otoemissió
otoemissió
Otorrinolaringologia
- ca otoemissió, n f
- ca emissió acústica, n f sin. compl.
- es emisión acústica
- es otoemisión
- en otoacoustic emission
Otorrinolaringologia
Definición
Emissió de so que es produeix a l'orella, que es pot captar al conducte auditiu extern i que s'atribueix a l'acció de les cèl·lules ciliades externes.
Nota
- La mesura de l'otoemissió permet diagnosticar la sordesa en els nadons.
otoesclerosi
otoesclerosi
Otorrinolaringologia
- ca otoesclerosi, n f
- ca otoespongiosi, n f sin. compl.
- es otosclerosis
- en otosclerosis
Otorrinolaringologia
Definición
Afecció consistent en la fixació òssia de la base de l'estrep al laberint ossi, que provoca sordesa de transmissió.
Nota
- L'otoesclerosi és la causa més freqüent de sordesa de transmissió en persones adultes.
otoespongiosi
otoespongiosi
Otorrinolaringologia
- ca otoesclerosi, n f
- ca otoespongiosi, n f sin. compl.
- es otosclerosis
- en otosclerosis
Otorrinolaringologia
Definición
Afecció consistent en la fixació òssia de la base de l'estrep al laberint ossi, que provoca sordesa de transmissió.
Nota
- L'otoesclerosi és la causa més freqüent de sordesa de transmissió en persones adultes.
otogènic -a
otogènic -a
Otorrinolaringologia
- ca otogènic -a, adj
- es otogénico
- en otogenous
Otorrinolaringologia
Definición
Originat a l'orella.
otohematoma
otohematoma
Otorrinolaringologia
- ca otohematoma, n m
- es otohematoma
- en otohematome
Otorrinolaringologia
Definición
Hematoma produït per un traumatisme al pavelló de l'orella.
otòleg | otòloga
otòleg | otòloga
Otorrinolaringologia
- ca otòleg | otòloga, n m, f
- es otólogo
- en otologist
Otorrinolaringologia
Definición
Especialista en otologia.
otòlit
otòlit
Otorrinolaringologia
- ca otòlit, n m
- es otolito
- en otolith
Otorrinolaringologia
Definición
Estatocònia d'una certa grandària.
otologia
otologia
Otorrinolaringologia
- ca otologia, n f
- es otología
- en otology
Otorrinolaringologia
Definición
Branca de l'otorrinolaringologia que s'ocupa de l'orella i les seves malalties.
otomicosi
otomicosi
Otorrinolaringologia
- ca otomicosi, n f
- es otomicosis
- en otomycosis
Otorrinolaringologia
Definición
Infecció del conducte auditiu extern produïda per fongs.
otomicroscopi
otomicroscopi
Otorrinolaringologia
- ca otomicroscopi, n m
- es otomicroscopio
- en otomicroscope
Otorrinolaringologia
Definición
Microscopi d'exploració i quirúrgic emprat especialment per a visualitzar millor l'orella.
