incapacitació parcial
incapacitació parcial
Salut mental i addiccions
- ca modificació parcial de la capacitat, n f
- ca incapacitació parcial, n f sin. compl.
- es incapacitación parcial, n f
- es modificación parcial de la capacidad, n f
- es modificación parcial de la capacidad de obrar, n f
- en partial deprivation of legal capacity, n
Salut mental i addiccions
Definición
Modificació de la capacitat que té lloc quan una persona no pot governar-se per si mateixa en determinats actes.
Nota
- 1. La modificació parcial de la capacitat afecta àrees de la vida concretes, com ara la cura de la salut o la protecció del patrimoni.
- 2. La modificació parcial de la capacitat comporta la institució de la curatela o la tutela.
incapacitació total
incapacitació total
Salut mental i addiccions
- ca modificació total de la capacitat, n f
- ca incapacitació total, n f sin. compl.
- es incapacitación total, n f
- es modificación total de la capacidad, n f
- es modificación total de la capacidad de obrar, n f
- en total deprivation of legal capacity, n
Salut mental i addiccions
Definición
Modificació de la capacitat que té lloc quan una persona no pot governar-se per si mateixa en cap acte.
Nota
- La modificació total de la capacitat comporta la institució de la tutela.
incapacitat
incapacitat
Salut mental i addiccions
- ca incapacitat, n f
- es incapacidad, n f
- fr incapacité, n f
- en incapacity, n
Salut mental i addiccions
Definición
Manca total o parcial de la capacitat d'obrar d'una persona, determinada per una sentència judicial de modificació de la capacitat.
incapacitat
incapacitat
COVID-19
- ca incapacitat, n f
- oc incapacitat, n f
- es incapacidad, n f
- fr incapacité, n f
- gl incapacidade, n f
- pt incapacidade, n f
- en disability, n
- nl ongeschiktheid, n
- eu ezintasun, n
- ar عجز
COVID-19
Definición
Impossibilitat total o parcial d'una persona de desenvolupar la seva feina habitual a causa d'un accident o d'una malaltia.
incapacitat | incapacitada
incapacitat | incapacitada
Bioètica
- ca persona incapacitada, n f
- ca incapacitat | incapacitada, n m, f sin. compl.
- es incapacitado | incapacitada, n m, f
- es persona incapacitada, n f
- en incapacitated, n
Bioètica
Definición
Persona privada totalment o parcialment de capacitat legal a partir d'una sentència judicial d'incapacitació.
incapacitat laboral
incapacitat laboral
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
- ca incapacitat laboral, n f
- es incapacidad laboral, n f
- fr incapacité de travail, n f
- fr incapacité professionnelle, n f
- en incapacity to work, n
- en occupational disability, n
- en vocational disablement, n
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
Definición
Impossibilitat total o parcial de fer una feina a causa d'una malaltia, d'un accident o de maternitat.
incapacitat permanent
incapacitat permanent
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
- ca incapacitat permanent, n f
- es incapacidad permanente, n f
- fr incapacité permanente, n f
- en permanent disability, n
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
Definición
Situació en què es troba un treballador quan, després d'haver estat sotmès al tractament mèdic prescrit, presenta reduccions anatòmiques greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral.
Nota
- Segons el grau de qualificació de la incapacitat, la incapacitat permanent es classifica en incapacitat permanent parcial, incapacitat permanent total, incapacitat total qualificada, incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
incapacitat permanent
incapacitat permanent
COVID-19
- ca incapacitat permanent, n f
- ca IP, n f sigla
- oc incapacitat permanenta, n f
- oc IP, n f sigla
- es incapacidad permanente, n f
- es IP, n f sigla
- fr incapacité permanente, n f
- gl incapacidade permanente, n f
- gl IP, n f sigla
- ptPT incapacitação permanente, n f
- ptPT IP, n f sigla
- ptBR incapacidade permanente, n f
- en permanent disability, n
- nl blijvende arbeidsongeschiktheid, n
- nl blijvende invaliditeit, n
- nl blijvende ongeschiktheid, n
- nl permanente arbeidsongeschiktheid, n
- nl permanente invaliditeit, n
- nl permanente ongeschiktheid, n
- eu ezintasun iraunkor, n
- eu EI, n sigla
- ar عجز دائم
COVID-19
Definición
Incapacitat derivada de la situació en què es troba un treballador quan, després d'haver estat sotmès al tractament mèdic prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral.
Nota
- Segons el grau de qualificació de la incapacitat, la incapacitat permanent es classifica en incapacitat permanent parcial, incapacitat permanent total, incapacitat total qualificada, incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
incapacitat temporal
incapacitat temporal
COVID-19
- ca incapacitat temporal, n f
- ca IT, n f sigla
- oc incapacitat temporau, n f
- oc IT, n f sigla
- es incapacidad temporal, n f
- es IT, n f sigla
- fr incapacité temporaire, n f
- gl incapacidade temporal, n f
- gl IT, n f sigla
- pt incapacidade temporária, n f
- pt IT, n f sigla
- en temporary disability, n
- nl tijdelijke arbeidsongeschiktheid, n
- nl tijdelijke invaliditeit, n
- nl tijdelijke ongeschiktheid, n
- eu aldi baterako ezintasun, n
- eu ABE, n sigla
- ar عجز مؤقت
COVID-19
Definición
Incapacitat derivada de la situació en què es troba un treballador quan no pot treballar transitòriament a causa d'un accident o una malaltia i necessita assistència sanitària, a efectes de les prestacions de la Seguretat Social.
incertesa
incertesa
Bioètica
- ca incertesa, n f
- es incertidumbre, n f
- en uncertainty, n
Bioètica
Definición
Percepció de la incapacitat de donar una explicació acurada o de prendre una decisió correcta a partir de la informació existent.
Nota
- La incertesa és un dels fonaments científics i la justificació ètica de la recerca, especialment dels assaigs clínics.
