bronze
bronze
Metal·lúrgia
- ca bronze, n m
- es bronce
- en bronze
- sbl Cu/Sn
Metal·lúrgia
Definición
Aliatge de coure amb estany (de 5 a 25%) obtingut per emmotllament i que ofereix gran resistència al desgast.
bronze d'alumini
bronze d'alumini
Metal·lúrgia
- ca bronze d'alumini, n m
- es bronce de aluminio
- en aluminum bronze
- sbl Cu/Al
Metal·lúrgia
Definición
Aliatge de coure amb alumini (de 8 a 15%) que presenta baixa densitat, resistència al desgast i a la corrosió i és susceptible d'experimentar enduriment martensític i, per tant, grans modificacions en les seves propietats de resistència, duresa i tenacitat.
brou bordelès
brou bordelès
Química industrial
- ca brou bordelès, n m
- es caldo bordelés
- en bordeaux mixture
Química industrial
Definición
Fungicida constituït per una suspensió aquosa de sulfat de coure amb ^calç apagada^ o ^lletada de calç^. Va ser dissenyat per Millardet el 1882 a Bordeus per a lluitar contra el mildiu, i més tard es va aplicar també a les vinyes de Catalunya i de la resta del món.
brou borgonyó
brou borgonyó
Química industrial
- ca brou borgonyó, n m
- es caldo borgoñón
- en burgundy mixture
Química industrial
Definición
Fungicida constituït per una suspensió aquosa de sulfat de coure amb ^carbonat de sodi^, amb l'addició d'^humectants^ com el caseïnat de calci. Va ser dissenyat a Borgonya.
brucita
brucita
Geologia
- ca brucita, n f
- es brucita
- en brucite
Geologia
Definición
Mineral de magnesi, de fórmula química Mg(OH)2, que cristal·litza en el sistema romboèdric. De color blanc amb matisos (gris pàlid, blau, verd), té una lluïssor variable, nacrada en cares d'exfoliació; en d'altres, de vítria a resinosa. La duresa és de 2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,4 g/cm3 i una exfoliació basal perfecta. Habitualment, la seva diafinitat oscil·la entre transparent i translúcida. Pertany a la classe dels hidròxids. És un mineral metamòrfic constituent de nombroses roques que contenen serpentines de baixa temperatura, esquists clorítics o talcosquists. En el metamorfisme de contacte de les dolomies es forma a costa del períclasi (MgO) com a producte d'alteració d'aquest mineral en les fases finals o descendents del metamorfisme. També es localitza en els filons hidrotermals de baixa temperatura i en les fissures de roques carbonatades per on passen solucions mineralitzades calentes (aigües termals). És molt utilitzat com a refractari i com a matèria primera per a l'obtenció del magnesi metàl·lic.
Nota
- La forma brucita prové del nom del mineralogista nord-americà A. Bruce.
brunyiment
brunyiment
Metal·lúrgia
- ca brunyiment, n m
- es bruñido
- en burnishing
Metal·lúrgia
Definición
Operació destinada a allisar i abrillantar les superfícies metàl·liques de les peces de gran precisió, cosa que n'augmenta la resistència a la corrosió i el desgast per fricció.
bruselator
bruselator
Química física
- ca bruselator, n m
- ca brussel·lador, n m
- es bruselador
- es bruselator
- en brusselator
- en brussellator
Química física
Definición
Mecanisme de reacció que justifica l'existència d'oscil•lacions en la concentració de certes espècies en una reacció originades per l'existència d'una etapa autocatalítica acoblada a la resta d'etapes del mecanisme de reacció.
Nota
-
De forma genèrica, s'expressa
A → X
B + X → Y + C
2X + Y → 3Y
X → D
en què A i B són reactius, C i D són productes, i X i Y són ^intermedis de reacció^ i les espècies que presenten una evolució temporal oscil•lant. El sistema oscil•la també perquè les concentracions d'A i B es mantenen artificialment constants i lluny de valors corresponents a l'equilibri químic.
El brusselator es tracta d'un dels mecanismes de reacció controlats per un ^atractor^, amb gran independència de les concentracions a l'inici del procés.
El terme és un acrònim de Brussel·les, seu de la universitat on treballa el grup d'Ilya Prigogine, descobridor del mecanisme i premi Nobel de química, i oscil·lador.
brussel·lador
brussel·lador
Química física
- ca bruselator, n m
- ca brussel·lador, n m
- es bruselador
- es bruselator
- en brusselator
- en brussellator
Química física
Definición
Mecanisme de reacció que justifica l'existència d'oscil•lacions en la concentració de certes espècies en una reacció originades per l'existència d'una etapa autocatalítica acoblada a la resta d'etapes del mecanisme de reacció.
Nota
-
De forma genèrica, s'expressa
A → X
B + X → Y + C
2X + Y → 3Y
X → D
en què A i B són reactius, C i D són productes, i X i Y són ^intermedis de reacció^ i les espècies que presenten una evolució temporal oscil•lant. El sistema oscil•la també perquè les concentracions d'A i B es mantenen artificialment constants i lluny de valors corresponents a l'equilibri químic.
El brusselator es tracta d'un dels mecanismes de reacció controlats per un ^atractor^, amb gran independència de les concentracions a l'inici del procés.
El terme és un acrònim de Brussel·les, seu de la universitat on treballa el grup d'Ilya Prigogine, descobridor del mecanisme i premi Nobel de química, i oscil·lador.
bucle de control
bucle de control
Enginyeria química
- ca bucle de control, n m
- es bucle de control
- en control loop
Enginyeria química
Definición
Conjunt d'elements necessaris per transmetre la informació generada per un sensor que mesura un paràmetre d'un sistema a un controlador i transmetre l'actuació d'aquest a l'element final que actua sobre el sistema, per tal de controlar-lo. Vegeu també ^control^.
buit
buit
Termes generals
- ca buit, n m
- es vacío
- en vacuum
Termes generals
Definición
Absència de matèria, inclòs l'aire.