banda de conducció
banda de conducció
Química teòrica
- ca banda de conducció, n f
- es banda de conducción
- en conduction band
Química teòrica
Definición
Banda energèticament més baixa que no té tots els orbitals moleculars ocupats. Els orbitals moleculars vacants poden ser ocupats per electrons de nivells inferiors de la mateixa banda o per electrons d'una banda de valència energèticament propera, fet que afavoreix la conducció elèctrica del metall.
banda de valència
banda de valència
Química teòrica
- ca banda de valència, n f
- es banda de valencia
- en valence band
Química teòrica
Definición
Banda energèticament més alta que té tots els seus orbitals moleculars ocupats.
banda espectral
banda espectral
Química física
- ca banda espectral, n f
- es banda espectral
- en spectral band
Química física
Definición
Interval de longituds d'ona d'un espectre degut a un conjunt de transicions espectroscòpiques prou properes en energia per a aparèixer agrupades en una transició única i ampla, per la mancança de poder de resolució de l'espectròmetre.
Nota
-
Es tracta de transicions que difereixen poc en energia en comparació amb la diferència d'energies entre l'estat inicial i el final.
Les tècniques espectroscòpiques que típicament mostren bandes espectrals, en comptes de línies espectrals diferenciades, són l'espectrometria d'ultraviolat i visible i l'espectrometria d'infraroig.
En determinació estructural tradicional, les bandes espectrals solen ser útils per a identificar tant cromòfors com grups funcionals, segons si es tracta d'espectroscòpia d'electrons o d'espectroscòpia vibracional, respectivament.
En les tècniques més modernes, moltes basades en l'ús del làser, el poder de resolució s'ha incrementat suficientment per a resoldre, en la majoria dels casos, les bandes espectrals en cadascuna de les línies espectrals corresponents.
bany d'electrorevestiment
bany d'electrorevestiment
Metal·lúrgia
- ca bany d'electrorevestiment, n m
- es baño de electrorrecubrimiento
- en electroplating bath
- en galvanizing bath
Metal·lúrgia
Definición
Dissolució aquosa que conté ions del metall a electrodipositar. En els banys d'electrozincar hi ha ions zinc (Zn+2) i en els d'electroniquelar hi ha ions níquel (Ni+2).
bar
bar
Medi ambient
- ca bar, n m
- es bar
- en bar
- sbl bar
Medi ambient
Definición
Unitat de pressió equivalent a 105 pascals (1 bar = 105 Pa) característica de la mesura de la ^pressió atmosfèrica^. Se n'usa especialment un dels submúltiples, el mil·libar (103 mbar = 1 bar). El bar és una unitat de pressió acceptada pel sistema internacional d'unitats, tot i que no recomanada.
barbotina
barbotina
Química industrial
- ca barbotina, n f
- es barbotina
- en slip
Química industrial
Definición
Suspensió aquosa d'argila, però de vegades acompanyada d'altres materials com ara feldspat, quars o talc, que es manté estable mitjançant diversos tensioactius. Es fa servir en el procés de conformació de peces ceràmiques en processos de colatge i premsat.
bari
bari
Química inorgànica
- ca bari, n m
- es bario
- en barium
- sbl Ba
Química inorgànica
Definición
Element cinquè del grup 2 del bloc s de la tuala periòdica dels elements, de nombre atòmic 56 i massa atòmica 137,33.
Nota
- Se'n coneixen fins a quaranta isòtops, dels quals set són estables, 130Ba, 132Ba, 134Ba, 135Ba, 136Ba, 137Ba i 138Ba. Es presenta com un metall mitjanament dur i mal•leable, de color blanc d'argent, amb un punt de fusió de 727 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.870 ºC. És present principalment en l'escorça terrestre com a witherita, que és un carbonat de bari, i com a baritina, que és un sulfat de bari. La seva elevada reactivitat, ja que és el més electropositiu i, per tant, el més reactiu dels metalls alcalinoterris estables, fa que sigui un metall difícil d'obtenir i car. Presenta l'estat d'oxidació +2. Es fa servir fonamentalment en aliatges.
barita
barita
Geologia
- ca baritina, n f
- ca barita, n f sin. compl.
- ca espat de bari, n m sin. compl.
- ca espat pesant, n m sin. compl.
- es barita
- es baritina
- es espato bárico
- es espato pesado
- es michel
- es volnina
- en barite
- en barytine
- en heavy spar
Geologia
Definición
Mineral de bari, de fórmula química BaSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (incolor, blanc, rosa, groc, bru, blau, verd) i diafanitat variable, de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 3-3,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa-mitjana de 4,5 g/cm3 una fractura desigual i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. Es troba com a ganga en els filons hidrotermals de temperatura mitjana-baixa, associada a sulfurs de plom, plata i antimoni, i en filons i cavitats de substitució en calcàries i dolomies (que han estat interpretats recentment com a dipòsits residuals de tipus càrstic). Apareix també en els dipòsits químics d'efluents termals. Com a producte de deposició química es troba present en els jaspis ferromagnesífers i en les cavitats de les roques basàltiques. S'utilitza com a càrrega en les perforacions petrolíferes i de gas natural. Té utilitat per donar cos i acabats setinats al paper i a alguns teixits. Per la seva capacitat d'absorbir els raigs X, forma part del formigó de recobriment dels reactors nuclears i s'utilitza per a fer contrast en les radiografies. Antigament, s'emprava en l'obtenció de pintures blanques i en la producció d'aigua oxigenada. També s'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció de bari, element químic important en la indústria metal·lúrgica, que és utilitzat com a depurador i com a lubricant per a coixinets.
Nota
- La forma barita prové del grec barýs (en català, 'pesant').
baritina
baritina
Geologia
- ca baritina, n f
- ca barita, n f sin. compl.
- ca espat de bari, n m sin. compl.
- ca espat pesant, n m sin. compl.
- es barita
- es baritina
- es espato bárico
- es espato pesado
- es michel
- es volnina
- en barite
- en barytine
- en heavy spar
Geologia
Definición
Mineral de bari, de fórmula química BaSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (incolor, blanc, rosa, groc, bru, blau, verd) i diafanitat variable, de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 3-3,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa-mitjana de 4,5 g/cm3 una fractura desigual i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. Es troba com a ganga en els filons hidrotermals de temperatura mitjana-baixa, associada a sulfurs de plom, plata i antimoni, i en filons i cavitats de substitució en calcàries i dolomies (que han estat interpretats recentment com a dipòsits residuals de tipus càrstic). Apareix també en els dipòsits químics d'efluents termals. Com a producte de deposició química es troba present en els jaspis ferromagnesífers i en les cavitats de les roques basàltiques. S'utilitza com a càrrega en les perforacions petrolíferes i de gas natural. Té utilitat per donar cos i acabats setinats al paper i a alguns teixits. Per la seva capacitat d'absorbir els raigs X, forma part del formigó de recobriment dels reactors nuclears i s'utilitza per a fer contrast en les radiografies. Antigament, s'emprava en l'obtenció de pintures blanques i en la producció d'aigua oxigenada. També s'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció de bari, element químic important en la indústria metal·lúrgica, que és utilitzat com a depurador i com a lubricant per a coixinets.
Nota
- La forma barita prové del grec barýs (en català, 'pesant').
baròmetre
baròmetre
Medi ambient
- ca baròmetre
- es barómetro
- en barometer
Medi ambient
Definición
Instrument per a mesurar la ^pressió atmosfèrica^. Els més comuns són el baròmetre de mercuri i el baròmetre aneroide. El baròmetre de mercuri va ser inventat per Evangelista Torricelli (1608-1647). Consta d'un tub de vidre de 80 cm d'altura tancat per un extrem i omplert de mercuri. L'extrem obert es tapa i se submergeix en una cubeta amb mercuri, de manera que l'alçada del mercuri a la columna s'equilibra amb la pressió atmosfèrica exercida damunt la superfície de la cubeta. En el nivell del mar, l'alçada de la columna de mercuri és de 760 mm. El baròmetre aneroide és menys precís però més pràctic. L'element sensible és una càpsula metàl·lica circular i plana completament tancada on s'ha fet prèviament un cert buit. Una cara de la càpsula és solidària del suport de l'aparell, mentre que l'altra cara resta sotmesa a la tensió mecànica d'una molla forta que roman més o menys flexionada segons la força que la pressió atmosfèrica efectua sobre les cares de la càpsula. La deformació de la molla és transmesa per un joc de palanques a una agulla que dóna indicació contínua de la pressió atmosfèrica. En topografia, el baròmetre serveix per a treballs d'anivellació, ja que es poden convertir les diferències de pressió en diferències d'altura.
Nota
- graf_baròmetre1.doc; graf_baròmetre2.doc
- graf_baròmetre1 és acceptable, graf_baròmetre2 és en anglès. En tots dos casos les imatges aporten poc.
