual d'orientació essencialment contemplativa que veu la perfecció de l'home en la seva unió amb Déu per mitjà de la pregària contínua, de l'oració incessant.

Nota

  • La denominació hesicasme prové del terme grec hesykhia, que significa 'tranquil·litat', 'calma', 'repòs'. L'hesykhia és la soledat i el silenci materials i especialment la calma interior, que procura la sobrietat (nepsis, en grec) espiritual, per tal d'assolir la unió amb Déu per mitjà de l'oració contínua o pura. Hi és característic el mètode de pregària contínua anomenat pregària de Jesús­. Amb arrels en els pares del desert i en els antics monjos, l'hesicasme va tenir un gran representant, al segle XIV, en la figura de Gregori Palamàs i es difongué sobretot a partir del mont Athos.
hesicasta hesicasta

Cristianisme ortodox

  • ca  hesicasta, n m, f

Cristianisme ortodox

Definición
Seguidor de l'hesicasme­.