Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  diòxid de silici, n m
  • es  dióxido de silicio
  • fr  dioxyde de silicium
  • en  silicon dioxide
  • cod  E 551

Additius alimentaris

  • ca  diòxid de sofre, n m
  • es  dióxido de azufre
  • fr  dioxyde de soufre
  • en  sulphur dioxide
  • cod  E 220

Additius alimentaris

  • ca  diòxid de titani, n m
  • es  dióxido de titanio, n m
  • fr  dioxyde de titane, n m
  • en  titanium dioxide, n
  • cod  E 171

Additius alimentaris

Nota

  • Retirat de la llista d'additius alimentaris autoritzats de la Unió Europea.
  • ca  dioxines, n f pl
  • es  dioxinas, n f pl
  • fr  dioxines, n f pl
  • en  dioxins, n pl

Seguretat alimentària

Definición
Conjunt de compostos organoclorats aromàtics i planaris formats per dos anells de benzè units per dos ponts d'oxigen o un furan.

Nota

  • 1. Tipus de contaminant: Es consideren contaminants orgànics persistents. Són molt resistents a la degradació química i biològica, per la qual cosa són molt persistents en el medi ambient i són objecte de bioacumulació i bioamplificació al llarg de la cadena tròfica. Específicament, s'acumulen en els teixits grassos dels animals.
  • 2. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aliments amb un elevat contingut en greix, com ara carn i fetge de bovins i ovins, aus de granja, porc, peix i crustacis, llet i productes làctics i ous.
  • 3. Efectes en la salut humana: A altes concentracions, poden causar lesions cutànies i alteracions hepàtiques. Poden resultar potencialment cancerígenes, si bé no totes les dioxines presenten el mateix grau de toxicitat. Els fetus són especialment sensibles a l'exposició a les dioxines.
  • 4. Tipus: Sota la denominació genèrica de dioxines, s'engloben un conjunt de compostos orgànics tricíclics que es distingeixen pel nombre i la posició dels àtoms de clor en els anells aromàtics. Aquest grup de compostos està format per dos-cents deu congèneres, dels quals setanta-cinc corresponen a les dibenzodioxines policlorades, també denominades dioxines, i cent trenta-cinc, als dibenzofurans policlorats, també denominats furans.
  • ca  dibenzodioxines policlorades, n f pl
  • ca  dioxines, n f pl sin. compl.
  • ca  PCDD, n f pl sigla
  • es  dibenzodioxinas policloradas, n f pl
  • es  dioxinas, n f pl
  • es  policlorodibenzodioxinas, n f pl
  • es  PCDD, n f pl sigla
  • fr  dibenzodioxines polychlorées, n f pl
  • fr  dioxines, n f pl
  • fr  polychlorodibenzodioxines, n f pl
  • fr  polychloro-dibenzo dioxines, n f pl var. ling.
  • fr  polychlorodibenzo-dioxines, n f pl var. ling.
  • fr  PCDD, n f pl sigla
  • en  dioxins, n pl
  • en  polychlorinated dibenzodioxins, n pl
  • en  PCDD, n pl sigla

Seguretat alimentària

Definición
Conjunt de compostos organoclorats aromàtics i planaris del grup de les dioxines formats per dos anells de benzè units per dos ponts d'oxigen.

Nota

  • 1. Formació: Es generen de forma no intencionada en el curs de processos tèrmics en presència de clor, com ara la incineració de residus industrials o domèstics i la combustió de matèria orgànica, per exemple, en un incendi forestal. També se'n generen com a subproducte en la fabricació d'herbicides i de productes químics comercials que contenen clor.
  • 2. Tipus de contaminant: Es consideren contaminants orgànics persistents. Són molt resistents a la degradació química i biològica, per la qual cosa són molt persistents en el medi ambient i són objecte de bioacumulació i bioamplificació al llarg de la cadena tròfica. Específicament, s'acumulen en els teixits grassos dels animals.
  • 3. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aliments amb un elevat contingut en greix, com ara carn i fetge de bovins i ovins, aus de granja, porc, peix i crustacis, llet i productes làctics i ous.
  • 4. Efectes en la salut humana: A altes concentracions, poden causar lesions cutànies i alteracions hepàtiques. Poden resultar potencialment cancerígenes, si bé no tots els congèneres d'aquest grup de compostos presenten el mateix grau de toxicitat. Els fetus són especialment sensibles a l'exposició a les dibenzodioxines policlorades.
  • 5. Les dibenzodioxines policlorades representen un subgrup de setanta-cinc congèneres dins del grup més ampli de les dioxines.
  • 6. La sigla PCDD correspon a l'equivalent anglès polychlorinated dibenzodioxins ('dibenzodioxines policlorades').
  • ca  Diphyllobothrium , n m
  • es  difilobotrio, n m
  • fr  Diphyllobothrium, n m
  • en  Diphyllobothrium, n
  • nc  Diphyllobothrium

Seguretat alimentària

Definición
Gènere de cestodes, paràsits obligats, de la família dels difil·lobòtrids, que poden causar difil·lobotriosi a l'ésser humà, mamífers piscívors i ocells aquàtics.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: L'hoste definitiu (un mamífer piscívor o un ocell aquàtic) elimina per la femta segments de proglotis que contenen ous. Petits crustacis ingereixen aquests ous, els quals es transformen en larves. Aquests crustacis són ingerits, posteriorment, per un peix, a l'interior dels quals les larves migren als músculs. En aquest estadi, les larves ja són infeccioses per a l'hoste definitiu, però poden ser ingerides, prèviament, per un altre peix abans d'assolir el cicle complet, el qual es completa quan l'hoste definitiu es menja el peix infestat. L'ésser humà n'és hoste accidental com a conseqüència d'ingerir peixos infestats. Aquests cestodes poden fer 10 m de llargada i viuen 25 anys.
  • 2. Reservori i localització habitual: L'intestí prim de mamífers piscívors i ocells aquàtics.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada al consum de peix infestat cru o poc cuit, especialment peixos d'aigua dolça.
  • ca  diplacúsia, n f
  • ca  paracúsia doble, n f sin. compl.
  • es  diplacusia
  • es  paracusia doble
  • en  diplacusis
  • en  paracusia duplicata

Otorrinolaringologia

Definición
Paracúsia consistent a percebre tons diferents a cada orella procedents d'un estímul sonor únic, deguda a una alteració a la còclea.
  • ca  diplegia, n f
  • es  diplejia, n f
  • en  diplegia

Fisioteràpia

Definición
Paràlisi que afecta parts simètriques del cos, habitualment les dues extremitats inferiors o ambdós costats de la cara i més rarament les extremitats superiors.

Nota

  • 1. Per a designar la paràlisi de les dues extremitats inferiors s'utilitza preferentment la denominació paraplegia, mentre que per a indicar la paràlisi de les extremitats superiors s'utilitza la denominació diplegia i, fins i tot, la forma diplegia braquial. Altres autors usen la denominació diplegia per a descriure les paràlisis dobles espàstiques en les quals els membres inferiors són més afectats que els superiors, que, en realitat, serien tetraplegies amb afectació preferent de les cames; aquesta definició distingiria el procés de les anomenades hemiplegies dobles, en les quals la paràlisi dels braços és més accentuada que la de les cames.
  • 2. Vegeu els termes relacionats hemiplegia i paraplegia.
  • ca  malaltia de Förster, n f
  • ca  diplegia atònica de Förster, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Förster, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Förster, n f
  • en  Förster disease

Fisioteràpia

Definición
Forma clínica de paràlisi cerebral infantil, generalment causada per una heredosífilis, caracteritzada per una lesió atròfica del lòbul frontal amb hipoplàsia del cerebel, que es presenta clínicament en forma d'hipotonia muscular de predomini en les extremitats inferiors, ptosi palpebral bilateral, astàsia i retard psíquic.

Nota

  • La malaltia de Förster sovint va acompanyada de convulsions i atàxia cerebel·losa.
  • ca  síndrome de Foix-Chavany-Marie, n f
  • ca  diplegia faciolinguofaringomasticatòria, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de l'opercle anterior, n f sin. compl.
  • es  síndrome de Foix-Chavany-Marie, n m
  • en  Foix-Chavany-Marie syndrome

Fisioteràpia

Definición
Síndrome neurològica caracteritzada per la pèrdua del control voluntari de l'activitat muscular facial, lingual, masticatòria, faríngia i, a vegades, ocular, produïda per lesions perisilvianes anteriors i bilaterals que afecten el còrtex motor primari en els opercles frontal i parietal.

Nota

  • Les causes més habituals de la síndrome de Foix-Chavany-Marie són la polimicrogíria opercular bilateral i l'infart opercular bilateral.