Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  reacció bioquímica, n f
  • ca  bioreacció, n f sin. compl.
  • es  reacción bioquímica
  • en  biological reaction

Enginyeria química

Definición
Reacció química duta a terme per cèl·lules, extractes cel·lulars o enzims.
  • ca  bioreactor, n m
  • ca  digestor, n m sin. compl.
  • ca  reactor biològic, n m sin. compl.
  • ca  reactor bioquímic, n m sin. compl.
  • es  biorreactor
  • es  reactor biológico
  • es  reactor bioquímico
  • en  biochemical reactor
  • en  biological reactor
  • en  bioreactor

Bioquímica

Definición
Recinte o espai hermèticament tancat on es porta a terme un procés de producció a partir d'organismes vius, en condicions perfectament controlades (de pH, temperatura, pressió, nutrients i aportació d'oxigen, entre d'altres). L'objectiu d'aquest tipus de processos pot ser l'obtenció de diversos solvents o àcids orgànics, compostos d'interès terapèutic (antibiòtics, hormones, vitamines) o alimentari (aminoàcids, proteïnes), o també la multiplicació d'un gen després d'un procés previ de clonació, i els organismes que efectuen aquestes reaccions són normalment bacteris, llevats o cultius de cèl·lules animals o vegetals. Els bioreactors s'han utilitzat des de fa segles; l'obtenció de begudes alcohòliques (utilitzant llevats com a productors) i de formatges (mitjançant fongs i/o bacteris) en són exemples prou coneguts, per bé que, en aquests casos, es tracta de recipients oberts, caracteritzats per una certa manca de control sobre les condicions de desenvolupament dels microorganismes productors.
  • ca  bioremediació, n f
  • es  biorremediación
  • en  bioremediation

Medi ambient

Definición
Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.
  • ca  biosensor, n m
  • es  biosensor
  • en  biocaptor
  • en  biodetector
  • en  biological sensor
  • en  biosensor

Química analítica

Definición
Sensor químic en què la font del senyal analític és un procés bioquímic. Com a fet diferenciador, aquests dispositius incorporen una entitat biològica (enzim, anticòs, material bacterià...), en contacte íntim amb un transductor, com a part fonamental del procés de reconeixement molecular. Els biosensors empren, per tant, reaccions bioquímiques amb un alt grau de selectivitat, com ara antigen-anticòs, substrat-enzim o hormona-receptor. Són moltes les aplicacions d'aquests sensors dins dels camps biomèdic, ambiental i industrial. També són múltiples les possibilitats de disseny dels biosensors, tenint en compte la diversitat de mecanismes de transducció aplicables.
  • ca  biosfera, n f
  • ca  ecosfera, n f sin. compl.
  • es  biosfera
  • es  ecosfera
  • en  biosphere
  • en  ecosphere

Medi ambient

Definición
Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i l'espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida. Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent; en un sentit més restringit, la biosfera també pot ser la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida, o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai. Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a solidaritat indissoluble de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard Suess (1831-1914) a l'últim volum de la seva obra Das Anlitz der Erde (La cara de la Terra, 1883-1905), si bé ja havia emprat la paraula en obres anteriors des del 1875. El concepte actual, però, parteix principalment de la idea exposada a l'obra Biosfera (1926) del mineralogista rus Vladimir I. Vernadskij (1863-1945). Deixeble de Vasilij Dokucajev i influït també pel pensament d'Henri Bergson, presentava la biosfera com un sistema global alimentat pel flux d'energia solar i en el qual els éssers vius interactuaven amb les parts amb què estaven en contacte de l'escorça terrestre i de les cobertes fluides del planeta, i en modificaven les propietats. Poc divulgat fora de l'antiga Unió Soviètica, el pensament de Vernadskij no obtindria reconeixement fins cap als anys quaranta del segle passat, gràcies a la difusió que en feren George E.Hutchinson (1903-1991) i els ecòlegs de la seva escola o afins a ella. Avui, aquest concepte ha esdevingut el fonament de l'ecologia global. Segons Vernadskij, la matèria viva constitueix una part essencial de l'estructura del planeta per la seva capacitat de transformar-ne la superfície mitjançant la conversió de l'energia solar radiant en energia química. Els éssers vius apliquen l'energia al seu propi funcionalisme però també a la transformació del medi en el qual viuen, de tal manera que la matèria viva, constituïda principalment d'aigua i de carboni, d'una banda hauria afaiçonat l'atmosfera de la Terra oxidant-la (la proporció d'oxigen que conté és més elevada del que es podria esperar de les característiques geofísiques del planeta) i, de l'altra, hauria reduït la litosfera. Avui preval la concepció de la biosfera com un ecosistema global analitzable en termes de biomassa, fluxos energètics, cicles biogeoquímics i organització de la matèria viva en organismes i en ecosistemes. Alhora s'imposa la consideració del paper singular dels humans, fracció conscient de la biosfera, en les transformacions més recents (escalfament global, disminució de la capa d'ozó, desertificació, emmetzinament de les cobertes fluides del planeta, etc.).
  • ca  biotecnologia, n f
  • es  biotecnologías
  • en  biotechnologies

Bioquímica

Definición
Compendi de mètodes i tècniques que utilitzen organismes vius o alguns dels seus components amb finalitats pràctiques, tècniques i eventualment industrials. Mentre que les aplicacions enfocades al camp de la salut són força recents, les biotecnologies s'han aplicat des de l'inici de les civilitzacions per a la producció d'aliments (pa, vi, formatge...). Tot i que l'inici de l'era moderna de les biotecnologies se situa durant la Primera Guerra Mundial, amb la producció industrial de dissolvents orgànics (com ara acetona, butanol i isopropanol) mitjançant l'acció del bacteri <i>Clostridium acetobutylicum</i>, el seu present i futur immediat se centren en el desenvolupament de l'enginyeria genètica.
  • ca  biotecnologia, n f
  • es  biotecnología
  • en  biotechnology

Enginyeria química

Definición
Conjunt de tècniques que aprofiten transformacions bioquímiques produïdes per l'activitat metabòlica de determinades cèl·lules (en estat natural o modificades mitjançant l'enginyeria genètica) i enzims. La biotecnologia s'utilitza per a millorar el rendiment de certs processos de transformació en què intervenen o per a la creació de substàncies noves mitjançant biosíntesi específica. Entre els àmbits principals d'aplicació, cal esmentar l'agroindústria, a la qual ha aportat un conjunt de procediments que han augmentat la qualitat dels aliments i els rendiments de les collites; la indústria química (obtenció de bioalcohol, biogàs, dissolvents, àcids orgànics, etc.); la producció i el tractament d'aliments (estudis de nous processos de fermentació, obtenció de pinsos, de fonts proteiques noves, etc.); la salubritat ambiental (depuració d'efluents i de residus industrials i domèstics); la indústria minera (extracció de metalls), i la medicina farmacològica (obtenció de medecines a l'engròs, com per exemple la insulina i l'interferó, vacunes, anticossos monoclonals, sistemes de diagnosi, de teràpia, etc.).
  • ca  biotita, n f
  • ca  mica ferromagnesiana, n f sin. compl.
  • ca  mica negra, n f sin. compl.
  • es  biotita
  • es  mica ferromagnesiana
  • es  mica negra
  • en  biotite
  • en  black mica
  • en  iron mica

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química K(Mg,Fe,Mn)3[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (bru fosc, verd fosc, negre) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,88-3,2 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. S'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic i en la fabricació de vidre termoresistent; en pols, barrejada amb olis, té utilitat com a lubricant.

Nota

  • La forma biotita prové del nom del físic francès J. B. Biot.
  • ca  bioventeig, n m
  • es  bioventeo
  • en  bioventing

Medi ambient

Definición
Tècnica de descontaminació de sòls que consisteix en una ^bioremediació^ del terreny en la qual s'afavoreix el creixement dels microorganismes aerobis mitjançant la injecció d'aire a través de pous excavats en el terreny que s'ha de descontaminar. La presència d'aire aporta l'oxigen que necessiten els microorganismes aerobis per a degradar les substàncies tòxiques i convertir-les en diòxid de carboni i aigua.
  • ca  bipotenciòstat, n m
  • es  bipotenciostato
  • en  bipotentiostat

Electroquímica

Definición
Instrument electroquímic que controla independentment el potencial dels dos elèctrodes de treball d'un elèctrode de disc-anell rotatori en una cel·la electroquímica que a més conté un elèctrode de referència i un elèctrode auxiliar. Permet així d'obtenir la corba densitat de corrent-potencial del procés electròdic que té lloc per separat en cada elèctrode de treball.