hebreu -ea
hebreu -ea
Judaisme
- ca hebraic -a, adj
- ca hebreu -ea, adj
Judaisme
Definició
Relatiu o pertanyent als hebreus o a l'hebreu.
hègira
hègira
Islam
- ca hègira, n f
- ca higra, n f
Islam
Definició
Fugida del profeta Muhàmmad de la Meca.
Nota
- Muhàmmad, amenaçat de mort pels habitants de la Meca que no volien considerar-lo un profeta de Déu, es va refugiar a la ciutat de Yatrib (que va agafar el nom de Medina), situada 400 km al nord de la Meca, l'any 622. Aquesta és la data de la fundació de l'islam com a moviment religiós, polític i social. El calendari islàmic es calcula a partir d'aquest any, tal com va decretar el califa Umar I el 638.
hekhal
hekhal
Judaisme
- ca hekhal, n m
Judaisme
Definició
Lloc en la paret de la sinagoga que dona a l'est, on es col·loca l'arca santa.
hekhalot
hekhalot
Judaisme
- ca hekhalot, n m pl
Judaisme
Definició
Palaus celestials que el místic travessa en el seu camí vers el tron diví.
hekhalot
hekhalot
Judaisme
- ca hekhalot, n m pl
Judaisme
Definició
Textos místics relacionats amb les visions de l'ascensió als palaus celestials.
henoteisme
henoteisme
Ciències de la religió
- ca henoteisme, n m
- ca cathenoteisme, n m sin. compl.
- ca kathenoteisme, n m sin. compl.
Ciències de la religió
Definició
Forma de religió en la qual, si bé s'accepta l'existència de nombrosos déus, se centra l'atenció en un de sol, que es considera sovint el representant de tots els altres.
Nota
- L'henoteisme es constata, per exemple, en la religió d'Egipte i en les primeres etapes de la religió hebrea. Es diferencia del monoteisme pel fet que aquest admet l'existència d'un sol i únic déu.
heretgia
heretgia
Cristianisme
- ca heretgia, n f
Cristianisme
Definició
Doctrina que s'oposa a allò que l'autoritat eclesiàstica admet com a intocable de la fe comuna i que, per tant, és rebutjat com a fals per l'Església.
heroi cultural
heroi cultural
Religions indígenes
- ca heroi cultural, n m
Religions indígenes
Definició
Personatge que es troba en diversos mites indígenes i que té una funció clau en la creació de la vida social.
hesicasme
hesicasme
Cristianisme ortodox
- ca hesicasme, n m
Cristianisme ortodox
Definició
Corrent espiritual d'orientació essencialment contemplativa que veu la perfecció de l'home en la seva unió amb Déu per mitjà de la pregària contínua, de l'oració incessant.
Nota
- La denominació hesicasme prové del terme grec hesykhia, que significa 'tranquil·litat', 'calma', 'repòs'. L'hesykhia és la soledat i el silenci materials i especialment la calma interior, que procura la sobrietat (nepsis, en grec) espiritual, per tal d'assolir la unió amb Déu per mitjà de l'oració contínua o pura. Hi és característic el mètode de pregària contínua anomenat pregària de Jesús. Amb arrels en els pares del desert i en els antics monjos, l'hesicasme va tenir un gran representant, al segle XIV, en la figura de Gregori Palamàs i es difongué sobretot a partir del mont Athos.
hesicasta
hesicasta
Cristianisme ortodox
- ca hesicasta, n m, f
Cristianisme ortodox
Definició
Seguidor de l'hesicasme.
