Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hipertropia, n f
  • es  hipertropía
  • en  hypertropia

Oftalmologia

Definición
Estrabisme en què l'eix visual es desvia permanentment cap amunt.
  • ca  hiperventilació, n f
  • es  hiperventilación
  • fr  hyperventilation
  • en  hyperventilation

Infermeria

Definición
Excés del volum respiratori com a conseqüència d'un increment de la freqüència o de la profunditat dels moviments respiratoris, que pot ser un signe de diverses patologies.
  • ca  hiperventilació, n f
  • es  hiperventilación, n f
  • en  hyperventilation

Fisioteràpia

Definición
Respiració ràpida i generalment poc profunda que condueix a una reducció de la tensió de diòxid de carboni, que eventualment pot produir una alcalosi.

Nota

  • 1. En individus predisposats, la hiperventilació pot provocar un accés epilèptic o una tetània.
  • 2. La denominació hiperventilació sovint s'utilitza com a sinònim d'hiperpnea.
  • ca  hipervigilància, n f
  • es  hipervigilancia, n f
  • fr  hypervigilance, n f
  • en  hypervigilance, n
  • de  Hypervigilanz, n f

Psiquiatria

Definición
Intensificació de l'alerta amb una exageració de la resposta d'alarma, caracteritzada per una sensació subjectiva de claredat mental i acompanyada d'un increment en l'activitat motora i verbal.
  • ca  hipnosedant, n m
  • es  hipnosedante, n m
  • fr  hypnosédatif, n m
  • en  hypnosedative, n
  • de  Hypnosedativa, n pl

Psiquiatria

Definición
Psicofàrmac amb acció combinada hipnòtica i sedant que s'utilitza tant en el tractament de l'ansietat com en el de l'insomni.
  • ca  hipnosi, n f
  • es  hipnosis, n f
  • fr  hypnose, n f
  • en  hypnosis, n
  • de  Hypnose, n f

Psiquiatria

Definición
Estat de son profund produït artificialment durant el qual es presenten modificacions de l'atenció, de la memòria o un augment de la susceptibilitat a la suggestió, que s'utilitza amb finalitats terapèutiques.
  • ca  hipnòtic, n m
  • es  hipnótico
  • en  hypnotic

Neurociència

Definición
Substància que actua com a depressor del sistema nerviós central i que provoca el son mitjançant la disminució de l'activitat de l'escorça cerebral.
  • ca  hipnòtic, n m
  • ca  somnífer, n m sin. compl.
  • es  hipnótico
  • es  somnífero
  • fr  hypnotique
  • fr  somnifère
  • en  hypnotic

Infermeria

Definición
Fàrmac o agent que provoca el son.
  • ca  hipnòtic, n m
  • es  hipnótico, n m
  • fr  hypnotique, n m
  • en  hypnotic, n
  • de  Hypnotika, n pl

Psiquiatria

Definición
Psicofàrmac o agent que actua com a depressor del sistema nerviós central i que provoca el son mitjançant la disminució de l'activitat de l'escorça cerebral.
  • ca  hipoactivitat, n f
  • es  hipoactividad, n f
  • fr  hypoactivité, n f
  • en  hypoactivity, n
  • de  Hypoaktivität, n f

Psiquiatria

Definición
Disminució persistent de l'activitat motora.