Back to top
  • ca  moviment rastafari, n m
  • ca  rastafarisme, n m
  • es  movimiento rastafari, n m
  • es  rastafarismo, n m
  • fr  mouvement rastafari, n m
  • en  rastafari movement, n
  • en  rastafarianism, n

Política > Ideologia. Règims

Definición
Moviment místic, cultural i polític propi dels negres de Jamaica i de les Antilles anglòfones, que va aparèixer als anys vint del segle XX.

Nota

  • La forma rastafari present en les denominacions i els equivalents prové de ras ('príncep') Tafari, nom de l'emperador etíop Haile Selassie abans de la seva coronació.
  • ca  rastaflauta, n m, f
  • es  perroflauta, n m, f

Sociologia

Definición
Persona que forma part d'una tribu urbana, habitualment jove i d'aspecte descuidat, que acostuma a estar al carrer acompanyada d'un gos i a vegades tocant la flauta.
  • ca  rastreig de persones, n f
  • es  rastreo de personas, n m
  • en  mantrailing, n

Protecció civil > Policia

Definición
Modalitat d'entrenament caní que consisteix a buscar persones seguint-ne el rastre.

Nota

  • El rastreig de persones amb gossos és utilitzat per la policia i els bombers.
  • ca  rata, n f
  • ca  rata de mar, n f
  • es  rata
  • es  rata de mar
  • fr  rascasse blanche
  • fr  uranoscope de l'Atlantique
  • en  Atlantic stargazer
  • nc  Uranoscopus scaber

Zoologia > Peixos

Definición
Peix de la família dels uranoscòpids, de 30 cm de llargada màxima, de color bru amb línies longitudinals més o menys marcades, ventre blanc i aletes ventrals i pectorals rosades, amb el cap gros cuboide i proveït d'espines, els ulls petits situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d'hàbits bentònics, i que viu normalment colgat a la sorra.
  • ca  rata cellarda, n f
  • ca  liró comú, n m sin. compl.
  • es  lirón careto, n m
  • es  lirón común, n m
  • fr  lérot, n m
  • en  European garden dormouse, n
  • en  garden dormouse, n
  • nc  Eliomys quercinus

Zoologia > Mamífers

Definición
Mamífer rosegador de la família dels glírids, amb la cua llarga i peluda, de costums nocturns, que viu a la regió paleàrtica.

Nota

  • Taxonomia: Rosegadors > Glírids > Eliomys
  • ca  rata d'herba del Nil, n f
  • es  rata de hierba de África, n f
  • fr  rat-roussard du Nil, n f
  • en  African grass rate, n
  • en  Nile rat, n
  • de  Nil-Grasratte, n f
  • nc  Arvicanthis niloticus

Zoologia > Mamífers

  • ca  rata, n f
  • ca  rata de mar, n f
  • es  rata
  • es  rata de mar
  • fr  rascasse blanche
  • fr  uranoscope de l'Atlantique
  • en  Atlantic stargazer
  • nc  Uranoscopus scaber

Zoologia > Peixos

Definición
Peix de la família dels uranoscòpids, de 30 cm de llargada màxima, de color bru amb línies longitudinals més o menys marcades, ventre blanc i aletes ventrals i pectorals rosades, amb el cap gros cuboide i proveït d'espines, els ulls petits situats a la cara superior del cap, la boca ampla oberta cap a dalt, d'hàbits bentònics, i que viu normalment colgat a la sorra.
  • ca  ratpenat, n m
  • ca  muricec, n m sin. compl.
  • ca  ratapenada, n f sin. compl.
  • ca  ratapinyada, n f sin. compl.
  • es  murciélago, n m
  • fr  chauve-souris, n f
  • gl  morcego, n m
  • it  pipistrello, n m
  • pt  morcergo, n m
  • en  bat, n
  • de  Fledermaus, n f
  • eu  saguzar, n

Zoologia > Mamífers

Definición
Cadascun dels mamífers placentaris de l'ordre dels quiròpters, generalment crepusculars i nocturns, proveïts d'una membrana alar suportada per l'esquelet de les extremitats anteriors i posteriors que els permet volar.

Nota

  • 1. Els ratpenats són els únics mamífers amb capacitat per volar. Més de la meitat de les espècies conegudes s'orienten per ecolocalització, és a dir, emeten sons que reboten en els obstacles i que són captats a continuació pel mateix animal mitjançant els grans pavellons auriculars de què disposa.

    Els ratpenats solen descansar en grups reduïts o, de vegades, en grans colònies, generalment penjats de cap per avall de les branques dels arbres o dels sostres de cavitats naturals (balmes, coves) o artificials (mines, túnels, cases abandonades), o encabits en esquerdes de parets rocoses o forats de soques.

    Segons el tipus d'alimentació, es distingeix entre espècies carnívores, insectívores, frugívores, hematòfagues, nectarívores i pol·linívores. Tenen un paper molt important en la pol·linització, la dispersió de llavors i el control de poblacions d'insectes.

    Els ratpenats presenten una distribució geogràfica gairebé universal, llevat de les zones polars, les illes més remotes i el centre dels grans deserts.
  • 2. També tenen ús en català, segons la zona geogràfica, les formes esmuriac, muriac i voliac.
  • ca  ratpenat, n m
  • ca  muricec, n m sin. compl.
  • ca  ratapenada, n f sin. compl.
  • ca  ratapinyada, n f sin. compl.
  • es  murciélago, n m
  • fr  chauve-souris, n f
  • gl  morcego, n m
  • it  pipistrello, n m
  • pt  morcergo, n m
  • en  bat, n
  • de  Fledermaus, n f
  • eu  saguzar, n

Zoologia > Mamífers

Definición
Cadascun dels mamífers placentaris de l'ordre dels quiròpters, generalment crepusculars i nocturns, proveïts d'una membrana alar suportada per l'esquelet de les extremitats anteriors i posteriors que els permet volar.

Nota

  • 1. Els ratpenats són els únics mamífers amb capacitat per volar. Més de la meitat de les espècies conegudes s'orienten per ecolocalització, és a dir, emeten sons que reboten en els obstacles i que són captats a continuació pel mateix animal mitjançant els grans pavellons auriculars de què disposa.

    Els ratpenats solen descansar en grups reduïts o, de vegades, en grans colònies, generalment penjats de cap per avall de les branques dels arbres o dels sostres de cavitats naturals (balmes, coves) o artificials (mines, túnels, cases abandonades), o encabits en esquerdes de parets rocoses o forats de soques.

    Segons el tipus d'alimentació, es distingeix entre espècies carnívores, insectívores, frugívores, hematòfagues, nectarívores i pol·linívores. Tenen un paper molt important en la pol·linització, la dispersió de llavors i el control de poblacions d'insectes.

    Els ratpenats presenten una distribució geogràfica gairebé universal, llevat de les zones polars, les illes més remotes i el centre dels grans deserts.
  • 2. També tenen ús en català, segons la zona geogràfica, les formes esmuriac, muriac i voliac.
  • ca  pipistrel·la nana, n f
  • ca  pipistrel·la soprano, n f
  • ca  ratapinyada nana, n f
  • ca  ratpenat soprano, n m
  • es  murciélago de Cabrera, n m
  • fr  pipistrelle pygmée, n f
  • fr  pipistrelle soprane, n f
  • en  brown pipistrelle, n
  • en  soprano pipistrelle, n
  • nc  Pipistrellus pygmaeus

Zoologia > Mamífers

Definición
Taxonomia: Quiròpters > Vespertiliònids > Pipistrellus