sensitiu -iva
sensitiu -iva
Neurociència
- ca sensorial, adj
- ca sensitiu -iva, adj sin. compl.
- es sensitivo
- es sensorial
- en sensory
Neurociència
Definición
Relatiu o pertanyent a la sensibilitat, a les sensacions o als òrgans dels sentits
sensor
sensor
Neurociència
- ca sensor, n m
- es sensor
- en sensor
Neurociència
Definición
Zona especialitzada d'una estructura que té la funció de transformar l'energia original d'un tipus d'estímul en un senyal elèctric.
Nota
- Són exemples de sensors els de pressió, acceleració, pH, temperatura o glucosa.
sensor
sensor
Equip respiratori i d'anestèsia
- ca sensor, n m
- ca transductor, n m sin. compl.
- es sensor, n m
- es transductor, n m sin. compl.
- fr capteur, n m
- fr transducteur, n m sin. compl.
- en sensor, n
- en transducer, n
Equip respiratori i d'anestèsia
Definición
Component que transforma una magnitud física o química detectada en un senyal elèctric.
sensor del pulsioxímetre
sensor del pulsioxímetre
Equip respiratori i d'anestèsia
- ca sensor del pulsioxímetre, n m
- es sensor del pulsioxímetro, n m
- fr capteur de l'oxymètre de pouls, n m
- en pulse oximeter probe, n
Equip respiratori i d'anestèsia
Definición
Component que conté la part d'un pulsioxímetre destinada a entrar en contacte directe amb un pacient.
Nota
- Per a alguns pulsioxímetres, el sensor es pot considerar un accessori.
sensor molecular
sensor molecular
Neurociència
- ca sensor molecular, n m
- es sensor molecular
- en molecular sensor
Neurociència
Definición
Sensor constituït per una proteïna de membrana que detecta un tipus determinat d'estímul mitjançant el reconeixement d'una estructura molecular concreta.
sensori
sensori
Psiquiatria
- ca sensori, n m
- es sensorio, n m
- fr sensorium, n m
- en sensorium, n
- de Sensorium, n n
Psiquiatria
Definición
Focus intel·lectual i centre de les sensacions, identificable anatòmicament amb el cervell.
sensorial
sensorial
Neurociència
- ca sensorial, adj
- ca sensitiu -iva, adj sin. compl.
- es sensitivo
- es sensorial
- en sensory
Neurociència
Definición
Relatiu o pertanyent a la sensibilitat, a les sensacions o als òrgans dels sentits
sentiment
sentiment
Psiquiatria
- ca sentiment, n m
- es sentimiento, n m
- fr sentiment, n m
- en feeling, n
- de Gefühl, n n
Psiquiatria
Definición
Experiència subjectiva de l'emoció, estable i més o menys duradora, que no va acompanyada de símptomes somàtics emocionals.
sentir
sentir
Otorrinolaringologia
- ca oir, v tr
- ca sentir, v tr
- es oír
- es sentir
- en hear, to
Otorrinolaringologia
Definición
Percebre els sons pel sentit de l'oïda.
Nota
- Convé distingir oir, que designa l'acció de sentir sons, d'escoltar, que es refereix a la consciència de sentir i de reconèixer aquests sons.
sentir-hi
sentir-hi
Otorrinolaringologia
- ca sentir-hi, v intr
- es oír
- en hear, to
Otorrinolaringologia
Definición
Posseir el sentit de l'oïda.
