LRIR
LRIR
Teledetecció > Sensors
- ca LRIR, n m
- ca Limb Radiance Inversion Radiometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Limb Radiance Inversion Radiometer, 'radiòmetre d'inversió de la radiància del limbe'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-6 destinat a la mesura de la temperatura i l'O3 de l'atmosfera en l'altitud compresa entre 15 i 60 km.
Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'IRol [9600 nm (1 banda per a l'ozó); 15000 nm (2 bandes per a la mesura de la temperatura)], i l'IRl [25000 nm (1 banda per al vapor d'aigua)], en 4 bandes amb una resolució espacial vertical de 3000 m.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-6 destinat a la mesura de la temperatura i l'O3 de l'atmosfera en l'altitud compresa entre 15 i 60 km.
Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'IRol [9600 nm (1 banda per a l'ozó); 15000 nm (2 bandes per a la mesura de la temperatura)], i l'IRl [25000 nm (1 banda per al vapor d'aigua)], en 4 bandes amb una resolució espacial vertical de 3000 m.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
LTAN
LTAN
Teledetecció > Òrbites
- ca LTAN, n f
- ca hora local al node ascendent, n f sin. compl.
- es LTAN
- es hora local al nodo ascendente sin. compl.
- en LTAN
- en local time ascending node sin. compl.
Teledetecció > Òrbites
Definición
Hora local que es produeix al node ascendent.
LTAN és l'acrònim de local time ascending node ('hora local al node ascendent').
LTAN és l'acrònim de local time ascending node ('hora local al node ascendent').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
LTDN
LTDN
Teledetecció > Òrbites
- ca LTDN, n f
- ca hora local al node descendent, n f sin. compl.
- es LTDN
- es hora local al nodo descendente sin. compl.
- en LTDN
- en local time descending node sin. compl.
Teledetecció > Òrbites
Definición
Hora local que es produeix al node descendent.
LTDN és l'acrònim de local time descending node ('hora local al node descendent').
LTDN és l'acrònim de local time descending node ('hora local al node descendent').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
LTDR
LTDR
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca LTDR, n m
- es LTDR, n m
- en LTDR, n m
Teledetecció > Models de dades i formats
Definición
Projecte de la NOAA basat en l'elaboració, valoració i distribució d'un registre global a llarg termini de dades climàtiques de la superfície terrestre, amb una resolució espacial de 0.05º, obtingut a partir d'una combinació de diversos algorismes i dades de diversos sensors a bord de satèl·lits d'òrbita polar.
El registre de dades climàtiques inclou, com a dada climàtica fonamental, la reflectància de la superfície terrestre amb una freqüència diària, de la qual es deriven diàriament dades climàtiques temàtiques com els índexs de vegetació NDVI, LAI i diversos paràmetres com la FPAR. A partir d'aquestes dades climàtiques es desenvolupen altres productes com ara la BRDF, l'albedo, etc., amb una resolució temporal mensual.
L'LTDR s'elabora a partir de les millors dades satel·litàries disponibles en cada moment, obtingudes de manera contínua a partir de les observacions dels sensors AVHRR (en les seves diverses generacions a bord dels satèl·lits de la sèrie NOAA), del sensor MODIS (a bord dels satèl·lits Terra i Aqua) i del sensor Végétation (a bord del satèl·lit SPOT), a partir de diferents resolucions espacials com ara de 4 km en els mètodes d'obtenció d'imatges GAC (des del 1981-fins a l'actualitat), d'1 km en mètodes d'obtenció d'imatges HRPT i LAC (en el període 1992-1998) per als sensors AVHRR, d'1 km per al sensor Végétation (període 1998-2000) i entre 250 m i d'1 km per al sensor MODIS (des de l'any 2000-fins a l'actualitat).
Està previst que el projecte tingui continuïtat en el present i futur a través d'altres instruments, com ara sensor VIIRS a bord dels satèl·lits Suomi NPP i JPSS-1.
LTDR és l'acrònim de Land Long Term Data Record ('Registre de dades a llarg termini de la Terra').
El registre de dades climàtiques inclou, com a dada climàtica fonamental, la reflectància de la superfície terrestre amb una freqüència diària, de la qual es deriven diàriament dades climàtiques temàtiques com els índexs de vegetació NDVI, LAI i diversos paràmetres com la FPAR. A partir d'aquestes dades climàtiques es desenvolupen altres productes com ara la BRDF, l'albedo, etc., amb una resolució temporal mensual.
L'LTDR s'elabora a partir de les millors dades satel·litàries disponibles en cada moment, obtingudes de manera contínua a partir de les observacions dels sensors AVHRR (en les seves diverses generacions a bord dels satèl·lits de la sèrie NOAA), del sensor MODIS (a bord dels satèl·lits Terra i Aqua) i del sensor Végétation (a bord del satèl·lit SPOT), a partir de diferents resolucions espacials com ara de 4 km en els mètodes d'obtenció d'imatges GAC (des del 1981-fins a l'actualitat), d'1 km en mètodes d'obtenció d'imatges HRPT i LAC (en el període 1992-1998) per als sensors AVHRR, d'1 km per al sensor Végétation (període 1998-2000) i entre 250 m i d'1 km per al sensor MODIS (des de l'any 2000-fins a l'actualitat).
Està previst que el projecte tingui continuïtat en el present i futur a través d'altres instruments, com ara sensor VIIRS a bord dels satèl·lits Suomi NPP i JPSS-1.
LTDR és l'acrònim de Land Long Term Data Record ('Registre de dades a llarg termini de la Terra').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
lumen
lumen
Fotogrametria
- ca lumen, n m
- es lumen
- en lumen
- sbl lm
Fotogrametria
Definición
Unitat de mesura del flux lluminós en el sistema internacional, igual al flux lluminós produït per una font de llum puntual que emet una intensitat lluminosa d'una candela en un angle d'un estereoradian.
Nota
- En el pic de sensibilitat espectral visual, 1 W equival a 683 lm.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
lumigrafia
lumigrafia
Fotogrametria
- ca lumigrafia, n f
- es lumigrafía
- en lumigraph
Fotogrametria
Definición
Funció tetradimensional, subconjunt de la funció plenòptica, que descriu el feix de raigs visibles mitjançant paràmetres de posició i d'orientació de l'estació de càmera.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
luminància
luminància
Fotogrametria
- ca luminància, n f
- es luminancia
- en luminance
- sbl Lv
Fotogrametria
Definición
Flux lluminós emès per una superfície en direcció normal, per unitat de superfície i per unitat d'angle sòlid.
Nota
-
1. La luminància és proporcional a la il·luminació i a la reflectància, tot i que amb una mateixa il·luminació les superfícies poden tenir luminàncies diferents. S'utilitza habitualment per a expressar l'energia emesa o reflectida per una superfície lambertiana, ja que la luminància és independent de la direcció d'observació. La luminància atmosfèrica varia entre 2.000 nits amb coberta nuvolosa i 8.000 nits en un dia clar.
Matemàticament s'expressa com a
<Vegeu imatge>,
on Φv és el flux lluminós, A, l'àrea de la superfície, Ω, l'angle sòlid i θ, l'angle entre la direcció i la normal a la superfície.
2. La unitat de luminància en el sistema internacional és el nit. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
luminància energètica
luminància energètica
Teledetecció
- ca radiància, n f
- ca luminància energètica, n f sin. compl.
- ca luminància radiant, n f sin. compl.
- es radiancia
- es luminancia energética sin. compl.
- es luminancia radiante sin. compl.
- en radiance
- en energetic luminance sin. compl.
- en radiant luminance sin. compl.
- sbl L
Teledetecció
Definición
Flux energètic per unitat d'angle sòlid que es radia des d'una font superficial en una direcció donada i per unitat de superfície aparent de la font en aquella direcció.
Es mesura típicament en watts per metre quadrat i estereoradian (W/(m2·sr)).
Per exemple, la radiància rebuda per un sensor passiu i en l'espectre solar sobre un objecte sobre la superfície de la Terra es pot aproximar (sense tenir en compte efectes d'adjacència) per:
Ls = (1/π)·(E0/d2)·t1·R+ Ld·R·τ2 + ε·Lb·τ2 + Lu,
on Ls és la radiància rebuda pel sensor, que pot ser en un satèl·lit, en un avió, etc.; E0 és la irradiància solar al sostre de l'atmosfera quan la Terra és a 1 UA del Sol; d és la distància de la Terra al Sol en UA; τ1, τ2 són els coeficients de transmissió (de fet, transmitàncies) de l'atmosfera al llarg dels trajectes: sostre de l'atmosfera cap a la base de l'atmosfera i base de l'atmosfera cap al sensor, respectivament; R és la reflectància de l'objecte; Ld és la radiància de l'atmosfera cap avall (downwelling); Lu és la radiància de l'atmosfera cap amunt (upwelling); Lb és la radiància d'un cos negre ideal a la mateixa temperatura que la superfície de l'objecte observat, i ε és el coeficient d'emissivitat de l'objecte observat.
Una superfície per a la qual L és independent de l'angle visió s'anomena superfície lambertiana.
El símbol de la radiància, L, prové del terme francès luminance.
Es mesura típicament en watts per metre quadrat i estereoradian (W/(m2·sr)).
Per exemple, la radiància rebuda per un sensor passiu i en l'espectre solar sobre un objecte sobre la superfície de la Terra es pot aproximar (sense tenir en compte efectes d'adjacència) per:
Ls = (1/π)·(E0/d2)·t1·R+ Ld·R·τ2 + ε·Lb·τ2 + Lu,
on Ls és la radiància rebuda pel sensor, que pot ser en un satèl·lit, en un avió, etc.; E0 és la irradiància solar al sostre de l'atmosfera quan la Terra és a 1 UA del Sol; d és la distància de la Terra al Sol en UA; τ1, τ2 són els coeficients de transmissió (de fet, transmitàncies) de l'atmosfera al llarg dels trajectes: sostre de l'atmosfera cap a la base de l'atmosfera i base de l'atmosfera cap al sensor, respectivament; R és la reflectància de l'objecte; Ld és la radiància de l'atmosfera cap avall (downwelling); Lu és la radiància de l'atmosfera cap amunt (upwelling); Lb és la radiància d'un cos negre ideal a la mateixa temperatura que la superfície de l'objecte observat, i ε és el coeficient d'emissivitat de l'objecte observat.
Una superfície per a la qual L és independent de l'angle visió s'anomena superfície lambertiana.
El símbol de la radiància, L, prové del terme francès luminance.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
luminància energètica espectral
luminància energètica espectral
Teledetecció
- ca radiància espectral, n f
- ca luminància energètica espectral, n f sin. compl.
- ca luminància radiant espectral, n f sin. compl.
- es radiancia espectral
- es luminancia energética espectral sin. compl.
- es luminancia radiante espectral sin. compl.
- en spectral radiance
- en spectral energetic luminance sin. compl.
- en spectral radiant luminance sin. compl.
- sbl Lλ
Teledetecció
Definición
Radiància per unitat de longitud d'ona.
La radiància espectral és una magnitud relacionada amb les fonts de radiació que es representa amb el símbol Lλ, del francès luminance, i es mesura típicament en watts per metre quadrat, estereoradian i micròmetre (W/(m2·sr·μm)).
Tanmateix, en alguns casos (per exemple en imatges del sensor SEVIRI, a bord de l'MSG) és tradició usar unitats com ara mW·m-2·sr-1·(cm-1)-1. En aquest cas Lλ no s'expressa respecte a la longitud d'ona, sinó respecte al nombre d'ona. Les unitats del nombre d'ona són en aquest cas cm-1 (o la unitat de longitud amb què es treballi). Per a convertir-les a les unitats més freqüents, cal multiplicar per 10 i dividir entre el quadrat de la longitud d'ona del centre de la banda, expressada en μm.
La radiància espectral és una magnitud relacionada amb les fonts de radiació que es representa amb el símbol Lλ, del francès luminance, i es mesura típicament en watts per metre quadrat, estereoradian i micròmetre (W/(m2·sr·μm)).
Tanmateix, en alguns casos (per exemple en imatges del sensor SEVIRI, a bord de l'MSG) és tradició usar unitats com ara mW·m-2·sr-1·(cm-1)-1. En aquest cas Lλ no s'expressa respecte a la longitud d'ona, sinó respecte al nombre d'ona. Les unitats del nombre d'ona són en aquest cas cm-1 (o la unitat de longitud amb què es treballi). Per a convertir-les a les unitats més freqüents, cal multiplicar per 10 i dividir entre el quadrat de la longitud d'ona del centre de la banda, expressada en μm.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
luminància radiant
luminància radiant
Teledetecció
- ca radiància, n f
- ca luminància energètica, n f sin. compl.
- ca luminància radiant, n f sin. compl.
- es radiancia
- es luminancia energética sin. compl.
- es luminancia radiante sin. compl.
- en radiance
- en energetic luminance sin. compl.
- en radiant luminance sin. compl.
- sbl L
Teledetecció
Definición
Flux energètic per unitat d'angle sòlid que es radia des d'una font superficial en una direcció donada i per unitat de superfície aparent de la font en aquella direcció.
Es mesura típicament en watts per metre quadrat i estereoradian (W/(m2·sr)).
Per exemple, la radiància rebuda per un sensor passiu i en l'espectre solar sobre un objecte sobre la superfície de la Terra es pot aproximar (sense tenir en compte efectes d'adjacència) per:
Ls = (1/π)·(E0/d2)·t1·R+ Ld·R·τ2 + ε·Lb·τ2 + Lu,
on Ls és la radiància rebuda pel sensor, que pot ser en un satèl·lit, en un avió, etc.; E0 és la irradiància solar al sostre de l'atmosfera quan la Terra és a 1 UA del Sol; d és la distància de la Terra al Sol en UA; τ1, τ2 són els coeficients de transmissió (de fet, transmitàncies) de l'atmosfera al llarg dels trajectes: sostre de l'atmosfera cap a la base de l'atmosfera i base de l'atmosfera cap al sensor, respectivament; R és la reflectància de l'objecte; Ld és la radiància de l'atmosfera cap avall (downwelling); Lu és la radiància de l'atmosfera cap amunt (upwelling); Lb és la radiància d'un cos negre ideal a la mateixa temperatura que la superfície de l'objecte observat, i ε és el coeficient d'emissivitat de l'objecte observat.
Una superfície per a la qual L és independent de l'angle visió s'anomena superfície lambertiana.
El símbol de la radiància, L, prové del terme francès luminance.
Es mesura típicament en watts per metre quadrat i estereoradian (W/(m2·sr)).
Per exemple, la radiància rebuda per un sensor passiu i en l'espectre solar sobre un objecte sobre la superfície de la Terra es pot aproximar (sense tenir en compte efectes d'adjacència) per:
Ls = (1/π)·(E0/d2)·t1·R+ Ld·R·τ2 + ε·Lb·τ2 + Lu,
on Ls és la radiància rebuda pel sensor, que pot ser en un satèl·lit, en un avió, etc.; E0 és la irradiància solar al sostre de l'atmosfera quan la Terra és a 1 UA del Sol; d és la distància de la Terra al Sol en UA; τ1, τ2 són els coeficients de transmissió (de fet, transmitàncies) de l'atmosfera al llarg dels trajectes: sostre de l'atmosfera cap a la base de l'atmosfera i base de l'atmosfera cap al sensor, respectivament; R és la reflectància de l'objecte; Ld és la radiància de l'atmosfera cap avall (downwelling); Lu és la radiància de l'atmosfera cap amunt (upwelling); Lb és la radiància d'un cos negre ideal a la mateixa temperatura que la superfície de l'objecte observat, i ε és el coeficient d'emissivitat de l'objecte observat.
Una superfície per a la qual L és independent de l'angle visió s'anomena superfície lambertiana.
El símbol de la radiància, L, prové del terme francès luminance.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
