teràpia de consciència plena
teràpia de consciència plena
Psiquiatria
- ca teràpia d'atenció plena, n f
- ca teràpia de consciència plena, n f
- es terapia de atención plena, n f
- es terapia de conciencia plena, n f
- es terapia de mindfulness, n f
- fr thérapie basée sur la pleine conscience, n f
- en mindfulness-based therapy, n
- de Achtsamkeitsbasierte Therapie, n f
Psiquiatria
Definición
Teràpia centrada en l'enfocament sense prejudicis de l'atenció i la consciència en els pensaments, les emocions i les sensacions que es produeixen en el moment present.
teràpia de parella
teràpia de parella
Psiquiatria
- ca teràpia de parella, n f
- es terapia de pareja, n f
- fr thérapie de couple, n f
- en marital therapy, n
- de Paartherapie, n f
Psiquiatria
Definición
Psicoteràpia conjunta consistent a millorar la interrelació entre els membres d'una parella quan es produeix un conflicte en qualsevol dels àmbits que comparteixen.
teràpia de resolució de problemes
teràpia de resolució de problemes
Psiquiatria
- ca teràpia de resolució de problemes, n f
- es psicoterapia de resolución de problemas, n f
- fr thérapie de résolution de problèmes, n f
- en problem-solving therapy, n
- de Problemlösetherapie, n f
Psiquiatria
Definición
Teràpia cognitivoconductual de durada breu consistent a facilitar a l'individu o al grup mitjans efectius per a fer front als problemes de la vida diària, utilitzada en una gran varietat de trastorns mentals.
Nota
- La teràpia de resolució de problemes inclou les fases següents: orientació cap al problema, definició i formulació, generació de solucions alternatives, presa de decisions i execució-verificació de la solució.
teràpia dialèctica conductual
teràpia dialèctica conductual
Psiquiatria
- ca teràpia dialèctica conductual, n f
- es terapia dialéctica conductual, n f
- fr thérapie comportementale dialectique, n f
- en dialectical behavior therapy, n
- de Dialektisch-Behaviorale Therapie, n f
Psiquiatria
Definición
Teràpia cognitivoconductual individual o en grup consistent a reduir el comportament autodestructiu d'individus amb trastorn límit de la personalitat.
teràpia dirigida
teràpia dirigida
Càncer
- ca teràpia dirigida, n f
- ca teràpia dirigida molecularment, n f sin. compl.
- es terapia dirigida, n f
- es terapia dirigida molecularmente, n f
- es terapia molecular dirigida, n f
- es tratamiento dirigido, n m
- es tratamiento selectivo, n m
- fr thérapie ciblée, n f
- en molecularly targeted therapy, n
- en targeted therapy, n
Càncer
Definición
Tractament que actua selectivament sobre proteïnes o gens específics essencials per al creixement i la supervivència de les cèl·lules canceroses, amb l'objectiu de destruir-les o d'impedir que es multipliquin, sense afectar de manera significativa les cèl·lules sanes.
Nota
- 1. La majoria de teràpies dirigides consisteixen en anticossos monoclonals o en medicaments micromoleculars, adreçats a molècules molt petites que penetren en les cèl·lules amb facilitat pera unir-se a dianes específiques.
- 2. Les teràpies dirigides són la base de l'oncologia de precisió.
teràpia dirigida molecularment
teràpia dirigida molecularment
Càncer
- ca teràpia dirigida, n f
- ca teràpia dirigida molecularment, n f sin. compl.
- es terapia dirigida, n f
- es terapia dirigida molecularmente, n f
- es terapia molecular dirigida, n f
- es tratamiento dirigido, n m
- es tratamiento selectivo, n m
- fr thérapie ciblée, n f
- en molecularly targeted therapy, n
- en targeted therapy, n
Càncer
Definición
Tractament que actua selectivament sobre proteïnes o gens específics essencials per al creixement i la supervivència de les cèl·lules canceroses, amb l'objectiu de destruir-les o d'impedir que es multipliquin, sense afectar de manera significativa les cèl·lules sanes.
Nota
- 1. La majoria de teràpies dirigides consisteixen en anticossos monoclonals o en medicaments micromoleculars, adreçats a molècules molt petites que penetren en les cèl·lules amb facilitat pera unir-se a dianes específiques.
- 2. Les teràpies dirigides són la base de l'oncologia de precisió.
teràpia electroconvulsiva
teràpia electroconvulsiva
Neurociència
- ca teràpia electroconvulsiva, n f
- ca electroxoc, n m sin. compl.
- ca TEC, n f sigla
- es electroshock
- es TEC
- es terapia electroconvulsiva
- en ECT
- en electroconvulsive therapy
- en electroshock
Neurociència
Definición
Teràpia biològica consistent en descàrregues elèctriques a través del cervell que provoquen en el pacient crisis convulsives semblants a les crisis epilèptiques utilitzada en el tractament d'alguns trastorns mentals.
Nota
- La teràpia electroconvulsiva s'ha fet servir per a tractar els trastorns depressius, la mania i l'esquizofrènia.
teràpia electroconvulsiva
teràpia electroconvulsiva
Bioètica
- ca teràpia electroconvulsiva, n f
- ca electroxoc, n m sin. compl.
- ca TEC, n f sigla
- es electrochoque, n m
- es terapia electroconvulsiva, n f
- es tratamiento electroconvulsivo, n m
- es TEC, n f sigla
- en electroconvulsive therapy, n
- en electroshock therapy, n
- en ECT, n sigla
- en EST, n sigla
Bioètica
Definición
Teràpia biològica consistent en descàrregues elèctriques a través del cervell que provoquen crisis convulsives semblants a les crisis epilèptiques, utilitzada en el tractament d'alguns trastorns mentals.
Nota
- 1. Tot i que la teràpia electroconvulsiva en els últims anys ha esdevingut més segura i menys invasiva gràcies a la millora dels procediments utilitzats, el seu ús continua sent discutible, ja que no se'n coneixen prou bé els mecanismes d'acció i podrien existir efectes secundaris importants a llarg termini.
- 2. Quan cal recórrer a la teràpia electroconvulsiva, perquè no hi ha resposta o hi ha contraindicacions al tractament farmacològic, es requereix el consentiment informat del pacient.
teràpia electroconvulsiva
teràpia electroconvulsiva
Psiquiatria
- ca teràpia electroconvulsiva, n f
- ca electroxoc, n m sin. compl.
- ca TEC, n m sigla
- es electrochoque, n m
- es terapia electroconvulsiva, n f
- es TEC, n f sigla
- fr électrochoc, n m
- fr thérapie électroconvulsive, n f
- fr TEC, n f sigla
- en electroconvulsive therapy, n
- en electroshock, n
- en ECT, n sigla
- de Elektrokrampftherapie, n f
- de Elektroschock, n m
Psiquiatria
Definición
Teràpia biològica consistent en descàrregues elèctriques a través del cervell que provoquen en l'individu crisis convulsives semblants a les crisis comicials, utilitzada en el tractament de certs trastorns mentals, com ara la depressió, la mania i l'esquizofrènia.
teràpia espagírica
teràpia espagírica
Homeopatia
- ca espagíria, n f
- ca teràpia espagírica, n f
- es espagiria
- es terapia espagírica
- fr spagyrie
- fr spagythérapie
- fr thérapie spagyrique
- en spagyric therapy
- en spagyrics
Homeopatia
Definición
Sistema terapèutic d'origen alquímic que té una concepció holística de l'ésser humà i que es caracteritza per seguir un mètode de preparació dels medicaments consistent a separar els components de les matèries primeres i després tornar-los a reunir per mitjà de diversos procediments, amb l'objectiu d'intensificar i ampliar els seus poders curatius, i per la prescripció de medicaments segons la correspondència cosmològica amb els òrgans que es volen tractar.
Nota
-
1. Sistema descrit per Paracels a l'obra Paragranum i per J. R. Glauber a la Pharmacopeia Spagyrica.
2. En l'elaboració de tintures mare estàndard d'origen vegetal s'eliminen els residus de la planta després del procés d'espremuda, mentre que les tintures mare espagíriques contenen sals solubles obtingudes de la calcinació i incineració dels residus vegetals, de manera que s'aprofiten pràcticament tots els components de la planta original.
3. Del grec spao, 'separar', i ageiren, 'reunir'.
