Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  Organització Mundial de la Salut, n f
  • ca  OMS, n f sigla
  • es  Organización Mundial de la Salud
  • es  OMS sigla
  • en  World Health Organization
  • en  WHO sigla

Recerca clínica de medicaments

Definición
Organisme de l'Organització de les Nacions Unides que té com a finalitat promoure i gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a escala mundial.
  • ca  Organització Mundial de la Salut, n f
  • ca  OMS, n f sigla
  • oc  Organizacion Mondiala de la Salut, n f
  • oc  OMS, n f sigla
  • es  Organización Mundial de la Salud, n f
  • es  OMS, n f sigla
  • fr  Organisation Mondiale de la Santé, n f
  • fr  OMS, n f sigla
  • gl  Organización Mundial da Saúde, n f
  • gl  OMS, n f sigla
  • pt  Organização Mundial de Saúde, n f
  • pt  OMS, n f sigla
  • ptBR  Organização Mundial da Saúde, n f
  • en  World Health Organization, n
  • en  WHO, n sigla
  • nl  Wereldgezondheidsorganisatie, n
  • nl  WGO, n sigla
  • eu  Munduko Osasun Erakundea, n
  • eu  MOE, n sigla
  • ar  منظمة الصحة العالمية

COVID-19

Definición
Organisme de l'Organització de les Nacions Unides que té com a finalitat promoure i gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a escala mundial.
  • ca  organoclorat -ada, adj
  • es  organoclorado -da, adj
  • fr  organochloré -ée, adj
  • en  organochlorine, adj

Seguretat alimentària

Definición
Dit d'un compost orgànic que conté clor dins la seva molècula.

Nota

  • 1. Tipus de contaminant: Els compostos organoclorats es consideren contaminants orgànics persistents. Són molt resistents a la degradació química i biològica, per la qual cosa són molt persistents en el medi ambient i són objecte de bioacumulació i bioamplificació al llarg de la cadena tròfica. Alguns compostos organoclorats poden danyar la capa d'ozó.
  • 2. Efectes en la salut humana: Els compostos organoclorats són altament tòxics per a les persones.
  • ca  organofluorat -ada, adj
  • es  organofluorado -da, adj
  • fr  organofluoré -ée, adj
  • en  organofluorine, adj

Seguretat alimentària

Definición
Dit d'un compost orgànic que conté fluor dins la seva molècula.

Nota

  • 1. Els compostos organofluorats constitueixen un grup molt divers, dins del qual hi podem trobar els fluorocarbonis i els compostos monofluorats sintetitzats biològicament.

  • 2. Tipus de contaminant: Els compostos organofluorats es consideren contaminants orgànics persistents. Són molt resistents a la degradació química i biològica, per la qual cosa són molt persistents en el medi ambient i són objecte de bioacumulació i bioamplificació al llarg de la cadena tròfica. Alguns compostos organofluorats poden danyar la capa d'ozó.
  • 3. Efectes en la salut humana: Els compostos organofluorats són altament tòxics per a les persones.
  • ca  organofosforat -ada, adj
  • es  organofosforado -da, adj
  • fr  organophosphoré -ée, adj
  • en  organophosphorus, adj

Seguretat alimentària

Definición
Dit d'un compost orgànic que conté fòsfor dins la seva molècula.

Nota

  • 1. Presència en el medi ambient: Els compostos organofosforats són poc persistents en el medi ambient, ja que es descomponen amb facilitat en contacte amb la llum del sol, l'aire i el sòl.
  • 2. Efectes en la salut humana: Els compostos organofosforats són altament tòxics per a les persones.
  • ca  organolèptic -a, adj
  • es  organoléptico -ca, adj
  • fr  organoleptique, adj
  • en  organoleptic, adj
  • en  sensory, adj

Seguretat alimentària

Definición
Dit d'una propietat d'un aliment que pot ser percebuda pels òrgans dels sentits.

Nota

  • Són propietats organolèptiques el color, l'aroma, el gust o la textura.
  • ca  Òrganon, n m

Homeopatia

Definición
Nom amb què es coneix el conjunt de les sis edicions del llibre Organon der rationellen Heilkunde de S. Hahnemann, en què s'exposen els principis doctrinals de l'homeopatia, el mètode d'elaboració i experimentació de substàncies medicamentoses, la descripció de l'origen i els tipus de malalties i la tècnica de la presa del cas.

Nota

  • La primera edició es va publicar a Leipzig l'any 1810. La cinquena edició es va publicar a Coethen l'any 1833 i ha estat una de les edicions més conegudes i utilitzades. La sisena va ser completada per S. Hahnemann a París l'any 1842, poc més d'any i mig abans de morir. Per diverses circumstàncies aquesta darrera edició no es va publicar fins a l'any 1920. En aquesta edició s'inclou el tractament i el mètode d'elaboració de medicaments a partir de l'escala Q.
  • ca  organoteràpia, n f
  • es  organoterapia
  • fr  organothérapie
  • en  organotherapy

Homeopatia

Definición
Mètode terapèutic consistent a tractar un òrgan malalt mitjançant un remei organoteràpic.

Nota

  • Es considera que és una homeoteràpia i s'utilitza especialment a França i als països de la seva influència, així com a Alemanya.
  • ca  organotropisme, n m
  • es  organotropismo
  • fr  affinité d'organe
  • fr  organotropisme
  • en  organ affinity
  • en  organotropism

Homeopatia

Definición
Afinitat electiva d'un medicament sobre un òrgan o un conjunt d'òrgans determinat.

Nota

  • Una dinamització que conté una dosi ponderable de substància medicamentosa té generalment una acció organotròpica. Per exemple, Phosphorus amb una dinamització baixa actua sobre el sistema hepàtic i Ceanothus americanus, sobre la melsa.
  • ca  òrgans dels sentits, n m pl
  • es  órganos de los sentidos
  • en  sense organs
  • TA  organa sensuum

Anatomia humana