Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación
  • ca  parèsia suprabulbar congènita, n f
  • es  paresia suprabulbar congénita, n f
  • en  congenital suprabulbar paresis

Fisioteràpia

Definición
Síndrome hereditària autosòmica dominant, que es presenta clínicament de forma congènita o durant la infantesa, caracteritzada per convulsions, microcefàlia, signes d'afectació piramidal, disàtria, parèsia facial i bulbar, i retards mental i del desenvolupament.

Nota

  • Algunes vegades, la parèsia suprabulbar congènita s'associa amb sordesa.
  • ca  parestèsia, n f
  • es  parestesia, n f
  • en  paresthesia

Fisioteràpia

Definición
Anomalia de la percepció de les sensacions sense que hi hagi un estímul previ, caracteritzada per la sensació de pessigolleig o formigueig.

Nota

  • Les parestèsies persistents obeeixen a una lesió neurològica i cal efectuar una exploració clínica per tal d'identificar si l'alteració correspon a l'àrea innervada per un plexe nerviós, una anella nerviosa o un o diversos nervis perifèrics.
  • ca  parestèsia, n f
  • es  parestesia
  • en  paresthesia

Neurociència

Definición
Anomalia de la percepció sensorial caracteritzada per una sensació de pessigolleig o de formigueig en alguna part del cos sense que hi hagi un estímul previ, causada per una lesió en el sistema nerviós.
  • ca  parestèsia, n f
  • es  parestesia
  • fr  paresthésie
  • en  paresthesia

Infermeria

Definición
Anomalia de la percepció de les sensacions, generalment sense que hi hagi un estímul previ, caracteritzada per la sensació de pessigolleig o formigueig.

Nota

  • Les parestèsies persistents obeeixen a una lesió neurològica i cal efectuar una exploració clínica per a identificar si l'alteració correspon a l'àrea innervada per un plexe nerviós, una anella nerviosa o un o diversos nervis perifèrics.
  • ca  meràlgia parestèsica, n f
  • ca  claudicació de Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Bernhardt-Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Roth-Bernhardt, n f sin. compl.
  • ca  parestèsia de Bernhardt, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Roth, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Roth-Bernhardt, n f sin. compl.
  • es  meralgia parestésica, n f
  • es  síndrome de Bernhardt-Roth, n m
  • es  síndrome de Roth, n m
  • en  Bernhardt disease
  • en  Bernhardt-Roth disease
  • en  Bernhardt-Roth syndrome
  • en  meralgia paresthesica
  • en  Roth disease
  • en  Roth-Bernhardt disease

Fisioteràpia

Definición
Parestèsia que afecta el territori de distribució del nervi femorocutani de la cara externa de la cuixa en forma de formigó, cremor o descàrrega elèctrica.

Nota

  • 1. La causa exacta de la meràlgia parestèsica és incerta, per bé que s'ha atribuït a una lesió d'atrapament del nervi al seu pas per sota del lligament de Fal·lopi o quan perfora la fàscia lata. La pressió sobre el nervi, entre les dues espines ilíaques anteriors, pot provocar la parestèsia.
  • 2. Per regla general, els símptomes de la meràlgia parestèsica remeten espontàniament.
  • 3. Rarament, la meràlgia parestèsica consisteix en un dolor que apareix en el bipedisme o la marxa i que cedeix amb el repòs.
  • ca  parestèsia periòtica, n f
  • es  parestesia periótica

Otorrinolaringologia

Definición
Trastorn consistent en la percepció anòmala de sensacions tàctils al voltant de l'orella, que provoca una sensació d'encartronament, produït, generalment, per un tap de cerumen.
  • ca  paret, n f
  • es  pared
  • en  paries
  • en  wall

Anatomia humana

  • ca  paret carotídia de la cavitat timpànica, n f
  • ca  paret anterior de la cavitat timpànica, n f sin. compl.
  • es  pared anterior de la cavidad timpánica
  • es  pared carotídea de la cavidad timpánica
  • en  anterior wall of the tympanic cavity
  • TA  paries caroticus cavitatis tympanicae

Otorrinolaringologia

Definición
Paret que limita la part anterior de la cavitat timpànica, formada pel conducte carotidi i per l'orifici timpànic de la trompa auditiva.
  • ca  paret carotídia de la cavitat timpànica, n f
  • ca  paret anterior de la cavitat timpànica, n f sin. compl.
  • es  pared anterior de la cavidad timpánica
  • es  pared carotídea de la cavidad timpánica
  • en  anterior wall of the tympanic cavity
  • TA  paries caroticus cavitatis tympanicae

Otorrinolaringologia

Definición
Paret que limita la part anterior de la cavitat timpànica, formada pel conducte carotidi i per l'orifici timpànic de la trompa auditiva.
  • ca  paret externa del conducte coclear, n f
  • es  pared externa del conducto coclear
  • en  external wall of the cochlear duct
  • TA  paries externus ductus cochlearis

Otorrinolaringologia

Definición
Paret del conducte coclear que sosté l'estria vascular i que és adjacent a la paret externa de la còclea.