astràgal
astràgal
Anatomia humana
- ca astràgal, n m
- es astrágalo
- en astragalus
- en talus
- TA talus
Anatomia humana
astràgal
astràgal
Fisioteràpia
- ca astràgal, n m
- ca taba, n f sin. compl.
- es astrágalo, n m
- es taba, n f
- en ankle bone
- en astragal
- en astragalus
- en talus
Fisioteràpia
Definición
Os del tars que articula el peu amb la cama.
Nota
- L'astràgal és articulat amb l'escafoide, el calcani i, mitjançant la politja astragalina, amb els mal·lèols de la tíbia i del peroné.
astròcit
astròcit
Neurociència
- ca astròcit, n m
- es astrocito
- en astrocyte
Neurociència
Definición
Cèl·lula de neuròglia del sistema nerviós central de forma estrellada, amb un gran nombre de prolongacions ramificades, que dona suport mecànic al teixit nerviós i suport metabòlic a les neurones, sintetitza alguns components neuronals i regula la composició iònica del medi fluid que l'envolta.
Nota
- Els astròcits intervenen en la regulació homeostàtica del sistema nerviós central mantenint la composició adequada del medi extracel·lular i la barrera hematoencefàlica. Tenen capacitat per a alliberar factors neurotròfics i precursors per a la síntesi de neurotransmissors.
astròcit fibrós
astròcit fibrós
Neurociència
- ca astròcit fibrós, n m
- es astrocito fibroso
- en fibrous astrocyte
Neurociència
Definición
Astròcit que presenta prolongacions fibroses llargues, majoritàriament paral·leles a les fibres nervioses, i abundància de feixos de filaments glials al citoplasma, localitzat a la substància blanca.
astròcit protoplasmàtic
astròcit protoplasmàtic
Neurociència
- ca astròcit protoplasmàtic, n m
- es astrocito protoplasmático
- en protoplasmic astrocyte
Neurociència
Definición
Astròcit que presenta abundància de ramificacions, escassetat de feixos de filaments glials al citoplasma i orgànuls citoplasmàtics dispersos, localitzat principalment a la substància grisa.
astròcit reactiu
astròcit reactiu
Neurociència
- ca astròcit reactiu, n m
- es astrocito reactivo
- en reactive astrocyte
Neurociència
Definición
Astròcit que s'ha transformat com a resposta a un procés neurodegeneratiu crònic o agut del sistema nerviós central i allibera molècules inhibidores de la regeneració neuronal.
astrocitoma
astrocitoma
Neurociència
- ca astrocitoma, n m
- ca tumor astrocitari, n m sin. compl.
- es astrocitoma
- es tumor astrocitario
- en astrocytic tumor
- en astrocytoma
Neurociència
Definición
Tumor del sistema nerviós central format principalment per cèl·lules histològicament similars als astròcits.
Nota
- Els astrocitomes es classifiquen, per ordre de malignitat creixent, en grau I, grau II, grau III i grau IV. El grup d'astrocitomes de grau IV està format exclusivament pels glioblastomes.
astrocitosi
astrocitosi
Neurociència
- ca astrocitosi, n f
- es astrocitosis
- en astrocytosis
Neurociència
Definición
Increment del nombre d'astròcits i hipertròfia de les projeccions astrocitàries com a reacció a una lesió degenerativa, inflamatòria, traumàtica o neoplàstica.
AT
AT
Seguretat alimentària
- ca alcaloides del tropà, n m pl
- ca AT, n m pl sigla
- es alcaloides del tropano, n m pl
- es alcaloides tropánicos, n m pl
- es TA, n m pl sigla
- fr alcaloïdes tropaniques, n m pl
- fr AT, n m pl sigla
- en tropane alkaloids, n pl
- en TA, n pl sigla
Seguretat alimentària
Definición
Conjunt d'alcaloides produïts com a metabòlits secundaris per una gran diversitat de plantes, principalment de les famílies de les brassicàcies, les cucurbitàcies, les eritroxilàcies i les solanàcies com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.
Nota
- 1. Les plantes més conegudes pel seu contingut en alcaloides del tropà són les del gènere Datura de la família de les solanàcies i, particularment, l'estramoni (Datura stramonium). S'han trobat llavors d'estramoni com a impureses en llavors de lli, soja, sorgo, mill, gira-sol i fajol.
- 2. Exposició per via alimentària: Un dels alcaloides del tropà més coneguts és la cocaïna, que es troba en les plantes de la família de les eritroxilàcies, però, a escala europea, només tenen importància en seguretat alimentària l'atropina i l'escopolamina, que es troben en plantes de la família de les solanàcies. La via d'exposició a l'atropina i l'escopolamina en les persones és a través del consum accidental de baies, fulles o arrels de plantes que en contenen, com ara la belladona (Atropa belladonna), l'estramoni (Datura stramonium) i l'herba queixalera (Hyoscyamus niger), i que sovint es confonen amb plantes de consum alimentari.
- 3. Efectes en la salut humana: La ingestió d'alcaloides del tropà pot provocar visió borrosa, nàusees, vòmits, taquicàrdia i, fins i tot, deliri i al·lucinacions.
atac de pànic
atac de pànic
Neurociència
- ca crisi d'angoixa, n f
- ca atac de pànic, n m sin. compl.
- es ataque de pánico
- es crisis de angustia
- en anxiety crisis
- en panic attack
Neurociència
Definición
Trastorn d'ansietat caracteritzat per un episodi breu, d'inici sobtat, en què es manifesta un estat d'intensa aprensió, por o pànic, associat a un sentiment de catàstrofe imminent.
Nota
- La crisi d'angoixa pot anar acompanyada de símptomes variats i manifestacions psicosomàtiques, com ara opressió precordial, taquicàrdia, palpitacions, sudoració freda, diarrea o deposicions abundoses, visió borrosa, acúfens, parestèsies, cefalàlgia o vertigen. La crisi d'angoixa pot durar entre cinc i quinze minuts o més, durant els quals el pacient necessita moure's o caminar.
