estímul
estímul
Neurociència
- ca estímul, n m
- es estímulo
- en stimulus
Neurociència
Definición
Factor, intern o extern, capaç de produir una resposta funcional o conductual en un receptor, un teixit, un òrgan o un organisme sencer.
estímul adequat
estímul adequat
Neurociència
- ca estímul adequat, n m
- es estímulo adecuado
- en adequate stimulus
Neurociència
Definición
Estímul al qual un determinat tipus de receptor és sensible i respon de manera eficaç.
estímul apetitiu
estímul apetitiu
Neurociència
- ca estímul apetitiu, n m
- es estímulo apetitivo
- en appetitive stimulus
Neurociència
Definición
Estímul agradable i desitjable per a l'organisme que provoca respostes motores d'apropament i respostes emocionals de plaer.
estímul aversiu
estímul aversiu
Neurociència
- ca estímul aversiu, n m
- es estímulo aversivo
- en aversive stimulus
Neurociència
Definición
Estímul desagradable i indesitjable per a l'organisme que provoca respostes motores de rebuig o d'allunyament i respostes emocionals de disgust.
estímul condicionat
estímul condicionat
Neurociència
- ca estímul condicionat, n m
- es estímulo condicionado
- en conditioned stimulus
Neurociència
Definición
Estímul que, després de l'associació repetida amb un estímul incondicionat, és capaç de provocar una resposta similar a la provocada per aquest darrer i que inicialment no era capaç de produir.
Nota
- En el condicionament clàssic s'associen estímuls condicionats a estímuls incondicionats perquè els estímuls condicionats provoquin la resposta dels estímuls incondicionats.
estímul efectiu
estímul efectiu
Neurociència
- ca estímul efectiu, n m
- es estímulo efectivo
- en effective stimulus
Neurociència
Definición
Estímul d'una intensitat o modalitat determinades que, aplicat sobre un receptor, és capaç de produir un increment o disminució de la resposta de descàrrega de potencials d'acció d'aquest receptor.
Nota
- L'estímul efectiu més potent és aquell que produeix la màxima freqüència o la inhibició de les descàrregues de potencials d'acció sobre el receptor adequat.
estímul fòbic
estímul fòbic
Psiquiatria
- ca estímul fòbic, n m
- es estímulo fóbico, n m
- fr stimulus phobique, n m
- en phobic stimulus, n
- de Angstreiz, n m
Psiquiatria
Definición
Objecte, activitat o situació temuda d'una manera persistent i irracional.
estímul incondicionat
estímul incondicionat
Neurociència
- ca estímul incondicionat, n m
- es estímulo incondicionado
- en unconditioned stimulus
Neurociència
Definición
Estímul capaç de provocar una resposta específica i independent de qualsevol condicionament de manera natural, consistent i reproduïble.
Nota
- Els estímuls incondicionats provoquen generalment una resposta del sistema nerviós autònom, com ara salivació, increment del batec cardíac o canvi de la pressió arterial.
estímul nociu
estímul nociu
Neurociència
- ca estímul nociu, n m
- es estímulo nocivo
- en noxious stimulus
Neurociència
Definición
Estímul que lesiona els teixits normals.
estímul sensorial
estímul sensorial
Neurociència
- ca estímul sensorial, n m
- es estímulo sensorial
- en sensory stimulus
Neurociència
Definición
Estímul consistent en un canvi energètic capaç d'activar un receptor sensorial i generar una resposta cel·lular.
Nota
- El canvi energètic que genera un estímul sensorial pot tenir diferent naturalesa. Es distingeix entre estímuls mecànics, tèrmics, somestèsics, visuals, químics o sonors.
