esquena
esquena
Anatomia humana
- ca esquena, n f
- es espalda
- en back
- TA dorsum
Anatomia humana
esquena
esquena
Salut bàsica
- ca esquena, n f
- es espalda, n f
- fr dos, n m
- en back, n
Salut bàsica
Definición
Part posterior del cos humà compresa entre les espatlles i la cintura.
esquinç
esquinç
Fisioteràpia
- ca esquinç, n m
- es esguince, n m
- en sprain
Fisioteràpia
Definición
Lesió produïda per una torçada o distensió violenta d'una articulació, sense luxació i amb possible ruptura d'algun lligament o de fibres musculars periarticulars.
esquinç de Schlatter
esquinç de Schlatter
Fisioteràpia
- ca malaltia d'Osgood-Schlatter, n f
- ca apofisitis tibial anterior dels adolescents, n f sin. compl.
- ca esquinç de Schlatter, n m sin. compl.
- ca malaltia de Schlatter, n f sin. compl.
- ca osteocondrosi del tubercle tibial anterior, n f sin. compl.
- es apofisitis tibial anterior, n f
- es enfermedad de Osgood-Schlatter, n f
- es enfermedad de Schlatter, n f
- es osteocondrosis de la tuberosidad tibial, n f
- en apophysitis of the tibial tubercle
- en Osgood-Schlatter disease
- en Osgood-Schlatter syndrome
- en Schlatter disease
- en Schlatter sprain
Fisioteràpia
Definición
Osteocondrosi del tubercle anterior de la tíbia, sovint bilateral, que apareix en adolescents entre els 12 i els 15 anys.
Nota
- La malaltia d'Osgood-Schlatter es guareix habitualment de forma espontània.
esquinç del genet
esquinç del genet
Fisioteràpia
- ca esquinç del genet, n m
- es esguince del jinete, n m
- en rider's sprain
Fisioteràpia
Definición
Esquinç del múscul adductor mitjà de la cuixa, com a conseqüència d'haver muntat a cavall.
esquinç juxtaepifisial d'Ollier
esquinç juxtaepifisial d'Ollier
Fisioteràpia
- ca esquinç juxtaepifisial d'Ollier, n m
- es esguince yuxtaepifisario, n m
- en juxtaepiphyseal sprain
Fisioteràpia
Definición
Esquinç que ocorre en l'edat infantil, amb despreniment del periosti i la subsegüent formació d'un hematoma.
esquindilesi
esquindilesi
Anatomia humana
- ca esquindilesi, n f
- es esquindelesis
- en schindylesis
- TA schindylesis
Anatomia humana
esquistorraquis
esquistorraquis
Fisioteràpia
- ca espina bífida, n f
- ca esquistorraquis, n m sin. compl.
- ca raquísquisi, n f sin. compl.
- es espina bífida, n f
- en cleft spine
- en hydrocele spinalis
- en spina bifida
Fisioteràpia
Definición
Malformació congènita consistent en una fissura del raquis, localitzada preferentment a la regió lumbosacra, causada per la manca de soldadura d'un o més arcs vertebrals, a través de la qual fan hèrnia, sota la forma d'un tumor més o menys voluminós, les meninges i a vegades la medul·la espinal o ambdues estructures.
Nota
- Les hèrnies formades a través de l'espina bífida reben denominacions diferents segons l'estructura afectada. L'hèrnia de les meninges s'anomena meningocele, la de la medul·la espinal, mielocele, i la de les meninges i la medul·la espinal, mielomeningocele.
esquizofàsia
esquizofàsia
Psiquiatria
- ca esquizofàsia, n f
- es esquizofasia, n f
- fr schizophasie, n f
- en schizophasia, n
- de Schizophasie, n f
Psiquiatria
Definición
Alteració de la producció del llenguatge caracteritzada per un discurs incoherent i incomprensible, pròpia d'algunes formes d'esquizofrènia.
esquizofrènia
esquizofrènia
Psiquiatria
- ca esquizofrènia, n f
- es esquizofrenia, n f
- fr schizophrénie, n f
- en schizophrenia, n
- de Schizophrenie, n f
Psiquiatria
Definición
Psicosi caracteritzada per un conjunt de signes i símptomes associats a una pèrdua de contacte amb la realitat i un deteriorament de l'activitat laboral o social.
Nota
- D'entre els trastorns mentals més greus, l'esquizofrènia és el trastorn mental crònic més freqüent. La simptomatologia és variada i pot incloure deliris, al·lucinacions, llenguatge i comportament desorganitzat o catatonia, aplanament afectiu, alògia i abúlia.
